L’alcalde de la Seu, Jordi Fàbrega, ha lliurat aquesta setmana a la parròquia de St. Ot de la localitat aliments, bàsicament tetrabrik de brou i pols de cacau, per la seva distribució. Alguns d’aquests palets d’aliments van a anar destinats als treballadors de l’hospital, tal com es pot observar a la fotografia que s’adjunta.
Segons ha pogut saber LA VALIRA de fonts consultades, aquests aliments suposadament formen part dels productes que l’ajuntament té emmagatzemats per lliurar-los als participants en els diferents esdeveniments, principalment esportius, que se celebren a la capital alturgellenca i que no s’han pogut duu a terme a causa de la situació d’emergència sanitària.
No obstant això, a la nota publica pel Bisbat d’Urgell, en cap moment es fa referència a la procedència d’aquests aliments i només en parla que l’entitat religiosa s’ha dedicat a “les tasques de distribució dels aliments que aquesta parròquia ha obtingut en gran quantitat i que han estat distribuïts en les principals institucions benèfiques i solidàries de referència que hi ha a la ciutat”.
Així assenyala com a institucions benèfiques i solidàries al “Banc d’aliments, Llar de St. Josep, Taller Claror, Fundació Sant Hospital (per a tots els treballadors), i Llar d’infants Francesc Xavier”.
La manca de transparència tant del Bisbat com del mateix ajuntament va acompanyada d’una falsa solidaritat per part dels dirigents polítics actuals del consistori de Fàbrega (JuntsxCat i ERC) que lluny de buscar les causes dels problemes per trobar solucions col·lectives recorre a la més còmoda i fàcil, practicar la caritat, derivant a les persones bàsicament al Banc d’aliments.
La caritat individualitza els problemes, la solidaritat permet socialitzar-los. Una diferència important, sobretot en un moment en què la gestió de la crisi duta a terme des de l’ajuntament, acceptant el paradigma de l’austeritat (en la línia dels diferents governs de Convergència, ara JuntsxCat) ha suposat la pèrdua de capacitat per garantir l’accés als serveis públics.
La caritat no pot substituir la falta de garanties públiques perquè reprodueix desigualtats en comptes d’assegurar la igualtat. En la mesura que la solidaritat no és caritat, només es pot exercir cada dia de l’any, sense oblidar que el que és desitjable seria que aquesta actitud solidària complementés, i no substituís, les garanties socials de l’estat que, en teoria, han de fer complir totes les administracions públiques.
