La demanda civil presentada per Carles Puigdemont contra el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, en què l’acusa de danys provocats a la seva reputació i al seu honor contempla un error de traducció del castellà al francès que modifica una expressió condicional en una afirmació.
Una comparació de les paraules que va fer Llarena i la traducció al francès presentada davant la justícia belga permet comprovar que s’ha introduït en la variant en francès un canvi en les paraules del magistrat que altera el sentit de la frase concreta que va pronunciar davant la premsa després de participar en una conferència a Oviedo el febrer de 2018, segons avancen El Mundo i El Confidencial.
En la transcripció en castellà Llarena diu textualment, en resposta a una pregunta sobre si en el procediment pel procés independentista hi ha presos polítics: “No és el cas que estem portant ara en el Tribunal Suprem, es tracta de comportaments que apareixen recollits en el nostre Codi Penal i que, amb independència de quin hagi pogut ser la motivació que els hagi portat a les persones a cometre’ls, si és que això ha estat així, doncs han de ser investigats”.
Però en la traducció al francès les paraules del jutge suggereixen que considera els investigats culpables d’aquests comportaments delictius. La frase en aquest idioma continguda en la demanda diu: “Ce nést pas le cas que nous travaillons a la Cour Supreme, il s’agit de comportements que sont inclus dans notre Code Penal et que, peu importe ce qui peut avoir été la motivation qui a conduit a des personnes à les commettre, et oui c’est ce qui s´est produit, il faut faire une enquête”.
Per tant, en el text de la demanada presentada a Bèlgica se substitueix el condicional “si és que ha estat així” (“et si c’est qui s’est produït”, és el que s’hauria d’haver traduït), per un “sí, així ha succeït” (“et oui c’est qui s’est produït”, que és el que s’ha traduït) que fa que la frase sigui una afirmació.
La diferència entre el que va dir el magistrat del Tribunal Suprem i la traducció al francès la va detectar un professor francès hispanoparlant, que va alertar de les diferències a les xarxes socials, i l’apreciació de les quals va ser després difosa per diversos juristes.
