L’alcalde del petit municipi de Porta a l’Alta Cerdanya s’ha dirigit per carta al president francès, Emmanuel Macron, per demanar-li que resolgui la controvertida qüestió de les fites frontereres entre França i Andorra, que va entrar en vigor fa un any. Un acord signat entre tots dos països el 2016, segons el qual el poble gal de 124 habitants va perdre 24 hectàrees de terreny que van passar a territori andorrà, en el sector del Pas de la Casa a la parròquia d’Encamp.
En concret, l’ajuntament de la localitat francesa reclama ara poder administrar conjuntament amb França aquests terrenys. En la missiva oficial el batlle de Porta, Marius Hugon, explica a Macron en quines condicions estava fixada la nova frontera franco andorrana sense ser haver estat consultats. Hugon apunta que la decisió adoptada per l’executiu francès “va causar sorpresa en el poble on s’havia planificat un important projecte immobiliari”.
Si la resposta és negativa, el batlle amenaça amb diferents accions de protesta sense desvelar quines. La carta a Macron també es va enviar al primer ministre i als presidents del Senat i de l’Assemblea nacional.
Un llarg litigi entre França i Andorra
El nou traçat fronterer entre França i Andorra passa pel mig de l’estany de les Abelles, a les fonts del riu Arieja. Aquest riu, que dóna nom al departament francès limítrof amb Andorra, és qui ha marcat històricament la frontera entre Occitània, a França i el Principat. Les autoritats andorranes havien reivindicat sempre la sobirania de l’estany, d’on actualment surt l’aigua potable que abasteix el Pas de la Casa.
Les negociacions franco-andorranes per aquest canvi de frontera s’havien iniciat l’any 1988 quan diversos incidents havien tingut lloc a l’estany. L’alcalde de Porta, amb un grup d’habitants del municipi, va pujar a l’estany del seu territori i va bloquejar la captació d’aigua que hi havien instal·lat els andorrans.
Aleshores la policia andorrana va intentar detenir-los disparant en l’aire, el que va provocar la intervenció de la gendarmeria francesa.
Després d’aquells incidents, les llargues negociacions van finalitzar fent passar la frontera pel mig de l’estany, cosa que permet als andorrans la captació d’aigua. Així i tot, el poble de Porta continua el dia d’avui reivindicant aquesta part de territori.
