Veneçuela pateix una llarga, crispada i violenta crisi política que ha provocat la divisió del país, amb l’existència de dos presidents formals: Nicolás Maduro (foto), el successor d’Hugo Chávez, reelegit el 2018, i Juan Guaidó, escollit per l’Assemblea Nacional (AN) i que compta amb el reconeixement dels Estats Units i de bona part de la comunitat internacional.
En la crisi veneçolana, el govern d’Andorra s’ha posicionat al costat dels Estats Units i de la Unió Europea. En un comunicat oficial emès el 6 de febrer de l’any passat, Xavier Espot afirmava que calia posar fi a aquesta situació d’enfrontament i de bloqueig, de la qual la població veneçolana n’és la gran perjudicada, i procedir a la convocatòria d’unes noves eleccions presidencials al país americà. En aquest comunicat, el cap del govern andorrà precisava que “Juan Guaidó és el president encarregat de dur a terme aquest procés electoral”, reconeixent, de facto, la seva legitimitat.
ELS PODERS DE L’ADVOCAT JESÚS BETRIU
Justament l’endemà d’aquesta declaració oficial de Xavier Espot, l’advocat andorrà Jesús Betriu presentava un escrit a la Batllia, on es declarava representant de la República Bolivariana de Veneçuela en la peça del sumari del cas Banca Privada d’Andorra (BPA) que fa referència als comptes que tenien en aquesta entitat financera una trentena de ciutadans d’aquest país americà. Molts d’ells estaven relacionats amb l’empresa pública PDVSA, que es dedica a l’explotació i comercialització dels rics jaciments petroliers veneçolans.
Per acreditar la seva representació davant la Batllia, l’advocat Jesús Betriu va aportar un document de poders notarials signat pel fiscal general de Veneçuela, Reinaldo Enrique Muñoz. Però, de la mateixa manera que a la República Bolivariana hi ha dos presidents -Nicolás Maduro i Juan Guaidó- també hi ha dos fiscals generals: a més de Reinaldo Enrique Muñoz, aquest càrrec també l’exerceix formalment Tarek William Saab, designat per l’Assemblea Nacional Constituent (ANC).
DOS FISCALS “MADURISTES”
Si l’Assemblea Nacional (AN), sorgida de les eleccions generals del 6 de desembre del 2015, està dominada per l’oposició, l’Assemblea Nacional Constituent (ANC) és el bastió polític de Nicolás Maduro, ja que a les eleccions celebrades el 30 de juliol del 2017 els seus contrincants polítics s’hi van negar a concórrer, per manca de garanties democràtiques. És així com a Veneçuela hi ha un fiscal general, Reinaldo Enrique Muñoz, que depèn de l’AN i un altre, Tarek William Saab, de l’ANC.
Però tant l’un com l’altre són de la corda de Nicolás Maduro. En l’anterior legislatura de l’Assemblea Nacional (AN), els “maduristes” tenien la majoria absoluta i van nomenar Reinaldo Enrique Muñoz com a fiscal general. La nova AN, controlada per l’oposició, va procedir l’any 2016 a la seva destitució formal, però aquest ha continuat exercint el càrrec, emparat per la impunitat del règim que pateix Veneçuela.
USURPACIÓ DE FUNCIONS
Aquesta anòmala situació va provocar que, el 12 de setembre de l’any 2018, l’AN aprovés, en sessió plenària, un acord de ratificació de la denúncia per “usurpació de funcions” del càrrec de fiscal general per part de Reinaldo Enrique Muñoz. En aquest document oficial, l’Assemblea Nacional va decidir: “PRIMER. Reiterar que Reinaldo Enrique Muñoz no pot ser considerat legítim fiscal general de la República, ja que no ha estat designat de conformitat amb el procediment constitucional aplicable. SEGON. Reiterar que tots els actes i contractes adoptats o subscrits per Reinaldo Enrique Muñoz, invocant la seva condició de fiscal general de la República, han de ser considerats inexistents” (…).
Malgrat aquesta contundent desautorització de l’AN -que va ser comunicada a tot el cos diplomàtic internacional-, Reinaldo Enrique Muñoz ha continuat exercint les seves tasques com a fiscal general de Veneçuela. I és en aquest context que el 12 de desembre del 2018 va atorgar poders notarials a l’advocat andorrà Jesús Betriu perquè representés els interessos de la República Bolivariana en el sumari del cas BPA.
LA BATLLE ACCEPTA LA REPRESENTACIÓ
El més xocant d’aquest enverinat conflicte és que la batlle Maria Àngels Moreno -que s’havia fet càrrec de la instrucció del cas BPA en substitució de Canòlic Mingorance- va acceptar, en una resolució del 9 de maig del 2019, la participació de Jesús Betriu com a part implicada en el sumari, en representació del govern de Nicolás Maduro. D’aquesta manera, ha desautoritzat la posició oficial del govern d’Andorra, favorable al president Juan Guaidó, i ha col·locat la Batllia en una incòmoda situació de descrèdit per avalar, explícitament, la legitimitat del règim “madurista”, rebutjada amb contundència pels Estats Units i la Unió Europea.
Per acabar-ho d’adobar, el govern del Canadà ha inclòs el fiscal Reinaldo Enrique Muñoz en la llista de 43 alts càrrecs de Veneçuela acusats d’estar “directament implicats en activitats que soscaven les institucions democràtiques”. En aquest sentit, s’ha ordenat la confiscació dels actius que pugui tenir en aquest país nord-americà i s’ha prohibit explícitament que les institucions i les empreses del Canadà hi tinguin cap mena de tracte.
LA “LÍNIA VERMELLA”
Però Andorra no és el Canadà. Al país dels Pirineus regna la improvisació i la incoherència, com acaba de demostrar, novament, el govern de Xavier Espot. L’ambaixada dels Estats Units a Madrid -que va jugar un paper clau en la preparació de la demolidora nota del FinCEN nord-americà que va desencadenar, l’any 2015, la intervenció de la BPA- treu foc pels queixals per la decisió del govern andorrà de contractar un grup de 39 metges i infermeres procedents de Cuba per ajudar en el combat contra la Covid-19. És sobradament conegut que Cuba utilitza la “diplomàcia sanitària” per treure’n rèdit polític, a banda de ser un niu utilitzat pels serveis d’intel·ligència del règim comunista.
Des de l’arribada de Donald Trump al poder, la confrontació de la Casa Blanca amb el govern de L’Havana és total. Que el govern de Xavier Espot -suposadament, un aliat incondicional dels Estats Units- hagi decidit contractar personal sanitari cubà significa, en aquest context, ultrapassar una “línia vermella” i una provocació als ulls de Washington. I això, a pocs mesos vista de la celebració a Andorra de la cimera de països de l’Organització d’Estats Iberoamericans!
Sembla que al capdavant d’Andorra no hi ha ni sentit d’Estat ni dimensió geopolítica. D’un cantó, Xavier Espot, com no podria ser d’altra manera, es declara alineat amb els Estats Units i les potències occidentals… però es resisteix, amb dents i ungles, a formar part de la Unió Europea. De l’altre, la Batllia dona legitimitat al representant del règim de Nicolás Maduro en el sumari del cas BPA. I, per acabar d’embolicar la troca, el govern de DA signa un acord econòmic amb les autoritats de Cuba -país aliat de Veneçuela, juntament amb Rússia, Síria i Iran- per portar personal sanitari al país dels Pirineus.
El desconcert és màxim. Andorra, cap a on vas?
