Els darrers quatre anys l’equip de govern de l’ajuntament de la Seu (JuntsxCat i ERC) ha demostrat la seva inoperància per evitar la greu problemàtica de l’habitatge al municipi. Ara, a totes les formacions polítiques que es presenten a les eleccions del 28 de maig els hi entren les preses i s’omplen la boca de receptes màgiques per aconseguir revertir la situació.
Les polítiques neoliberals implementades des de fa anys pels neoconvergents, amb el suport dels socis republicans, tenen molt a veure en un agreujament de la manca de pisos a preus assequibles per a una part important de residents.
La manca de construcció de nous immobles, només un durant el 2022 (vegeu foto edifici de la plaça Joan Sansa) ha traslladat el mercat immobiliari fins aquells buits que, l’any passat, arribaven fins als 101, segons dades oficials de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, organisme depenent de la Generalitat.
Fins al desembre passat, la capital alturgellenca disposava de 76 pisos buits i sense ocupar; 25 buits i pendents de rehabilitat; quatre ocupats sense títol habilitant i cinc dels que no s’informa sobre el seu estat, sigui amb consentiment de la propietat o sense.
La Seu lidera, amb diferència, aquest rànquing en comparació a la resta de municipis i viles de la resta de l’Alt Pirineu i Aran.
Habitatges propietat de grans tenidors
291 habitatges a la Seu d’Urgell són propietat de grans tenidors, és a dir, de persones o societats que són amos de 10 habitatges o més. El nombre de grans tenidors a aquesta localitat s’eleva fins als 28.
La Sareb és el gran tenidor amb més responsabilitat en aquest fenomen: concentra el 19% del total. El sector bancari també ocupa llocs destacats a la llista: el BBVA, Bankia-CaixaBank i el Banc Santander representen el 22% d’aquests pisos. Ara bé, si també es tenen en compte les empreses i els fons vinculats a aquests tres grups bancaris, la xifra s’eleva fins al 42% del total.
Altres dades aportades per la Generalitat, assenyalen que la Seu té 160 apartaments que pertanyen a empreses; 90 a persones físiques i 41 estan en mans de l’administració.
Una legislatura municipal que ara finalitza que no ha servit perquè els mandataris polítics hagin aprofitat per buscar alternatives, escudant-se que no les corresponia ocupar-se en tractar-se de propietats privades. Ara, en campanya, els discursos canvien, però les propostes concretes i efectives són simplement ‘un brindis al sol’, quan són moltes les famílies que en el transcurs d’aquests darrers quatre anys han abandonat la Seu en cerca d’altres alternatives.
(Seguirà ampliació amb dades corresponents a la resta de capitals de les comarques de l’Alt Pirineu i Aran)
