Les retallades pressupostàries aplicades pel tàndem Artur MasBoi Ruiz a partir de l’any 2010 van enviar la sanitat catalana a la Unitat de Cures Intensives. I allà està des d’aleshores. Antoni Comín, conseller de Salut amb Carles Puigdemont de president, va injectar 57 milions d’euros en un pla de xoc per reduir la durada de les llistes d’espera. Va funcionar durant un temps, però els diners es van esgotar i el temps d’espera per a les operacions quirúrgiques va fer marxa enrere. Amb Quim Torra i Alba Vergés de consellera de Salut, han empitjorat.

El 30 de juny de l’any passat hi havia a Catalunya 154.686 persones en llistes d’espera hospitalàries. El 30 de juny passat n’hi havia prop de 14.000 més. El desglossament per especialitats dona dades molt negatives. El 2010, un ciutadà que es volgués fer una ecografia urològica havia d’esperar 70 dies. L’octubre passat havia d’esperar 40 dies més.

El temps d’espera per a un ecocardiograma ha passat de 68 a 103 dies, el d’una colonoscòpia s’ha duplicat, pràcticament, i ha passat de 51 a 101 dies. El d’una ecografia abdominal, de 51 a 92, i el d’una ressonància magnètica s’ha més que duplicat i ha passat de 36 a 79 dies. Una dona que necessités fer-se una mamografia fa nou anys trigava 59 dies a obtenir-la. Ara hauria d’esperar 67 dies.

I no estem parlant de poques persones. A l’octubre, hi havia 31.137 pacients pendents d’una ressonància magnètica i 15.158 ciutadans que estaven a la cua de la llista d’espera per fer-se una colonoscòpia. Per fer-se una prova d’esforç n’hi havia 2.898. Molts encara no se la deuen haver fet perquè l’espera per a aquesta prova és de prop de tres mesos.

Pel que fa a les visites a l’especialista, les dades tampoc són engrescadores: prop de 200 dies per a una visita a l’uròleg, 131 per ser atès per l’al·lergòleg, 109 pel traumatòleg i 106 per l’oftalmòleg. En aquestes condicions, la qualitat de la sanitat pública queda en mans del personal sanitari. De la mateixa manera que els pacients estan indignats amb unes llistes d’espera tan llargues, reconeixen que la feina del personal sanitari és encomiable i és l’únic que evita el caos total.