El Barcelonès lidera un any més el rànquing comarcal de competitivitat que impulsa la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) i que enguany registra l’entrada del Bages a les deu primeres posicions. Aquest ‘top ten’ està format per Barcelonès (79,2), Vallès Occidental, Gironès, Baix Llobregat, Tarragonès, Segrià, Vallès Oriental, Maresme, Garraf i Bages. Garraf i Baix Llobregat són les que més creixen.
Per contra, les que han registrat una millora menys significativa han estat Pallars Sobirà, Baix Llobregat, Selva, Noguera, Terra Alta, Ripollès, Alta Ribagorça, Alt Camp, Alt Urgell i Ribera d’Ebre. Tanca la taula el Pallars Jussà amb un empitjorament de l’índex entre 2009 i 2018.
L’índex -elaborat per la consultora Actíva Prospect per a la patronal catalana Foment del Treball- mostra estabilitat entre les comarques que ocupen les vuit primeres posicions, ostentades totes per comarques de l’àmbit metropolità i per les capitals de demarcació. No és fins a la novena posició que es registren canvis.
Així, el Garraf escala de la desena a la novena posició i el Bages arriba a la desena provinent de l’onzena. En canvi, Osona baixa dues posicions i perd la novena posició fins a l’onzena. Com en anys anteriors, la part mitjana i baixa de la taula és la que registra majors canvis, ja que les diferències entre els índexs de competitivitat són més petites.
Mirant la sèrie històrica des del 2009, la Cerdanya forma part de les comarques, a excepció dels Pallars Jussà, que han millorat el seu índex de competitivitat.
L’índex revela també que com millors condicions de ser més competitiu hi ha, millor viuen els habitants d’aquells territoris. Per això, el secretari general adjunt de Foment, Salvador Guillermo ha apuntat que amb l’índex a la mà es pot veure “on s’han d’articular polítiques econòmiques” per aconseguir millorar aquesta competitivitat i aquest benestar. Així, coincideix que “a més PIB a la demarcació, més competitivitat”.
