La Síndica d’Aran, Maria Vergés, ha comparegut aquest matí en el Ple del Parlament en la seva intervenció anual per detallar l’estat de l’autogovern aranès i exposar els principals avenços en matèria de governabilitat, finançament i política territorial. Davant els grups parlamentaris, Vergés ha reivindicat la necessitat de consolidar un model institucional que respongui a les singularitats d’aquest territori i garanteixi un desenvolupament equilibrat.
En la seva intervenció, la Síndica ha anunciat l’acord assolit entre els governs aranès i català perquè el Conselh Generau d’Aran comenci a participar en determinats tributs de la Generalitat, en aquest cas del total del 50% de la taxa turística que recapta la Generalitat i de la qual fins ara només rebia el 20%. Vergés també ha anunciat que a començaments de 2026 està prevista una Comissió Bilateral extraordinària entre el Conselh Generau d’Aran i la Generalitat per aprovar el nou Sistema de Finançament Singular i Específic d’Aran. Ha subratllat que es tracta del projecte “més ambiciós” en aquesta matèria, que arriba després de deu anys de retard en el desplegament previst per la Llei d’Aran de 2015.
Segons la Síndica, el nou model incorporarà la participació en tributs de la Generalitat i suposarà “el primer pas tangible” per culminar el sistema de finançament propi: “Ens reconeix per primera vegada la corresponsabilitat i la maduresa política, i s’haurà de consolidar amb la incorporació de nous tributs”, ha dit. Vergés ha destacat que aquest avanç és alhora “simbòlic i operatiu” perquè reforça “l’autonomia real d’Aran i la capacitat de decidir sobre els recursos que genera”.
Sostenibilitat, gestió del paisatge i crisi d’habitatge
La Síndica ha explicat que el govern aranès impulsa una estratègia transversal per protegir el territori, garantir l’equilibri territorial i promoure un desenvolupament sostenible. En aquest marc, ha situat el Pla Integral de Gestió del Paisatge com a instrument essencial davant els efectes del canvi climàtic, la pressió urbanística i els riscos naturals que afecten la vall. El pla involucra departaments com Medi Ambient, Innovació, Promoció Econòmica, Emergències i Ramaderia.
Vergés ha posat en valor projectes com l’OVIHUEC-DAT, orientat a recuperar pastures i reforçar la ramaderia com a eina de manteniment del paisatge i cohesió territorial. Ha insistit que les polítiques rurals són “fonamentals per al futur d’Aran” i que cal entendre el paisatge, l’agricultura i la gestió forestal com una estratègia unificada.
En l’àmbit sanitari, ha recordat els 40 anys de l’Espitau Val d’Aran i ha anunciat que el projecte executiu de remodelació ja es troba en la fase final, amb l’objectiu d’adaptar les instal·lacions a les necessitats actuals i reforçar l’especialització mèdica en un territori de muntanya.
La Síndica ha dedicat especial atenció a la crisi d’habitatge, que ha qualificat com “un dels principals obstacles per al projecte de futur d’Aran”. Ha alertat que la manca d’accés a l’habitatge dificulta la captació de professionals, l’emancipació juvenil i el correcte funcionament de serveis essencials. En aquest sentit, ha reclamat a la Generalitat l’activació immediata del Pla d’Habitatge d’Aran i un compromís estable per revertir la situació.
Vergés també ha destacat la inversió en innovació, energia i diversificació econòmica a través del Centre d’Innovació Territorial HèPic i l’Oficina de Transició Energètica. Amb el suport del Ministeri per a la Transició Energètica i Repte Demogràfic, s’hi impulsen projectes de generació renovable i programes d’emprenedoria que posicionen Aran com un territori referent en innovació en zones de muntanya.
Alerta sobre la situació de la llengua
En la part final de la seva intervenció, Vergés ha agraït el compromís dels grups parlamentaris —PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP— per impulsar una iniciativa destinada a reconèixer institucionalment la singularitat d’Aran i deixar de considerar el Conselh Generau com una administració local.
La Síndica ha advertit, però, que la llengua aranesa continua en una situació crítica, amb una pèrdua d’ús social accentuada. Ha denunciat la manca d’avenços en matèria lingüística i ha demanat a la Generalitat un compromís explícit que garanteixi una protecció efectiva, amb una planificació estable, presència als mitjans i un finançament adequat al seu estatus de llengua oficial.
Vergés ha clos la compareixença reivindicant el sentit profund de l’autogovern aranès: “Aran és una terra que ha sabut preservar la seva identitat i construir institucions pròpies basades en la democràcia i la proximitat. Tot allò que demanem és ser tractats amb la dignitat que mereix una nació que ha demostrat la seva capacitat de govern. La singularitat no és privilegi, és respecte, corresponsabilitat i reconeixement.”
