Les fortes pluges que han caigut durant aquesta setmana han negat diferents zones del territori i s’han acarnissat especialment amb València, però també a zones de Castella-la Manxa i Andalusia. Les autoritats quantifiquen en més de 205 les víctimes mortals i encara hi ha moltes persones desaparegudes. Segons el catedràtic de Física de la UPC, David Pino, a Catalunya, un 9% dels catalans viu en zona inundable.
En aquest sentit, el catedràtic avisa: “Si una zona s’inunda una vegada, és que ja ha passat abans i que tornarà a passar”. “O canviem l’ocupació del territori o assumim que si no fem res hi haurà desgràcies”, ha insistit. Aquest seria el cas dels terrenys que han d’albergar el futur nou hospital comarcal de la Seu d’Urgell, al costat del parc dels bombers, i que van generar en el seu dia molts dubtes sobre si es trobaven o no en zona inundable.
Cal recordar que els aiguats que van tenir lloc entre el 7 i 8 de novembre del 1982, arran de la pluja que va caure aquella nit, va culminar amb el desbordament del riu Segre i el riu Valira, i un bon nombre de víctimes mortals a l’Alt Urgell i Andorra.
Tot i que en un principi el nou centre sanitari s’havia de construir a la zona de l’Horta del Valira, el consistori es va descantar pels actuals, a tocar amb l’N-260, amb l’argument que la major part de l’espai anterior seria ocupat per l’edifici de l’INEFC. La nova ubicació escollida va ser objecte d’una autèntica tupinada urbanística, en la qual totes les formacions polítiques (ERC, Junts i PSC) es van beneficiar indirectament. El 2021, el portaveu del grup socialista, aleshores a l’oposició, Barrera, va titllar de “greu irresponsabilitat” voler fer l’hospital a la zona de Bombers perquè, va assegurar, són uns terrenys inundables.
Segons especifica la documentació oficial, la zona afectada pel pla parcial Sud-1, amb una superfície de 6,2 hectàrees, estava en mans de set propietaris: Josep Rebés Betriu, Joan Gelabert Sinfreu, Hereus de Rosa Solé Vidal (els germans Ganyet), Orkla SA, Coll de Castell SL, Erenia Boix i Josep Armengol Massana.
Sense risc zero
Més enllà, l’aprovació definitiva del projecte del nou centre hospitalari va ser objecte també de molta controvèrsia tenint en compte la hidrologia del territori. Agafat en pinces un informe de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) va donar el vistiplau, tot i que un estudi anterior d’aquest mateix organisme assenyalava que una part dels terrenys que ocupa el pla parcial són potencialment inundables, en cas d’un desbordament del Segre.
La tragèdia de la Dana dels darrers dies a diferents comunitats espanyoles torna a posar sobre la taula el debat si cal força la màquina i arriscar la seguretat de les persones sobre si les millors alternatives per edificar són aquestes zones, ja que les inundacions derivades de pluges intenses són cada cop més freqüents a Catalunya. A més, la mateixa orografia catalana afavoreix els creixements sobtats dels rius, que provoquen afectacions greus en les àrees urbanes de zones inundables o amb risc d’inundabilitat.
Municipis com la Seu (Alt Urgell), Bossòst (l’Aran), Bellver de Cerdanya i Puigcerdà (la Cerdanya) i el Pont de Suert (l’Alta Ribagorça), entre altres, tenen un risc molt alt i greu de patir inundacions, segons consta en el Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT). En la majoria dels casos aquestes localitats no tenen vigent cap pla de protecció davant de possibles desbordaments.
