Laia Moliné ha pres possessió del seu càrrec aquest matí com a nova diputada del Partit Socialdemòcrata d’Andorra (PS) al Consell General. Moliné s’incorpora al grup parlamentari per ocupar l’escó deixat per Judith Casal, que va haver de presentar la seva dimissió per motius mèdics.
En la seva primera intervenció, la nova consellera general ha destacat que afronta el repte “sense pressió” i ha subratllat la necessitat de “planificar el futur d’Andorra”.
Moliné ha reconegut que la seva designació com a relleu de Judit Casal li va generar sentiments oposats, qualificant-la com una “notícia agredolça”. Tot i això, ha assegurat que està “molt contenta, amb molta il·lusió i amb ganes de començar a treballar”. Ha afegit que el seu objectiu és “no només aprendre, sinó també aportar en tot el que pugui”.
Preguntada sobre la pressió de substituir una figura com Judit Casal, la consellera ha estat taxativa: “No ho penso així, més aviat perquè tinc el seu exemple i sé que l’he de seguir”, ha dit. També ha comentat que “és molt més còmode tenir algú que t’inspira que no pas no tenir ningú”.
Respecte a les seves prioritats i línies de treball, Laia Moliné ha posat l’èmfasi en la planificació com a eix central de la seva tasca política. “El país necessita començar a mirar exactament quins límits tenim a tot arreu: en sanitat, urbanisme i molts altres aspectes d’Andorra”, ha explicat. Segons Moliné, és crucial “asseure’s, analitzar què necessitem i què volem, i a partir d’aquí començar a treballar, envoltant-nos dels millors experts per construir una bona Andorra”.
La nova consellera ha promès el càrrec davant la Constitució i els síndics generals, en un acte que ha culminat amb l’aplaudiment de tota la cambra.
Laia Moliné és diplomàtica i, fins ara, ocupava el càrrec de tercera secretaria d’Estat al Ministeri d’Exteriors. És politòloga, especialitzada en política comparada i en la Unió Europea, amb formació en Ciències Polítiques i de l’Administració i un màster en la Unió Europea. Aquesta trajectòria combina experiència internacional i coneixement profund de l’escena política europea, la qual cosa la situa com a perfil sòlid per enfortir el grup parlamentari.
