A LA VALIRA hem publicat una notícia que ha tingut molts lectors sobre les queixes que han expressat alguns veïns de La Seu d’Urgell per la política del grup Productora Eléctrica Urgelense SA (PEUSA) de requerir el pagament de dos rebuts consecutius pel consum d’electricitat amb un marge de molt pocs dies. Aquesta pressió té un impacte evident sobre les economies domèstiques de moltes famílies treballadores, que les passen magres per arribar a final de mes, però a PEUSA li importa un rave.

Poques empreses hi ha a Catalunya que puguin lluir uns marges d’explotació tan espectaculars com els que presenta PEUSA. Segons els comptes auditats de la companyia, l’any passat va obtenir uns ingressos per la venda d’electricitat als veïns i empreses de l’Alt Urgell de 3 milions d’euros i al final de l’exercici va declarar uns beneficis d’1,7 milions d’euros! És a dir, més de la meitat dels imports dels rebuts pagats pels clients han anat a parar, en forma de dividends, a les butxaques dels vuit afortunats accionistes que tenen el capital del grup PEUSA: Bonaventura Rebés, Lluís Cascante, Carles Martínez, Jaume Carrasco, Jordi Grau, Domènec Canut, Abic Grup d’Inversions i Projectes SL i Cadí SCCL. Quin morro!

El grup PEUSA està format per un conglomerat de societats (Productora Eléctrica Urgelense 1 SL, Hidroeléctrica del Valira SL i PEUSA Distribució SL) que té en règim de monopoli el servei de producció i distribució d’electricitat a La Seu d’Urgell i alguns municipis de les rodalies, tot i que, formalment, a l’Estat espanyol i a Catalunya aquest sector està  liberalitzat. Aquest monopoli li permet aplicar unes tarifes que, en funció dels escandalosos beneficis econòmics que obté l’empresa, són totalment exorbitants i castiguen de manera abusiva les butxaques dels captius consumidors pirinencs.

Aquesta empresa va ser fundada a finals del segle XIX i l’any 1925 es va transformar en una societat cooperativa (Cooperativa Eléctrica Urgelense). Però una de les conseqüències de la dictadura franquista va ser la seva privatització, l’any 1943. Els hereus d’aquell espoli, que mai no ha estat reparat, són els que avui munyen aquesta generosa mamella.

Està molt bé honorar els represaliats del franquisme i obrir les fosses comunes on hi ha enterrades les víctimes d’aquella terrible conflagració. Però cal ser coherents. Per què ningú no reivindica que PEUSA recuperi la seva fórmula històrica de cooperativa, arrabassada per la dictadura, i els seus impresentables beneficis reverteixin en la comunitat de l’Alt Urgell o bé es redueixin per poder abaixar dràsticament les tarifes i afavorir així la competitivitat empresarial de la comarca?

Aquí impera la llei del silenci dels anyells i LA VALIRA ha nascut per trencar-lo.