L’Ajuntament de la Seu d’Urgell impulsarà activitats per commemorar el 50è aniversari de la fi de la dictadura militar franquista. El ple municipal ha aprovat per unanimitat una moció presentada per ERC tot coincidint amb el fet que dijous passat, 20 de novembre, es complien cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco. Al text s’hi han adherit l’equip de govern de Compromís i els grups de Junts i la CUP.
En l’exposició de motius el portaveu d’ERC, Francesc Viaplana, ha recordat que la mort de Franco l’any 1975 va marcar l’inici de la fi “d’un règim de repressió” que al llarg de gairebé quatre dècades va portar a tot l’Estat espanyol, i especialment a Catalunya, “represàlies, afusellaments, desaparicions, negació de llibertats” i, pel que fa justament als ens municipals, la “utilització dels ajuntaments com a instruments de control no democràtic”. Per tot plegat, Viaplana veu necessari seguir garantint el “dret a la reparació moral de les víctimes” de la dictadura, i subratlla que “aquest cinquantè aniversari no ha de servir només per recordar, sinó per reforçar valors republicans”.
El regidor sosté que “els ajuntaments hem de mantenir viva aquella memòria”, especialment enfront de l’actual “auge de l’extrema dreta, que revisa sense estupor què va ser la dictadura”. Sobre aquest fet, Viaplana creu que, de fet, “el franquisme no s’ha acabat mai” perquè “ara tenim el seu hereu, i el règim segueix present a molts llocs”. Des d’ERC conclouen que “no podem permetre-ho, pels qui venen darrere”, i per això proposa organitzar actes de record de caire local i fer especial èmfasi en que la gent jove conegui què és realment una dictadura i, de manera concreta, la que es va imposar a Catalunya i a tot Espanya mitjançant el cop d’estat de 1936 i la posterior Guerra Civil. La moció contempla que es faci una campanya informativa i s’impulsi un punt d’atenció de sol·licituds, a més de formar personal de l’OAC en aquesta qüestió i instar els governs català i espanyol a fomentar aquesta memòria.
En nom de l’equip de govern, el regidor de Solidaritat i Cooperació, Jordi Mas, ha agraït a ERC el fet d’haver presentat aquesta moció perquè hi estan “totalment d’acord”. Mas es va referir a la necessitat de fer efectiva la llei estatal de Memòria Democràtica, aprovada l’any 2022, per tal de garantir “la dignificació de les víctimes, la revocació de condemnes i la supressió de símbols franquistes”, com també la llei impulsada per la Generalitat per reparar les víctimes i anul·lar les condemnes que va imposar el franquisme. I també coincideix en la necessitat d’“incidir en els joves”, enfront també de “l’augment dels discursos xenòfobs”.
Exposició sobre l’exili a Andorra
Per altra banda, al Centre Cívic El Passeig de la Seu d’Urgell s’ha inaugurat l’exposició temporal ‘Refugiats. Andorra, país d’acollida’. L’acte ha comptat amb la participació de l’alcalde urgellenc, Joan Barrera; el regidor de Solidaritat i Cooperació, Jordi Mas, i el comissari de l’exposició i representant de Cal Pal, Xavier Llovera. També hi han estat presents dues persones refugiades residents al territori.
L’exposició fa un recorregut per la història dels refugiats i de les persones que varen oferir resguard a Andorra. S’ha elaborat amb material d’arxiu, fotogràfic i audiovisual. Joan Barrera ha explicat que l’objectiu és “que passin per aquí escoles i instituts i que la pugui veure molta gent, perquè a més a més de ser molt visual, és impactant”. Per això, la mostra ve acompanyada d’un dossier pedagògic que s’adreça, sobretot, a l’alumnat que la visiti.
Barrera també remarca que les imatges seleccionades “exposen els horrors de les guerres”, un fet que considera important “precisament ara, 50 anys després de la mort del dictador Franco”, per “no oblidar tot el que va passar, la nostra història i tot el que es va viure i patir”. Un exercici de record, subratlla, “molt necessari davant del blanquejament que fan alguns de la història”, perquè aquest record “ens ajuda a contextualitzar, a recordar i a fer memòria del que realment es va viure en tots aquells anys de conflicte”.
Xavier Llovera ha avançat que la presència de refugiats a Andorra “és una història no només dels andorrans” perquè “hi participa clarament la Seu” i, per tant, “era lògic que una exposició d’aquesta mena”, perquè “a més a més hi han participat historiadors i redactors de textos de la Seu”. Així doncs, s’hi vol retre homenatge a les persones que van viure aquesta experiència però també plantejar una reflexió sobre el moment actual.
