“Vergonya! L’escàndol de les residències” (Editorial Planeta). Aquest és el títol del llibre que ha escrit Manuel Rico i que reconstrueix el que va passar a les residències de gent gran els primers mesos de la pandèmia a Espanya. Calcula que hi van morir unes 30.000 persones. Per culpa de la Covid-19? Sí. Però hi ha moltes més culpes a repartir. Rico les investiga i posa noms i cognoms. No només de persones sinó també d’empreses i fons d’inversió.
Ens explica aquest periodista, director d’investigació d’InfoLibre, que el 89% de les residències estan gestionades per empreses privades. És evident que quan la salut, la dignitat i la qualitat de vida de la gent gran depèn de l’interès de fer negoci dels gestors i accionistes d’aquestes empreses alguna cosa falla. Alguna cosa gruixuda.
Rico ha fet una investigació enorme. Ha dedicat mesos i mesos a reclamar informació i a buscar-la a les administracions, registres i portals d’Internet, a més de parlar amb molts testimonis de primera línia. Hi ha dades que estan a l’abast de tothom. Els protocols que van posar en marxa les comunitats de Madrid i Catalunya perquè no es traslladés als hospitals la gent gran que es va contagiar les primeres setmanes de la pandèmia, per exemple. O l’abast de les retallades al sistema sanitari i social que van deixar raquítica l’atenció als més grans. Noms i cognoms. El que deia. Però hi ha dades i noms que no sabem i que Rico no ha pogut descobrir perquè s’amaguen als paradisos fiscals on van a parar part dels beneficis de l’explotació privada de la gestió residencial.
Si la professió de periodista té sentit és per llibres com aquest. L’esforç que hi ha dedicat Manuel Rico mereix que us el llegiu. El tanca amb 33 propostes per millorar el funcionament de l’atenció a les residències i amb la convicció que sempre som a temps per conèixer la veritat i que es repari el que ha passat. “L’hi ho devem a les víctimes i els seus familiars”, diu.
I tant!
