La hipòcrita política migratòria que practica el Govern andorrà de Xavier Espot té les seves conseqüències a la Seu d’Urgell, que és qui en paga els seus excessos restrictius. Les dures condicions que imposa Andorra pel reagrupament familiar ha provocat que, en acabar el curs d’enguany, molts infants fills de migrants es vegin forçats a marxar del país per continuar la seva escolarització.
Davant d’aquesta greu situació, la CUP de la Seu d’Urgell, a més de denunciar la política migratòria de les autoritats andorranes, ha demanat que l’Ajuntament de la localitat s’involucri activament en la recerca de solucions per acollir les famílies que han de marxar del Principat perquè els seus fills puguin estudiar. En aquest sentit, l’últim ple de la corporació va aprovar una moció presentada pel grup municipal de la CUP, que proposava que “l’Ajuntament impulsi iniciatives per a garantir ocupacions laborals dignes a les persones migrades” i que “una part de la plantilla pública sigui formada per persones migrades”.
Aquest acord municipal, subscrit per Compromís-PSC i la CUP, ha provocat una gran polèmica. Per això, el govern municipal presidit per Joan Barrera (foto) ha emès un comunicat per “desmentir totes les notícies falses, esbiaixades i malintecionades publicades en diferents mitjans de comunicació i en xarxes socials en referència a la contractació d’aquestes persones o a la seva regularització”.
En el comunicat, l’equip de govern de Compromís-PSC, ratifica que “la Seu d’Urgell és una ciutat acollidora i no vol posar murs ni barreres a les persones que volen millorar les seves condicions de vida, persones que mai s’han criminalitzar”. Però, a la vegada, per desfer malentesos, remarca que “tota incorporació a la plantilla municipal es fa a través dels programes del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC)”.
També assenyala que “tots els funcionaris de l’Ajuntament s’han d’incorporar seguint els quatre principis bàsics que regulen tots els concursos-oposicions per a la seva contractació que són: capacitat, transparència, mèrit i igualtat. Si es fa dintre d’aquest marc, la potencial incorporació de persones migrades pot servir no només per millorar el servei públic, sinó també per garantir els seus drets i potenciar el paper de l’administració pública en el foment de polítiques de contractació justes i exemplificadores”.
