Site icon La Valira

L’ajuntament de la Seu obre la porta a augmentar els impostos i s’endeuta, una mica més, amb un crèdit d’1,8 MEUR

L’equip de govern (JuntsxCat i ERC) de l’ajuntament de la Seu d’Urgell ha obert la porta a augmentar els impostos municipals com a font d’ingressos, tot i la greu crisi econòmica que pateixen moltes persones i famílies a la localitat a causa de la situació sanitària provocada per la pandèmia del coronovarius.

Durant un ple extraordinari del consistori celebrat aquest dijous, celebrat ja de manera presencial, els regidors postconvergents i republicans van donar llum verd al Pla econòmic i financer per al 2020-2021, que ha de permetre incrementar els ingressos ordinaris i “a limitar la inversió municipal a 1,3 milions d’euros enguany, i a 1,7 milions d’euros durant l’any vinent”.

Malgrat que el tàndem Fàbrega – Viaplana ha defensat que la situació de les arques municipals no és preocupant en considerar que “la ràtio d’endeutament actual és del 46% i que es disposa d’un important romanent de tresoreria”, per contra, els regidors de JuntsxCat i ERC han aprovat una nova línia de finançament i d’endeutament, amb la demanda d’un crèdit bancari d’1,8 milions d’euros.

Uns diners que aniran destinats principalment a finançar el projecte d’INEFC a la Seu després dels seriosos dubtes que la Diputació de Lleida acabi aportant en el pressupost del 2021 una important partida per poder-lo sufragar.

El possible increment fiscal que pretén promoure l’ajuntament de la Seu arriba en el pitjor dels contextos econòmics i socials. Cal recordar que només a la capital alturgellenca, a hores d’ara, hi ha 722 persones en demanda d’ocupació, la xifra més alta de les comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran, i altres 886 persones estan acollides a Expedients de Regulació d’Ocupació (ERTOs).

A totes elles cal afegir els fronterers residents a la Seu que també es troben en aquesta mateixa situació i de la que es desconeix el seu nombre per no ser facilitades per les autoritats andorranes.

Per tot plegat, ara per ara les persones que no hi treballen a la capital de l’Alt Urgell poden superar, en un escenari optimista, un percentatge ben bé del 30% de la població activa.

Exit mobile version