El judici contra 24 exdirectius i exempleats de la BPA ha quedat suspès fins al pròxim mes de setembre. Les 20 sessions de la vista oral que s’han celebrat a la sala magna de la Seu de la Justícia des del 16 de juny passat s’han centrat en l’interrogatori de l’exconseller delegat de l’entitat financera, Joan-Pau Miquel, que ha explicat amb tota mena de detalls el funcionament intern del banc i les mesures que s’hi van implementar, al llarg dels anys, per impedir que es convertís en una “rentadora” de la delinqüència internacional.
Durant aquestes 20 sessions, Joan-Pau Miquel ha demostrat, amb documentació, que la BPA complia fil per randa les directrius i les instruccions que arribaven de la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAnd) i de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF). I fins i tot eren més primmirats, per una raó òbvia: l’any 2011, els accionistes de la BPA van comprar Banco Madrid, sota jurisdicció espanyola, i això els obligava a respectar l’ordenament bancari del país veí, molt més restrictiu que no pas el d’Andorra.
MÉS DE 300 AUDITORIES
En aquest context, els supervisors espanyols –el Banc d’Espanya i el Servei de prevenció del blanqueig (Sepblac)- van analitzar les normatives internes en matèria de control que tenia la BPA respecte dels estàndards usats a l’Estat espanyol i, segons ha assegurat Joan-Pau Miquel, les diferències que hi va detectar “no van ser considerades un impediment per atorgar la llicència de Banco Madrid”.
L’exconseller delegat de la BPA ha relatat que, durant 15 anys –fins a la seva intervenció, l’any 2015-, el banc havia estat sotmès a més de 300 auditories de tots els seus processos interns. També que havia superat, sense cap entrebanc, tots els informes anuals de les auditores, fetes per les grans consultores internacionals de les “big four”. “No hi ha hagut cap incompliment per part de BPA. Evolucionàvem molt més enllà del que la normativa preveia”, ha afirmat Joan-Pau Miquel en el judici del Tribunal de Corts, que presideix el magistrat Enric Anglada.
Ha recordat que, des del 1993, no hi havia cap compte anònim al banc i ha reblat: “La UIFAnd va emetre entre el 2008 i el 2013 quatre certificats garantint que el banc complia rigorosament. Ni la UIFAnd ni tampoc l’INAF al seu moment van emetre cap recomanació a l’entitat bancària”.
“UN BANC DINS DEL BANC”
Si de quelcom ha servit l’exhaustiva i precisa declaració de Joan-Pau Miquel és per posar en evidència l’informe d’acusació que, en el seu dia, va presentar l’advocat Manuel Pujadas, que actua en aquest procediment com a representant del Govern d’Andorra. Llegir aquest document d’acusació després de la intervenció de l’exconseller delegat de la BPA fa estremir. Aquesta és l’argumentació literal que manté Manuel Pujadas per demanar la condemna dels 24 exdirectius i exempleats de l’entitat financera:
“La tesi que resum l’acusació del MI Govern la formulem en els següents termes: dins de l’entitat BPA SA hi operava una organització amb límits difosos i indefinits però jerarquitzada, remunerada, coherent i convergent de fet en les seves activitats delictives, que es dedicava a impulsar, realitzar, controlar i fer el seguiment de les operacions d’efectiu en dosis massives, així com de les anomenades compensacions o operacions d’intercanvi I+R. És a dir, que a BPA SA hi operava un banc dins del banc que actuava sense control intern per part dels organismes competents com auditoria interna, el departament de compliment normatiu o el comitè de prevenció del blanqueig o el comitè de compliment, seguretat i auditoria després denominat comitè d’auditoria i control; i sense control extern per part de les auditores externes contractades per l’entitat. Tot el qual malgrat una àmplia panòplia de protocols, documents i informes adreçats àdhuc als supervisors que formalment complien amb la normativa vigent però que en la pràctica eren un instrument de cobertura i de dissimulació de les activitats reals descontrolades i delictives, amb una doble voluntarietat: la de l’ocultació de les pràctiques il·lícites i la de realització de les pràctiques il·lícites”.
192 ANYS DE PRESÓ I 900 MILIONS DE MULTES
D’aquest suposat “banc dins del banc” que, segons Manuel Pujadas, existia a la BPA no n’hi ha cap mena de rastre mi d’evidència: és un “fake” com una casa de pagès. Resulta insòlit que la UIFAnd, l’INAF, les auditores internacionals, el Banc d’Espanya i el Sepblac no hagin detectat en cap moment de la seva permanent tasca de supervisió i control d’aquesta entitat financera aquest “banc dins del banc” que és la base de l’acusació de l’advocat que actua en nom del Govern d’Andorra (!) en aquest procediment on s’hi juguen 192 anys de presó i 900 milions de multes pels 24 inculpats.
La inversemblant tesi del “banc dins del banc” és una teoria “conspiranoica” que no s’aguanta per enlloc. El més greu és que tota l’arquitectura jurídica per justificar la intervenció de la BPA se sustenta, com s’està veient durant el judici, en un “fake”.
La confiscació d’aquesta entitat financera ha provocat pèrdues milionàries als seus principals accionistes, avaluades en 365 milions d’euros; ha deixat sense feina més d’un centenar de treballadors i ha destrossat la vida i, en molts casos, la salut dels que han estat inculpats en aquest macrosumari.
