Qui mana a Andorra? En tot cas, el “lobby” d’influència sionista, que opera a través de l’Andbank, sembla que té més poder en el Govern de Xavier Espot que no el copríncep francès, Emmanuel Macron.
Només així es pot interpretar la insòlita intervenció de la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, a la Conferència internacional d’alt nivell per a la resolució pacífica de la qüestió de Palestina i la implementació de la solució dels dos estats, celebrada aquest dilluns a Nova York.
Formalment, Imma Tor va fer una crida a un alto el foc immediat i durador a Gaza i va defensar que “l’única sortida creïble és la solució dels dos estats”. Però, a la vegada, va precisar que per fer efectiu el reconeixement de Palestina, “continuem reclamant amb força l’alliberament de tots els ostatges, el desarmament de Hamàs, autors dels atacs atroços del 7 d’octubre del 2023, i l’establiment d’un Estat palestí desmilitaritzat sota una autoritat reformada que exclogui Hamàs”.
Segons la nota oficial feta pública pel Govern, “només en aquest context i amb la plena integració regional d’Israel garantida, Andorra considerarà establir relacions diplomàtiques amb Palestina”.
La hipocresia de la ministra
És a dir: sí, però no. De cara a la galeria, Andorra compta com un dels 157 estats membres de les Nacions Unides -sobre un total de 193- que han fet el pas endavant de reconèixer l’Estat palestí. Però, amb les condicions i cauteles exposades dilluns per la ministra Imma Tor, això queda, en realitat, en paper mullat.
A més, la ministra andorrana utilitza arguments fal·laços. El representant oficial i reconegut del poble palestí és l’Autoritat Nacional Palestina (ANP), amb seu a Ramal·lah (Cisjordània) i presidida per Mahmud Abbas. El fet que la Franja de Gaza estigui controlada des del 2007 per les milícies de Hamàs, enfrontades a Mahmud Abbas, no treu cap mena de legitimitat ni de representativitat internacional a l’ANP, que va ser reconeguda com a Estat de Palestina per l’ONU l’any 2012.
Per tant, condicionar el reconeixement de Palestina a l’alliberament dels ostatges que estan en mans de Hamàs i al desarmament d’aquest grup islamista és un acte profundament contradictori i hipòcrita. És absolutament impossible que l’ANP, amb els mitjans que compta, pugui desarmar Hamàs i restablir la seva autoritat a la Franja de Gaza, com exigeix la ministra Imma Tor.
Seguint el raonament implícit de la ministra andorrana d’Afers Exteriors, l’única “solució” és que l’Exèrcit israelià culmini el genocidi de la població civil de Gaza, que perpetra des de fa dos anys, amb l’excusa d’intentat alliberar els ostatges i liquidar el grup Hamàs. És a dir, l’apel·lació a l’alto el foc i a la creació dels dos estats està totalment buida de lògica.
Bufetada a la cara d’Emmanuel Macron
Amb la tàctica de llençar aigua al vi, el Govern de Xavier Espot desautoritza greument el president francès i copríncep d’Andorra, Emmanuel Macron, que ha fet del reconeixement de l’Estat de Palestina la seva gran aposta política en l’Assemblea General de les Nacions Unides que se celebra aquesta setmana a Nova York. Aquesta iniciativa històrica l’ha pres de la mà de l’Aràbia Saudita i ha estat secundada per països amb gran pes específic en el concert mundial, com el Canadà (membre del G7), el Regne Unit (membre permanent del Consell de Seguretat de l’ONU) o Austràlia.
L’any 1988, l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP) va proclamar la independència de l’Estat palestí, que va ser reconeguda explícitament l’any 1994, amb la creació de l’ANP. Les Nacions Unides van admetre l’Estat de Palestina com a membre observador l’any 2012, confirmant la seva sobirania política i institucional.
En els últims anys, són molts els països -especialment de l’Àfrica, l’Àsia i Amèrica Llatina- que han reconegut oficialment l’Estat palestí. El Govern espanyol de Pedro Sánchez ho va fer el mes de maig de l’any passat i ara s’hi ha sumat un nou bloc de països, entre els quals França i Andorra. Per tant, el reconeixement de Palestina és un moviment internacional que ve de lluny i que ara s’ha accelerat davant el catastròfic genocidi que pateix la població de Gaza.
“Un poble amb unes sòlides arrels històriques”
La posició del president francès i copríncep d’Andorra en el seu discurs a l’ONU va ser molt clara i no té res a veure amb les mitges tintes de la ministra Imma Tor. Segons Emmanuel Macron, “aquest reconeixement és per afirmar que el poble palestí és un poble que mai diu adeu a res, com Mahmud Darwish (en al·lusió al poeta palestí), un poble amb unes sòlides arrels històriques i amb dignitat. Aquest reconeixement dels drets legítims del poble palestí no lleva res als drets del poble d’Israel, que França va secundar des del primer dia”.
