El sistema judicial andorrà és una de les grans xacres del Principat. El seu deficient funcionament, la lentitud exasperant en la resolució de molts casos i, el que és més greu, les ombres de corrupció o de desviació de poder en la instrucció de “dossiers” sensibles fan que aquesta institució –que hauria de ser la garant dels drets i les llibertats del poble andorrà- estigui sota sospita permanent.
JUSTÍCIA AL SERVEI DE LA “CASTA”
La demencial sobreactuació del fins ara fiscal general, Alfons Alberca, en el judici del cas BPA, que es va iniciar fa més de cinc anys; l’eternització de la instrucció judicial de la fallida de la gestora d’inversions Valora, que afecta indirectament l’Andbank i que s’arrossega des de l’any 2007 en espera de judici; el procediment per la mort de cinc treballadors portuguesos, l’any 2009, en les obres de construcció del túnel de les Dues Valires, que continua paralitzat al Tribunal de Corts; la denúncia interposada per l’entitat ecologista Apapma per les greus irregularitats financeres detectades l’any 2010 en les obres del forn incinerador de la Comella, amb un sobrecost de 22 milions, que dorm en els calaixos de la Batllia; o la querella criminal presentada fa quatre anys per les greus anomalies detectades en l’adjudicació del casino a l’empresa Jocs SA, que també està al “congelador” en espera el batlle s’hi posi, són alguns dels escàndols més clamorosos que retraten l’estat de putrefacció de l’administració de justícia a Andorra.
Totes aquestes enormes dilacions no són casualitat i obeeixen a un mateix patró: la Batllia fa deliberadament l’estruç a l’hora d’instruir casos que afecten determinats interessos econòmics i polítics molt concrets, tots ells vinculats a la “casta” de poder que representa el partit Demòcrates per Andorra (DA). Tant se val que, en algunes ocasions –com en els casos Valora, Dues Valires i CTRASA (forn incinerador)-, el Tribunal Constitucional hagi reconegut que aquestes excessives i injustificades demores perjudiquen els afectats: la Batllia s’ho passa pel folre.
En l’àmbit dels drets de les dones i la salut reproductiva, l’actuació de les autoritats judicials andorranes també és xocant. D’un cantó, el fiscal general ha endegat un procediment penal contra l’activista Vanessa Mendoza, portaveu de l’entitat Stop Violències i capdavantera del moviment que promou la legalització de l’avortament al Principat, a qui acusa de difamar el prestigi de les institucions del Principat. Però, per l’altre, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia –formada pels magistrats Vincent Anière (president), Carles Cruz i Jaume Tor- ha convertit Andorra en un “paradís” per l’ominós negoci dels ventres de lloguer.
L’ADVOCAT QUE NO ACOTA EL CAP
En l’exercici de la seva activitat professional, l’advocat Emili Campos també es topa, sovint, amb resolucions judicials que considera incongruents o que vulneren directament la llei. Però, en comptes de resignar-se i admetre que el sistema judicial andorrà està irreversiblement corcat per la desviació de poder i la corrupció, decideix actuar en consciència i denunciar les suposades injustícies que detecta al Consell d’Europa: concretament, al Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO) i a la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI).
En els últims anys, l’advocat Emili Campos ha elevat davant d’aquests organismes, amb seu a Estrasburg, un total de 26 denúncies, en les quals hi ha implicats 25 batlles i magistrats andorrans, a més dels cinc membres del Consell Superior de la Justícia (CSJ). Entre els casos més sonats que ha portat davant el Consell d’Europa hi ha les irregularitats detectades en la custòdia del vot judicial, en les eleccions generals del 2 d’abril passat, que van donar la victòria per majoria absoluta a DA.
LA “LLISTA NEGRA”
Hi ha batlles i magistrats que acumulen diverses denúncies d’Emili Campos per les seves actuacions i resolucions, presumptament irregulars: encapçala aquesta “llista negra” el magistrat Vincent Anière, que figura en set casos elevats al GRECO i a l’ECRI; el segueixen els batlles Xavier Colom, denunciat sis vegades; Laura Solanes, cinc vegades, i Nàdia Alís, cinc vegades.
Aquesta és la relació de funcionaris i alts càrrecs de la justícia andorrana que apareixen en les 26 denúncies presentades per aquest advocat davant aquests organismes del Consell d’Europa:
Batlles: Laura Solanes, Immaculada Rodríguez, Xavier Colom, Nàdia Alís, David Moynat, Laura Rodríguez, Sònia Tumí i Núria López
Magistrats: Anna Estragués, Canòlich Mingorance, Carolina Bailén, Yves Picard, Marie Conte, Fàtima Ramírez, Vicent Anière, Carles Cruz, Alexandra Cornella, Jaume Tor, Eulàlia Amat, Albert Andrés i Elsa Puig
Tribunal Constitucional: Josep Delfí Guàrdia, Joan Manuel Abril, Jean-Yves Caullet i Dominique Rousseau
Consell Superior de la Justícia: Enric Casadevall (foto), Maria Carme Torres, Clàudia Arias, Joan Cabeza i Olga Adellach
CÒPIA ALS PRINCIPALS MITJANS DE COMUNICACIÓ EUROPEUS
Abans d’arribar al Consell d’Europa, l’advocat Emili Campos havia intentat que les seves queixes i denúncies contra els batlles i magistrats presumptament autors de fets delictius es resolguessin en l’àmbit jurisdiccional d’Andorra i, per això, les va portar a les màximes institucions judicials del país: el Tribunal Constitucional i el Consell Superior de la Justícia. Però no li van fer cas i, per això, els seus membres també figuren, per còmplices, en la llista de denunciats al GRECO i a l’ECRI.
L’advocat està a l’expectativa de veure com reacciona el Consell d’Europa davant l’acumulació de demandes pel nefast funcionament de la justícia a Andorra. Per reforçar la seva acció, s’encarrega d’enviar còpia de les denúncies que presenta a Estrasburg als principals mitjans de comunicació europeus, per tal que tinguin coneixement de les injustícies que es cometen al petit país dels Pirineus.
MANCA DE TRANSPARÈNCIA
Cal recordar que el GRECO ja fa temps que té Andorra en el radar i que sovint pica el crostó a les autoritats del Principat per no fer cas de les seves recomanacions. En aquest sentit, l’últim informe d’aquest organisme del Consell d’Europa sobre Andorra destaca que encara no es compleixen cinc de les 13 recomanacions formulades per adaptar-se als estàndards requerits de transparència. Entre d’altres, l’obligatorietat que els membres del Consell General facin públics els seus béns i els seus comptes bancaris per impedir actes de corrupció, precepte que el Govern de Xavier Espot es nega a complir.
