L’alcalde de la Seu d’Urgell, Joan Barrera, ha explicat en una entrevista a la Ràdio Nacional d’Andorra (RNA), que la ciutat ha experimentat un creixement demogràfic de 1.000 persones en els últims dos anys. A 1 de gener hi havia 13.082 persones empadronades.
Bona part d’aquest augment és degut a treballadors i famílies immigrants que tenen la seva feina a Andorra, però que es veuen obligats a viure a la Seu d’Urgell i voltants a causa de la bombolla especulativa que fa prohibitiu el lloguer de pisos al Principat. Segons ha explicat l’alcalde, “fins ara el Govern d’Andorra, a nivell d’immigració, només demanava el certificat d’empadronament per als fronterers que vivien a la Seu”, un certificat que, tal com ha recordat, “només certifica que vius allà on dius”, però que no qüestiona si una persona es troba al territori de manera legal o il·legal.
Joan Barrera ha explicat que aquesta situació ha provocat que “han vingut persones estrangeres sense papers que amb el certificat d’empadronament se’ls hi ha fet el permís de treball a Andorra, i això és el que nosaltres hem transmès que no ha de ser”. Per això, des de l’Ajuntament es reclama que les autoritats andorranes han d’exigir el NIE als treballadors estrangers que contracten les empreses, per garantir que “si una persona viu a la Seu ho fa de manera legal i que té tots els papers en regla”.
Joan Barrera afirma que “no pot ser” que es porti gent de fora per treballar a Andorra, però que acabin vivint a la Seu, amb la càrrega que això suposa pels serveis públics municipals, autonòmics i estatals. “Tots els territoris han de gestionar els seus propis problemes, les seves qüestions. Sí que és cert que Andorra té un problema d’habitatge tant o més gran que la Seu. Per això cada territori ha de gestionar els seus problemes. No enviar els problemes als veïns”, ha afirmat.
El problema de la multireincidència
Tot i confirmar que hi ha un repunt de l’activitat delictiva a la Seu, l’alcalde Barrera ho ha desvinculat de la immigració. Nega, per exemple, que hi hagi blocs ocupats irregularment per estrangers extracomunitaris.
“Sí, tenim més delinqüència de la que teníem. Tenim delinqüència local molt detectada i, de fet, molts són reincidents. S’haurien de canviar les lleis a l’Estat espanyol per ser més contundents en el tema de la reincidència que és delinqüència local. Són quatre”, ha afegit.
