L’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha registrat la construcció de tan sols 219 pisos socials entre els anys 2002 i 2023, segons dades recollides per la secretaria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Una xifra mot baixa tenint en compte que a la capital alturgellenca s’ha triplicat la demanda i els preus dels arrendaments s’han disparat.
Tampoc són gaire esperançadores les xifres que reflecteixen altres municipis de la resta de l’Alt Pirineu i Aran. Destaquen en números vermells també Tremp (Pallars Jussà) amb 97 apartaments edificats; Vielha e Mijaran amb 67; la Pobla de Segur (Pallars Jussà) amb 61; Puigcerdà amb 45; Sort (Pallars Sobirà) amb 11 i el Pont de Suert (Alta Ribagorça) amb 3.
A pobles al voltant de la Seu, com ara Ribera d’Urgellet o Montferrer i Castellbó no s’han construït en els darrers 21 anys cap pis de protecció oficial.
Al conjunt de Catalunya, el lloguer social representa l’1,7% del parc d’habitatge (1,4% a Espanya), mentre que la mitjana europea és del 9%, segons dades que també recull el pla territorial d’Habitatge del govern català confirmades a LA VALIRA. En el cas de l’Alt Pirineu i Aran aquest percentatge és solament d’un 1%.
Els agents del sector consultats són escèptics amb el compliment dels plans del Govern d’augmentar el parc social d’habitatges lamentant que històricament els pisos socials s’han destinat a la venda i han acabat perdent el propòsit original.
Plans de 275.000 pisos de lloguer social més en 20 anys, més que mai cada any
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar durant el debat de política general la incorporació de 50.000 pisos públics fins al 2030 en el marc d’un nou programa d’habitatge. La promesa va en la línia del que demana el Pla territorial sectorial d’habitatge, que parla de 275.000 pisos socials en les pròximes dues dècades –d’aquests, es calcula que en caldran 166.500 de nous, mentre que la resta han de venir d’adquisicions de propietats, per exemple de bancs, o bé via mobilització del parc existent cap al lloguer social.
Tant els 50.000 pisos públics en sis anys com els 166.500 en 20 anys promesos suposen una mitjana d’uns 8.300 habitatges cada any, una xifra a què no s’ha arribat mai, com a mínim des que hi ha dades, el 2002 –ni tan sols durant la primera dècada d’aquest segle, quan se’n construïen una mitjana d’uns 5.000 per any.
Durant aquells anys, el volum total d’habitatges nous era molt més alt que ara, ja que va arribar a 70.000 l’any. Amb el ritme de construcció actual, els plans del Govern suposarien que un 60% de les llars que s’estrenessin cada any serien socials.
