L’etapa final del mandat de Toni Martí al capdavant del govern d’Andorra és un “pim-pam-pum” permanent que genera escàndol rere escàndol. L’adjudicació de la llicència del casino a l’empresa Jocs SA és el darrer capítol d’una cadena de despropòsits que, això sí, va en benefici d’unes determinades butxaques, sempre les mateixes.
Com podrà explicar el govern d’Andorra als seus ciutadans que ha donat el casino a una empresa que hi invertirà 15 milions d’euros i, en canvi, ha rebutjat les ofertes de dues altres empreses (Genting i CIRSA) que proposaven una inversió d’uns 140 milions d’euros (gairebé deu vegades més)? Com podrà mirar Toni Martí als ulls dels treballadors andorrans que les passen canutes, sabent que els llocs de feina que proposaven crear les empreses perdedores del concurs del casino eren més del doble dels que preveu la proposta guanyadora, segons el CRAJ?
L’adjudicació del casino no s’ha fet amb criteris empresarials ni econòmics: s’ha fet amb una manifesta desviació de poder per afavorir els “amiguets” del govern. D’això se’n diu una tupinada. El bufet d’advocats que ha assessorat Jocs SA és el de Francesc Badia, on hi guanya el seu sou el secretari general de Demòcrates d’Andorra (DA), Esteve Vidal, el mateix que ha rebut una morterada de 3 milions d’euros per defensar els interessos del govern andorrà davant els clients damnificats per la confiscació de la BPA.
Entre els socis prominents de Jocs SA hi ha dues destacades famílies molt beneficiades pel “règim taronja”: els Montané, del grup constructor Heracles, i els Espot, del grup constructor COPSA. Precisament, Ventura Espot, excònsol d’Ordino entre els anys 2007-15, és el president de l’empresa adjudicatària del casino i Gilbert Montané, n’és el vicepresident.
Als Montané (Heracles) i als Espot (COPSA, empresa associada al grup lleidatà Sorigué) també els trobem treballant actualment en una altra de les obres més polèmiques que es fan al Principat: la plataforma que s’està construint sobre el riu Valira a Soldeu i que beneficia directament els negocis de l’hoteler Josep Areny (Casa Calbó). Aquestes obres, declarades d’“interès nacional” pel govern de Toni Martí, han estat adjudicades per 24 milions d’euros per Ensisa, empresa controlada pel comú de Canillo a la UTE de la qual formen part Heracles i COPSA, juntament amb Locubsa (filial del grup madrileny Acciona a Andorra).
La construcció d’aquesta plataforma a Soldeu ha estat el motiu del traumàtic trencament i dissolució de la societat Nevasa, que aplegava els dominis esquiables d’Ensisa (Canillo, Soldeu i el Tarter) i de Saetde, l’empresa de Joan Viladomat que explota les pistes de Pas de la Casa i Grau Roig. La ruptura de Nevasa provocarà la pròxima extinció de l’exitosa marca Grandvalira.
El fil conductor que va de l’escandalosa tupinada del casino a l’anunciada desaparició de Grandvalira és el mateix. Per afavorir els interessos a curt termini d’unes quantes butxaques andorranes que mai no en tenen prou, es sacrifiquen grans projectes –com les ofertes de Genting i CIRSA pel casino o la macroestació de Grandvalira- que poden donar una dimensió realment potent a Andorra.
A Toni Martí li agrada molt ballar el tango “La maté porque era mía”. El problema és que està “matant” milers d’habitants d’aquest país, andorrans i no andorrans.
