La repoblació de la comarca de l’Alt Urgell… amb porcs i macrogranges que esquiven els controls de contaminació

La creença general és que a Espanya, malgrat que la normativa ambiental i de benestar animal és estricta, alguns haurien trobat en els petits municipis de l’Alt Urgell, una distorsió administrativa que els ajuda a burlar controls. En municipis petits, les inspeccions solen ser més laxes o esporàdiques. Només cal demanar a l’entitat responsable les comprovacions fetes els darrers anys en els sòls dels camps destí de purins de l’Alt Urgell.

Les macrogranges enfronten majors restriccions i controls ambientals, per la qual cosa algunes divideixen artificialment les seves explotacions per no superar uns certs llindars que obliguen a inspeccions més rigoroses. En comptes de registrar una granja de 3.000 porcs, poden declarar tres explotacions de 1.000 porcs sota diferents intervinents.

S’han detectat casos en els quals les declaracions de gestió de purins no s’ajusten a la realitat, informant que es reutilitzen o tracten de manera adequada, quan en realitat acaben en abocaments il·legals. Això ha estat clau en la contaminació per nitrats a l’Alt Urgell, que ha portat a la designació de la comarca com a zona vulnerable. La connivència de l’administració local ha afavorit la instal·lació de grans explotacions.

L’Article 392 del Codi Penal Espanyol sanciona a qui falseja documents oficials, la qual cosa pot aplicar-se a la indústria porcina quan es manipulen informes per evadir normatives ambientals.

Peramola és un exemple 

Justament el conseller del Consell Comarcal i regidor del PSC per Peramola, Toni Mas, denunciava una vegada més aquesta situació en el ple celebrat aquest dilluns a l’Ajuntament peramolí. Mas posa com a exemple el cas del projecte de l’empresa Smart Pig, situat al barri del Roser de Peramola.

En concret, es tracta d’una iniciativa vinculada, segons Mas, al mateix alcalde, Joan Puig Bellido, i a l’alcaldessa de Bassella i vicepresidenta del Consell Comarcal, Cristina Barbens (Junts). El regidor socialista ha presentat diverses al·legacions i fins i tot va demanar la impugnació del ple que en el seu dia va donar el vistiplau a la granja, entre altres arguments, per estar massa a prop d’un nucli habitat com és la zona del Roser.

L’aprovació d’ampliació de l’explotació ramadera representa que no es registra una granja de 3.000 porcs sinó que es declaren tres explotacions de 1.000 porcs amb diferents governants, per la qual cosa “els controls com ara de vacunes, purins,… són més laxes”.

La realitat de tot plegat és que s’acaben contaminant els aqüífers, amb el consegüent mal mediambiental.

L’impacte en la despoblació rural

Mentre que alguns argumenten que aquestes instal·lacions poden generar ocupació i fixar població, uns altres temen que deteriorin la qualitat de vida i provoquin l’èxode d’habitants. En 2023, la província de Lleida va registrar una cabanya porcina d’aproximadament 4,96 milions d’animals, la qual cosa representa un increment del 38,8% en comparació amb una dècada enrere.

La concentració de granges porcines ha generat preocupacions sobre la contaminació del sòl i l’aigua a causa del maneig inadequat dels purins. Les regulacions esmentades busquen equilibrar l’activitat ramadera amb la protecció mediambiental. Criar un sol porc pot consumir tant aigua com 100-200 persones en un any si es considera la producció d’aliment i gestió de residus.

Consum d’aigua i gestió de purins

Més que de l’aigua que l’animal beu directament, el consum més gran prové de l’aigua usada en l’alimentació del porc i la neteja de la granja. Les granges industrials tenen sistemes per a reduir el consum, com la reutilització d’aigua o “biodigestores” per a tractar residus. La Directiva 91/676/CEE de la Unió Europea estableix l’obligació d’identificar àrees on les aigües estan afectades o en risc de contaminació per nitrats d’origen agrari.

A Catalunya, diverses comarques, incloent-hi l’Alt Urgell, han estat declarades zones vulnerables sota aquesta directiva.

La falsificació d’informes ambientals (Art. 392 del Codi Penal), és una altra de les pràctiques d’empreses que presenten estudis distorsionats sobre impacte ambiental per obtenir permisos d’operació, incloent-hi dades errònies sobre nuclis poblacionals, gestió de purins o consum d’aigua. S’arriba a declarar que es recicla el 100% dels purins en “biodigestores”, però en realitat s’aboquen en camps sense control.

En algunes explotacions, s’arriben a declarar menys porcs dels que realment hi ha, per evitar controls sanitaris o restriccions ambientals, la qual cosa comporta manipular registres sobre ús d’antibiòtics, les condicions d’allotjament dels animals o emetre factures falses sobre transport de residus per encobrir abocaments il·legals.

Segons l’Article 392 del Codi Penal, la falsificació de documents oficials pot castigar-se amb presó de 6 mesos a 3 anys i multa o inhabilitació per a l’activitat ramadera si es demostra dol o intenció de frau. Si a més hi ha contaminació ambiental greu, es poden sumar càrrecs per delictes ecològics (Art. 325 CP), amb penes de fins a 5 anys de presó.

El cost d’una granja de 1.000 porcs varia segons la ubicació, el nivell de tecnologia, la infraestructura. Amb bons preus i gestió eficient, la granja és rendible en 1.5 a 2 anys. Si els preus baixen o els costos pugen, la recuperació pot ser més lenta, podent arribar als 7-8 anys.

La producció porcina intensiva pot estar relacionada amb delictes contra el medi ambient quan no es compleixen les normatives ambientals, com per exemple l’abocament il·legal de residus o contaminació d’aigües (Art. 325 del Codi Penal Espanyol).

Hi ha granges que eliminen purins (fem líquid), sense tractament adequat, contaminant aqüífers amb nitrats i fosfats. Sense comptar amb excepcions fraudulentes, per millorar marges, es pot reduir costos en alimentació, augmentar eficiència o vendre productes derivats.

Perfil de l’inversor 

El perfil de qui inverteix en granges de porcs a l’Alt Urgell, sol ser el de persones amb experiència en l’agricultura o ramaderia que busquen diversificar-se o ampliar el seu negoci. Un agricultor amb terres disponibles pot complementar la seva activitat amb la cria de porcs. Però la producció porcina, és també blanc d’inversors amb capital que busquen escalabilitat i rendibilitat.

El control des de la cria fins a la venda és comuna entre els inversors. Hi ha fons d’inversió especialitzats en agroindústria, conscients de l’alta rendibilitat d’inversió en mercats carnis i una certa estabilitat a llarg termini. S’ha denunciat que unes certes llacunes administratives permeten a algunes granges intensives evitar controls ambientals i de benestar animal.