L’empresa Aeroports Públics de Catalunya (APC), que depèn de la Generalitat, és un pou sense fons de pèrdues i, a més, està gestionada de manera molt deficient. Així ho posa de manifest l’informe 11/2021 que ha realitzat la Sindicatura de Comptes, referent a l’exercici de l’any 2018, que s’acaba de fer públic.
Aquesta empresa és la titular i s’encarrega de la gestió dels aeroports de Lleida-Alguaire i Andorra-La Seu. El seu president és l’exdiputat convergent Isidre Gavín (foto), actual secretari de Territori i Mobilitat de la Generalitat. En virtut d’un conveni signat l’any 2014, el Govern d’Andorra es fa càrrec d’una part de les despeses de l’aeroport pirinenc i hi aporta uns 100.000 euros anuals.
RISC DE FALLIDA
Segons detecta l’informe de la Sindicatura de Comptes, la pràctica totalitat del pressupost per mantenir en funcionament aquests dos aeroports l’aporten, via subvencions, transferències i convenis, les institucions públiques (Generalitat, Diputació de Lleida, Govern d’Andorra…), ja que el negoci derivat de l’explotació aeroportuària és mínim (només el 2,8% dels ingressos). Tot i estar “dopada” intensament amb diners públics, APC va perdre 1,3 milions d’euros en l’exercici de l’any 2018, que se sumen als 531.307 euros que també va perdre l’any 2017.
Bona part de les pèrdues estan derivades de la imputació dels deutes de més de 10 milions d’euros que reclama Hisenda, que li va obrir una inspecció per una presumpta mala aplicació de l’IVA. Aquesta sanció ha estat recorreguda per l’empresa als tribunals. La Sindicatura de Comptes assenyala que, en cas que la sentència judicial fos contrària, APC quedaria amb fons propis negatius i, per tant, tècnicament en fallida.
DESPESES SENSE JUSTIFICAR
Però, a banda dels seus problemes fiscals, la gestió d’APC també presenta moltes i greus anomalies, segons detecta l’informe. Començant pel gran salari que s’havia assignat al director operatiu de l’empresa, que és gairebé el mateix que cobra un conseller del govern de la Generalitat, tot i que aquests dos aeroports pràcticament no tenen activitat comercial.
La Sindicatura de Comptes afirma que s’ha trobat amb despeses per valor d’1,28 milions d’euros que no tenien finançament pressupostari i que no estaven justificades. També que els expedients de contractació estan farcits d’irregularitats: en molts no hi consten els plecs de clàusules administratives ni les prescripcions tècniques, com és preceptiu; tampoc s’hi especifiquen els criteris d’adjudicació ni es fa una supervisió i aprovació dels projectes d’obres.
CONTRACTES FRACCIONATS
S’han atorgat contractes a empreses que no tenien la solvència econòmica o tècnica requerida. També hi ha adjudicataris que no han presentat l’obligatòria assegurança de responsabilitat civil. Les anomalies també proliferen en els contractes menors que fa APC –com el fraccionament indegut de factures- que, a més, no comunica, com és la seva obligació, al registre central de la Generalitat.
L’empresa pública que presideix Isidre Gavín, segons la Sindicatura de Comptes, no compleix la llei de la Transparència i molts dels convenis que signa estan mal formulats. En el seu informe, l’organisme fiscalitzador de la Generalitat insta APC a què compleixi la normativa de contractació pública i respecti els preceptes de “publicitat, concurrència, igualtat i no discriminació”.
IRREGULARITATS LABORALS
La política laboral de l’empresa aeroportuària també presenta irregularitats. L’any 2018 es van pagar complements salarials a la plantilla per 209.248 euros que no estaven prèviament autoritzats. També s’ha trobat que hi ha 12 treballadors que no tenen regularitzada la seva relació contractual.
En les seves conclusions, la Sindicatura de Comptes aconsella que APC segregui pressupostàriament els dos aeroports que té, ja que el sistema comptable que utilitza és un “poti poti” que impedeix fer una gestió més racional de cadascun d’ells. Davant d’aquesta disbauxa comptable i financera, l’aportació anual que fa el Govern de Xavier Espot pel funcionament de l’aeroport pirinenc cau en sac trencat i es pot considerar que els andorrans són víctimes d’una presa de pèl.
