François de la Rochefoacauld (París 1613-1680), príncep de Marignac, militar, polític, escriptor i moralista, és una de les glòries de l’immens doll de les lletres franceses. Va conspirar en favor d’Anna d’Àustria contra el cardenal Richelieu, cosa que li comportà captiveri i desterrament. 

Retornat a París el 1642, després de la mort de Richelieu, no va trobar el suport esperat ni de la reina ni del cardenal Mazarino, el que l’impel·lí a participar en la Fronda (moviment de l’alta noblesa contra l’absolutisme). Desenganyat, i també a causa d’una ferida als ulls a la batalla del Faubourg Saint-Antoine, el 1652 es va retirar de la vida política, però no pas de la vida social. Va freqüentar els exquisits salons de Mme de Sablé i de Mme de La Fayette. En aquest ambient propici va redactar les ‘Sentences et maximes de morale’ (1655) i les ‘Memòries’ (1662) que li han valgut la immortalitat.

La Rochefoucauld tenia una visió incisiva, lúcida i pessimista de la condició humana. Les seves màximes són brillants sagetes de punta afilada projectades amb l’elegància i la ‘xispa’ que el caracteritzen. És curiosa la carta que li envià un dels seus contertulis, el cavaller de Meré, encoratjant-lo i alhora reconeixent el seu mestratge: “Em sembla que podríeu fer una màxima que digués que la virtut mal entesa no és gaire més incòmoda que el vici ben regulat”.

Dos pensadors de la talla de Schopenhauer i Nietzche van declarar la seva admiració per la profunditat dels seus judicis sobre la psicologia humana. Partia de la consideració de l’egoisme natural com la base de tota acció dels homes i l’explicació de moltes de les seves contradiccions. Ell, en realitat, cercava a la seva manera escèptica l’ideal de “l’homme honnête”. Reprodueixo algunes de les seves màximes, afilades com estilets:

–“ Tots tenim prou força per suportar els mals dels altres”

– “ La filosofia triomfa fàcilment sobre els mals passats i sobre els mals futurs. Però els  mals presents triomfen sobre la filosofia”.

–“ El mal que fem no ens atreu tanta persecució i tant d’odi com les nostres bones qualitats”

–“ L’amor, com el foc, no pot subsistir sense un moviment continu; i deixa d’existir des del moment que deixa d’esperar o de témer”.

–“ L’amor a la justícia no és en la majoria dels homes res més que la por de patir la injustícia”.

–“ Sovint hom fa el bé per poder fer impunement el mal”

– “ La virtut no anirà gaire lluny si la vanitat no l’acompanya”

– “ És tan fàcil enganyar-se a sí mateix sense adonar-se’n com difícil enganyar els altres sense que se n’adonin”

–“ Qui viu sense follia no és tan assenyat com es pensa”

–“ No hi ha res que impedeixi tant ser natural com l’ànsia de semblar-ho”

–“ En l’amistat i en l’amor sovint hom és més feliç per les coses que ignora que no per les que sap”

–“ Cal regir la fortuna com la salut: gaudir-ne quan és bona, tenir paciència quan és dolenta, i no aplicar mai grans remeis fora d’una necessitat extrema”

–“ El valor perfecte és fer, sense testimonis, el que seríem capaços de fer davant tothom”

–“ Com podem pretendre que un altre guardi el nostre secret si no el podem guardar nosaltres mateixos?”

–“ Establim regles per als altres i excepcions per a nosaltres”

–“ Hi ha defectes que, ben manejats, llueixen més que la mateixa virtut”

–“ El silenci és el partit més segur per al que desconfia d’ell mateix”

–“ La majoria dels herois són com alguns quadres: per apreciar-los no cal mirar-los massa a prop”

–“ És molt més fàcil apagar un primer desig que no satisfer tots els que segueixen”

La Rochefoucauld ens mostra la condició humana a la llum del dia i sense concessions, en un afany moralitzador que travessa els segles i arriba fins avui, sense perdre ni vigor ni vigència. Per sort o per dissort, la societat del segle XXI és encara deutora directa de les fines, crues i suggerents observacions del gran escriptor francès.