La tala massiva i indiscriminada de vegetació a la llera del riu Segre entre Alàs i la Seu d’Urgell, sota el pretext de millorar la seguretat davant possibles inundacions, ha generat moltes queixes i neguits entre el veïnat pel desastre ecològic que representa. Segons els experts hi ha altres maneres menys dràstiques per evitar la mort de gran quantitat d’arbres i altres plantes, tenint en compte les evidències científiques que expliquen els beneficis de mantenir la vegetació de ribera.
Els boscos de ribera són molt més que simples arbres a la vora d’un riu. Són ecosistemes fonamentals que regulen el cicle de l’aigua, estabilitzen els marges, protegeixen la fauna i milloren la qualitat de l’aigua. La vegetació riberenca no només evita l’erosió, sinó que també ajuda a reduir la velocitat de l’aigua durant les riuades, disminuint el risc d’avingudes sobtades i minimitzant els danys aigües avall.
Els especialistes recorden que hi ha alternatives sostenibles que permetrien gestionar la llera del riu sense destruir-ne els valors ecològics. La retirada selectiva d’espècies invasores, les aclarides controlades o la restauració del bosc de ribera són mesures viables i efectives que haurien d’haver estat prioritzades, ja que creuen que la tala massiva suposa una pèrdua irreparable per a la biodiversitat de la qual no surten beneficiats ni el riu, ni la fauna, ni els habitants de la capital alturgellenca i no es pot justificar ni des del punt de vista mediambiental, ni social, ni econòmic.
L’Ajuntament diu que té els permisos
Contrari a aquesta opinió, L’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha iniciat els treballs de manteniment i conservació de la canalització del riu Segre entre el pont d’Alàs i el pont de la Palanca. Aquesta acció té per objectiu mantenir la capacitat de desguàs del riu davant règims torrencials de revinguda i que compta amb els permisos pertinents.
