La presència d‘autoritats polítiques de primera fila d’Andorra, Catalunya i de l’Alt Urgell en la missa d’acomiadament de Joan-Enric Vives com a copríncep i arquebisbe celebrada aquest dissabte a la catedral de la Seu va posar en relleu la continuïtat del sotmetiment de la classe política al poder eclesial en els territoris que conformen l’extensa diòcesi d’Urgell.
La voluntat expressada per Vives de continuar compromès amb la diòcesi i assistir als principals esdeveniments polítics, econòmics i socials, com ara estant present a la Trobada Empresarial al Pirineu d’aquesta setmana, són una mostra que no està disposat a renunciar tan fàcilment a deixar d’influir en el seu successor com a poder a l’ombra.
Un bon exemple són els primers nomenaments fets pel nou bisbe Josep-Lluís Serrano en els quals ha ratificat a la majoria dels càrrecs de confiança de Vives, inclosa la sectària cap de comunicació i protocol, Cristina Orduña, la qual s’encarrega d’expulsar de la catedral a periodistes que li resulten incòmodes.
Geni i figura fins al final
Fidel al seu tarannà, més proper a les elits polítiques i als poderosos creant una evident desafecció majoritària de les classes menys benestants durant els seus 24 anys de pontificat, Joan-Enric Vives no ha tingut en el seu discurs de comiat cap paraula com a pastor envers “els pobrets” i, envoltat d’autoritats polítiques, en canvi, els hi ha agraït la seva presència, després d’encarregar-se personalment de les corresponents invitacions.
Tanmateix, per aconseguir el ple a la catedral s’ha buscat un auditori proper als seus interessos: persones provinents d’arreu de la diòcesi, de diferents delegacions i grups parroquials, incloent-hi el Principat d’Andorra, coincidint amb la celebració de la sisena Jornada Diocesana.
Des de fa molts anys, la diòcesi d’Urgell està mancada d’un autèntic pastor de l’Església catòlica i molt haurà de treballar Josep-Lluís Serrano perquè les classes menys benestants de la societat andorrana i pirinenca recuperin la confiança en l’estament eclesial.
La demostració prioritària a apropar-se a les elits polítiques no són, ara per ara, un bon inici del seu pontificat.
