“Una part de mi va morir quan em van treure els meus fills”. L’Ana (nom fictici per protegir la seva identitat) fa nou anys que lluita per recuperar la custòdia dels seus tres fills, la qual l’Estat andorrà li va prendre de manera “injusta”. “No ha sigut ni per consum de drogues ni alcohol, ni perquè els hagi abandonat per sortir ni molt menys perquè estiguessin desemparats en cap moment”, ha subratllat l’Ana en conversa amb LA VALIRA, desmentint així algunes informacions publicades per altres mitjans de comunicació.
Durant aquests nou anys, la mare dels menors ha patit múltiples vulneracions i abusos de poder per part de l’Administració pública, una situació que avui dia segueix enfrontant amb l’acompanyament de l’associació Stop Violències, que atén una desena de famílies que asseguren patir un tracte degradant i inadequat per part dels serveis socials andorrans. En el cas de l’Ana, l’Estat fins i tot li ha negat que els seus fills assisteixin a cites amb personal mèdic extern al centre de menors on es troben, i es prenen decisions que afecten els menors sense el consentiment de la seva mare. De fet, tant els serveis socials, com els mèdics i la policia actuen com si l’Ana no tingués la pàtria potestat dels seus tres fills i sempre li han comunicat verbalment que no la té, però el cert és que no hi ha cap document ni sentència que ho demostri. No té la guarda i custòdia, però manté la pàtria potestat.
No obstant això, el passat dimarts, l’Estat andorrà va prendre la decisió unilateral, sense demanar ni tenir en compte el consentiment de la mare, de traslladar dos dels menors a un centre de salut mental d’Espanya, concretament a l’ITA Argentona (Barcelona), que com van publicar nombrosos mitjans va ser investigat pel suïcidi d’una menor el 2020 i en el qual el jutge del cas va indicar que hi havia un “deficient control”. Segons ha explicat l’Ana i ha corroborat Stop Violències a LA VALIRA, el dijous 7 de setembre el Ministeri d’Afers Socials va citar per al dilluns següent la mare dels menors sense donar-li cap mena d’explicació sobre què volien tractar. Abans que arribés el dilluns, l’Ana va assabentar-se per terceres persones que els seus fills havien ingressat a la quarta planta de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell sense que ningú l’avisés de res, i quan va dirigir-se al centre hospitalari per demanar informació sobre els seus fills, el personal es va negar a facilitar a la mare dels menors cap mena de dada. Només va poder presentar una queixa escrita, quedant-se els seus fills ingressats.
El dilluns dia 11, l’Ana va presentar-se a la cita acompanyada de la secretària de l’associació feminista, a qui van denegar l’entrada encara que va identificar-se com li van demanar. “O entra sola o suspenem la reunió”, van exigir les persones del ministeri presents, que van negar-se a mostrar a la secretària de Stop Violències cap credencial ni identificació. “L’Ana va entrar sola, i va sortir desencaixada, plorant. Li van comunicar, sense previ avís, el trasllat de dos dels seus fills a ITA l’endemà”, explica l’associació. La secretària de Stop Violències va recordar als presents que, encara que diguin que no, l’Ana manté la pàtria potestat dels menors perquè no hi ha cap document que digui el contrari i, per tant, no poden treure’ls del país sense el permís de la mare o sense un aute que ho ordeni i que justifiqui el trasllat.
Ningú, però, ha ensenyat encara a la mare cap document o informe sobre el trasllat dels seus fills a Catalunya. De fet, la Batllia no ha comunicat per escrit a l’Ana el desplaçament dels menors i la mare no ha pogut presentar els recursos o escrits pertinents, vulnerant així els seus drets i els dels seus fills, el desig dels quals és tornar a casa amb la seva mare. Davant la manca de respostes d’Afers Socials, dels treballadors del centre de menors i del personal hospitalari, el dimarts, el dia del trasllat dels seus fills, l’Ana va posar-se davant les ambulàncies que anaven a transportar els menors i va demanar “si us plau” accedir a la documentació sobre el trasllat dels seus fills. Malgrat la seva actitud pacífica i el fet que “no va ser maleducada ni va alterar-se en cap moment”, el trasllat dels menors es va efectuar sense que l’Ana consentís ni veiés cap documentació sobre el desplaçament. A més, el personal de l’hospital va trucar la policia i se la van endur emmanillada i en cotxe a comissaria.
En les dependències policials, corrobora Stop Violències, la mare dels menors va rebre un tracte degradant: “li van demanar el passaport, no li van llegir els seus drets ni li van donar cap explicació de la seva retenció i, a més, van tractar-la de mala mare faltant-li el respecte amb paraules denigrants”, explica Stop Violències. Deu minuts després que l’associació feminista truqués a comissaria demanant explicacions sobre per què l’Ana estava retinguda, els agents, que neguen haver-la detingut i asseguren que la seva actuació va ser perfecta, la van deixar marxar.
La mare dels menors, acompanyada per l’associació feminista, va intentar presentar una denúncia contra el policia que la va sotmetre a aquest tracte degradant, però no van deixar-la fer-ho. El que sí que ha fet, però, és presentar una demanda per l’ingrés dels seus fills a la quarta planta de l’hospital sense previ avís, per la decisió de traslladar-los a Catalunya sense informar-la prèviament ni comptar amb el seu consentiment i per la sobremedicació a la qual l’Albó sotmet els seus fills. Pel que fa a aquest darrer assumpte, en la visita als seus fills per acomiadar-se, els menors estaven sobre medicats i gairebé eren incapaços de seguir una conversa a causa dels efectes del “rescat”, una mena de sedant molt potent que el centre dona en gotes als nens quan estan neguitosos o tenen conductes “agressives”. “Només vaig tenir una hora per acomiadar-me, i quan vaig arribar me’ls vaig trobar drogats pel rescat. Estaven adormits, vaig estar gairebé dos quarts d’hora tractant de despertar-los, però s’adormien quan parlàvem”, recorda l’Ana.
Sovint, però, els centres fan un ús abusiu d’aquests “rescats”, fins i tot quan els menors estan bé i tranquils, segons els casos que han arribat a Stop Violències. De fet, amenacen els nens i nenes en donar-los “rescats” si es porten malament, fet que comporta que els menors rebutgin encara amb més força aquesta medicació. L’associació feminista assegura que el cas de l’Ana no és un cas aïllat, sinó que Afers Socials actua sistemàticament en contra dels interessos de les famílies i dels menors, castigant sobretot les dones. “Les institucions no col·laboren amb les mares, no compleixen les seves obligacions i tampoc escolten els menors”, resumeix Stop Violències, que acompanya una desena de famílies que també pateixen vulneracions i abusos per part de l’Estat andorrà.
