La bona i total sintonia entre JuntsxCat i ERC a la Seu i a altres municipis de l’Alt Urgell estan sospesen la idea entre els seus dirigents de presentar candidatures conjuntes per evitar que els seus principals adversaris polítics, els socialistes de Compromís, els puguin arrabassar les alcaldies, davant un cert desgast electoral fruit dels molts anys que porten governant.
Una situació que contrasta amb l’actual situació que viu la política catalana on s’ha produït el que seria la crònica d’una mort anunciada, el trencament del govern de coalició entre neoconvergents i republicans.
Però, a les comarques pirinenques, és una altra història: un oasi, un feu de totes dues formacions que des d’anys han creat els seus propis ‘xiringuitos‘ on els favors es paguen fins i tot en forma d’aconseguir un lloc de treball. Així, les institucions públiques, igual que la majoria d’entitats econòmiques, esportives i socials, s’han convertit en aquests territoris en autèntiques agències de col·locació per als fidels a tots dos partits, especialment, a l’antiga CiU, ara JuntsxCat.
Els republicans, sempre a rebuf dels postconvergents, eviten marcar perfil propi a causa dels interessos, en molts casos personals, i pels quals han de retre homenatge als hereus del pujolisme.
És, per tot plegat, que cap dels dirigents d’aquests partits no volen sentir ni a parlar de ruptura i s’afanen en dir que el què passa a les cúpules nacionals no va amb ells i, per tant, continuaran duent a terme polítiques neoliberals en els ajuntaments que governen, tot i que, en el cas dels republicans, vagi en contra del seu ideari polític.
I, mentrestant, la maquinària postconvergent continua treballant i maquinant per continuar dominant el Pirineu i, alhora, mantenir l’actual sistema feudal, dividint a la ciutadania entre bons i dolents, i, sobretot, consolidant l’obtenció del màxim rèdit de poder per als seus interessos econòmics. I, és que com deia la dita popular ‘la pela és la pela’.
