La patronal d’Andorra es nega a pujar l’increment de l’IPC als treballadors, tret dels que cobren el salari mínim

La reunió del Consell Econòmic i Social d’Andorra, celebrada aquest dimarts, ha servit per constatar l’abisme que separa el Govern i patronal dels sindicats. La trobada ha finalitzat sense consens i amb un diagnòstic contundent per part de la Unió Sindical d’Andorra (USdA): les posicions sobre les pujades salarials i la crisi de l’habitatge són irreconciliables.

El punt de fricció principal ha estat l’aplicació de l’augment de l’IPC. Mentre que l’USdA, liderada per Gabriel Ubach, ha exigit que l’increment s’apliqui a tots els salaris per combatre la pèrdua de poder adquisitiu, el Govern i la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) han tancat la porta a pujades generalitzades.

L’Executiu i la patronal sostenen que no hi ha marge per a imposar increments més enllà del salari mínim. En aquest sentit, la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha avançat que la intenció és que el salari mínim pugi “cap al doble de l’IPC”, una mesura que els sindicats consideren insuficient si no s’estén a la resta de treballadors. “Si l’IPC és el que augmenta el nivell de vida, tots els salaris, sigui el mínim o no, també s’haurien d’augmentar”, ha defensat Ubach, lamentant el rebuig frontal de la proposta.

Dues Andorres

El secretari general de l’USdA ha estat especialment crític amb la gestió de la manca de mà d’obra qualificada, acusant l’Executiu de “fer-se trampes al solitari”. Segons el sindicat, la dificultat per captar sanitaris, docents i altres professionals no és conjuntural, sinó estructural, derivada de l’alt cost de la vida. “La gent no vol venir perquè la vida aquí és impossible. El Govern continua dient que Andorra va bé i continua mirant cap a un altre cantó”, ha sentenciat Ubach.

La crisi de l’habitatge ha ocupat gran part del discurs sindical. Ubach ha carregat contra la falta de “mesures reals per contenir els preus” i ha recordat la seva proposta -rebutjada- d’establir un preu de referència per sota del qual es pogués aplicar l’IPC sense problemes. Davant la inacció política, l’USdA ha recuperat una reivindicació que en el seu moment va ser qualificada de “bogeria”: exigir un salari mínim de 2.500 euros. Ubach ha justificat aquesta xifra amb una comparativa crua sobre el mercat immobiliari actual: “Ens van dir que estàvem bojos, però no és tan boig demanar 2.500 euros de salari com demanar-nos 2.500 euros d’un pis de dues habitacions a Canillo”.

La reunió ha conclòs amb un trencament evident del diàleg social. Ubach ha finalitzat la seva intervenció dibuixant un escenari de fractura social, assegurant que “hi ha dues Andorres”: la dels especuladors, que segons ell és la que defensa el Govern, i la de la classe mitjana, els treballadors i els jubilats, que se senten abandonats.

El sindicat ha advertit que la negociació esdevé “impossible” sense dades reals i sense una voluntat política ferma per regular l’especulació, acusant l’altra part de voler pactar amb aquells que “estan tancant la possibilitat” de viure dignament al país.

“Totalment inassumible”

Per part de la patronal, el director de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Iago Andreu, ha volgut remarcar que no hi ha hagut acord perquè “els sindicats ens van presentar una proposta de molts màxims”, en referència a la demanda d’arribar a un salari mínim de 2.500 euros, “totalment inassumible per la majoria d’empreses del país”.

Andreu ha reconegut que la decisió de Govern d’apuntar cap al doble de l’IPC representa “un esforç” per a les empreses, però ha matisat que la CEA fa anys que defensa que el salari mínim pugi per sobre de la inflació per apropar-se al 60% del salari mitjà. Tot i això, ha advertit que no es pot pretendre compensar el preu de l’habitatge només amb salaris: “És fer recaure tot el pes només en una de les parts”.