A la Batllia se li gira feina. La querella criminal interposada per Higini Cierco, exaccionista de la Banca Privada d’Andorra (BPA), contra els màxims responsables de la confiscació i ruïna d’aquesta entitat financera, l’any 2015, inclou un munt de diligències que s’hauran de tramitar.
La més explosiva és la petició d’una comissió rogatòria als Estats Units perquè el Departament d’Estat del Tresor i el FinCEN aportin “còpia de totes i cadascuna de les comunicacions que va mantenir amb el Govern d’Andorra o qualsevol dels seus membres, amb la UIFAND i amb l’INAF (AFA) per qualsevol de llurs responsables, des del 26 d’agost de 2014 fins a l’actualitat, per qualsevol mitjà de comunicació (carta, telecòpia, fax, e-mail). En el cas de converses telefòniques, les gravacions de les mateixes)”.
El FinCEN és l’organisme de l’administració nord-americana que, amb la seva notice feta pública el 10 de març del 2015, va precipitar la intervenció de la BPA per part del Govern que presidia Toni Martí (foto).
PREVARICACIÓ
David contra Goliat. S’atrevirà la Batllia del petit Principat d’Andorra a tramitar una comissió rogatòria al Departament d’Estat del Tresor de la primera potència mundial?
La querella criminal d’Higini Cierco, presentada dilluns passat, s’adreça contra l’excap de govern, Toni Martí; l’exministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya; l’exministre de Finances, Jordi Cinca; l’exdirectora de l’INAF, Maria Cosan; el president de l’AREB, Albert Hinojosa, i el director d’aquest organisme, Òscar Gelabert. Tots ells estan acusats d’un delicte de prevaricació per haver participat en la trama, desenvolupada entre els anys 2014 i 2015, que va culminar amb la traumàtica confiscació de la BPA.
LES DILIGÈNCIES PENDENTS
A més de la comissió rogatòria internacional als Estats Units, Higini Cierco també demana en la seva querella un munt de diligències que s’hauran de substanciar. Concretament:
*Que es requereixi a la UIFAND per tal que remeti còpia de totes i cadascuna de les comunicacions que va mantenir amb el FinCEN i amb l’INAF, per part de qualsevol dels seus responsables des del 26 d’agost de 2014 fins a l’actualitat, per qualsevol mitjà de comunicació, en relació a l’afer BPA.
*Que es requereixi a l’INAF (AFA) per tal que remeti còpia de totes i cadascuna de les comunicacions que va mantenir amb el FinCEN i amb la UIFAND, per part de qualsevol dels seus responsables des del 26 d’agost de 2014 fins a l’actualitat, per qualsevol mitjà de comunicació, en relació a l’afer BPA.
*Que es requereixi a l’INAF (AFA) per tal que remeti còpia de tots els acords del seu Consell d’Administració i, en concret els de dates 11 de març de 2015, 24 d’abril de 2015 i 27 d’abril de 2015, en relació a l’afer BPA.
*Que es requereixi a l’AREB per tal que remeti còpia de tots els acords del seu Consell d’administració en relació amb BPA i, en concret, els de dates 27 d’abril de 2015, 8 de juliol de 2015, 17 de juliol de 2015, 29 d’octubre de 2015, 21 d’abril de 2016 i 18 de juliol de 2016.
*Que es requereixi al Govern o, si procedeix, a la firma PricewaterhouseCoopers (PWC), per tal que faciliti còpia completa de l’informe encarregat pel Govern relatiu a l’auditoria exhaustiva dels comptes de clients de BPA (benentès salvades les identitats dels clients), així com còpia de les factures emeses i cobrades per PWC en relació als dits serveis.
*Que es requereixi al Govern per tal que remeti còpia de totes les comunicacions hagudes, per qualsevol mitjà de comunicació, amb el despatx professional Garrigues Walker de Barcelona al qual es va confiar l’estudi del projecte de Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries i particularment sobre els següents extrems : còpia de l’encàrrec professional i del pressupost que fou proposat pels professionals i aprovat pel Govern; còpia de tots els esborranys i estudis realitzats en relació a la referida llei i de les propostes d’esmenes, amb indicació de les persones que van actuar i que van ser interlocutors, tant pel que fa a Garrigues Walker com pel que fa al Govern d’Andorra; i còpia de totes les factures emeses pel despatx professional i pagades pel Govern, en relació aquests serveis.
EL CAS PUJOL
La querella vincula directament la fulminant confiscació de la BPA amb la investigació del cas Pujol, que es va accelerar després de la confessió voluntària feta per l’expresident de la Generalitat, el 25 de juliol del 2014, sobre els diners que el seu pare Florenci va amagar a Andorra. Si bé, històricament, els Pujol guardaven el gruix del seu “tresor” a la Banca Reig (Andbank), a finals del 2010 en van traspassar una petita part (uns 4 milions d’euros) a la BPA.
L’exministre espanyol de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va mobilitzar un grup de la seva màxima confiança de la Policia Nacional –en el qual hi participaven els comissaris Marcelino Martín Blas i José Manuel Villarejo- per trobar els diners de la família Pujol i d’altres líders nacionalistes a l’estranger. Després d’accedir al document d’ingrés d’aquests 4 milions d’euros a la BPA, la cúpula d’Interior va prendre la decisió de “rebentar” el banc i per això va demanar ajuda als Estats Units que, a través del FinCEN, va desencadenar la intervenció d’aquesta entitat andorrana i, per tant, va propiciar, d’aquesta manera, l’accés directe als comptes que hi tenien els membres del clan Pujol.
En aquesta operació punitiva del govern espanyol contra la família d’expresident de la Generalitat, relacionada amb el procés independentista, hi van participar de manera decisiva l’excap de govern andorrà, Toni Martí, i diversos ministres i alts funcionaris públics. La documentació que demana Higini Cierco en la querella que ha presentat ha de permetre aclarir i concretar l’abast d’aquesta conspiració a tres bandes –Espanya, Andorra i els Estats Units- que ha acabat amb l’extinció de la BPA i la imputació judicial per l’Audiència Nacional espanyola de tota la família Pujol.
