Site icon La Valira

La presidenta de Stop Violències serà jutjada el pròxim 4 de desembre a Andorra

La psicòloga social i presidenta de Stop Violències, Vanessa Mendoza Cortés, a l'ONU

El Tribunal de Corts d’Andorra jutjarà la psicòloga social experta en violències i presidenta de l’associació feminista Stop Violències, Vanessa Mendoza Cortés, el pròxim 4 de desembre per un suposat delicte contra el prestigi de les institucions del Principat. Com va avançar LA VALIRA, la Fiscalia sol·licita per a la també activista una condemna de 6.000 euros de multa, sis mesos d’inhabilitació per a càrrec públic, i 6.000 euros d’indemnització per al govern andorrà.

A més de les persones que formen part de l’associació i del seu entorn més proper, diverses organitzacions internacionals donaran suport a la presidenta de Stop Violències el dia del judici, com ara Center for Reproductive Rights, Womens’s Link, Amnistia Internacional i Front Line Defenders, entre d’altres. “La Vanessa ha estat objecte de l’acció de l’Estat com a defensora de drets humans que treballa per a ampliar l’accés a la justícia reproductiva al seu país” i “ha estat criminalitzada per la seva tasca d’ajuda a dones, nenes i persones amb diversitat de gènere a accedir a l’avortament”, assenyala Womens’s Link en un comunicat.

En una roda de premsa aquest dimarts, acompanyada de Gema Fernández, advocada gerent de Women’s Link a Europa, M. Cortés ha recordat que fa quatre anys -des que l’executiu andorrà va denunciar-la arran de la seva participació en un comitè de les Nacions Unides- que espera una data de judici, i ha reiterat que l’únic que pretén és fer la seva feina al seu país i vetllar pels drets de les nenes i dones. Fernández, per la seva part, ha assegurat que la presidenta de Stop Violències està patint “un atropellament de valors democràtics i drets humans” per part de l’Estat andorrà.

Tant la representant de Women’s Link com M. Cortés han assenyalat que l’única sentència que esperen és una absolutòria, i han advertit que “si els mecanismes judicials andorrans”, recorreran a les institucions que considerin convenients, com el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) o les Nacions Unides.

Exit mobile version