La maniobra del Govern de Xavier Espot de condicionar el reconeixement de Palestina a la liquidació prèvia de Hamàs també xoca amb les paraules d’Emmanuel Macron a Nova York: “Després de gairebé dos anys de guerra, quin és el resultat? Han assassinat als principals líders de Hamàs. És una gran fita, però al mateix temps Hamàs té tants combatents com el primer dia. No serveix de res desmantellar a Hamàs. No és la manera correcta d’actuar”.
França va pressionar Andorra perquè s’afegís al nou bloc de països que han donat suport aquests dies al reconeixement de l’Estat palestí a les Nacions Unides. El Govern de DA ho ha fet, però, a la vegada, ha posat un seguit d’excuses i condicions que, a la pràctica, el fan inviable. Ben segur que aquesta “jugadeta” de Xavier Espot i de la ministra Imma Tor no ha agradat gens a l’Elisi.
En vigílies de la visita oficial
Aquest desaire del Govern andorrà al president francès es produeix en vigílies de la visita oficial que Emmanuel Macron i la seva esposa faran al Principat, els pròxims 16 i 17 d’octubre. L’agenda de les desavinences entre l’Elisi i Xavier Espot és cada cop més llarga i preocupant. Per exemple, que l’avortament estigui prohibit i penalitzat a Andorra -és l’únic país europeu on això passa- o la reconversió del país en “refugi fiscal” de fortunes franceses que, amb la figura del resident passiu, volen escaquejar impostos al seu país.
Trencar les relacions diplomàtiques
L’oposició andorrana també està desconcertada i indignada amb el sobtat canvi de timó de la ministra Imma Tor a les Nacions Unides. Segons ha afirmat la consellera general de Concòrdia Núria Segués en declaracions al Diari d’Andorra, el posicionament del Govern “és ambigu i condicionat”. La parlamentària ha reclamat més valentia a l’executiu: “Sembla que s’estigui ajornant indefinidament el reconeixement, mentre que els països veïns l’han accelerat.”
La representant de Concòrdia defensa, a més, que el reconeixement de l’Estat palestí no és l’únic que cal fer en aquest moment per pressionar Israel a fi que aturi els atacs criminals contra Gaza. Entre altres mesures per forçar la fi del genocidi, Núria Segués propugna que cal trencar les relacions diplomàtiques amb l’estat hebreu “mentre no respecti el dret internacional humanitari”.
Per la seva part, el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere Baró, ha demanat al Govern de Xavier Espot que es posicioni “al costat bo de la història”, que vol dir “no posar-se d’esquena a la barbàrie” que està perpetrant Israel. Tot i que Pere Baró ha reiterat, en roda de premsa, que això no suposa “defensar els terroristes de Hamàs”, remarca que “en cap cas ho han de pagar tots els palestins”. El socialdemòcrata ha posat un símil: “Així com no hauria estat lícit que Espanya hagués matat tots els bascos per aturar el terrorisme d’ETA, tampoc ho és que Israel faci pagar a tot el poble palestí el terrorisme de Hamàs”.
El responsable de Relacions internacionals del PS, Joao de Melo, també ha criticat el Govern de Xavier Espot: “Si has de trencar la neutralitat, com a mínim que sigui per no situar-se al costat dolent de la història, amb els partits feixistes i els que neguen el genocidi.” Joao de Melo ha recordat, en aquest sentit, que l’estudi elaborat per la relatora de les Nacions Unides sobre els territoris palestins, Francesca Albanese, estima que en els atacs de l’exèrcit israelià sobre Gaza hi ha hagut “deu vegades més morts que el que diuen les dades oficials”. Segons les autoritats de Gaza, els atacs i bombardejos israelians han provocat, fins ara, 65.200 morts, dels quals 19.000 eren infants.
Ingerències estrangeres
La influència del govern sionista de Benjamin Netanyahu i del seu “padrí” Donald Trump sembla que ha aconseguit infiltrar-se i incidir en les decisions del Govern d’Andorra. França i el Vaticà, responsables últims del Coprincipat, haurien d’estar alerta i reaccionar davant d’aquestes verinoses ingerències estrangeres.
De fet, no és el primer cop que això passa en els últims anys. Les proves que demostren que la confiscació de la Banca Privada d’Andorra (BPA), l’any 2015, va ser una operació teledirigida des de Madrid, amb l’objectiu de combatre el moviment independentista de Catalunya, són molt evidents. En aquest cas, el Govern de Mariano Rajoy (PP) va mobilitzar les “clavegueres policials” de l’Estat per poder aconseguir la llista de clients que tenien comptes a la BPA i obtenir proves fefaents contra la família Pujol.
