Des que l’any 2014 es va detectar per primera vegada la papallona del boix a la Garrotxa, la seva expansió ha continuat avançant a Catalunya. El cap de la secció de Sanitat Forestal del Departament d’Agricultura, Jorge Eras, ha explicat a l’ACN que es fa un seguiment “molt acurat” de l’expansió i aquest any s’ha pogut veure per primera vegada al Pallars Jussà, l’Alt Urgell i el Baix Ebre. Aquesta espècie invasora ja ha defoliat una tercera part dels boixos del país i ja és present a més de 200 municipis, amb una gran afectació a la Catalunya Central, amb comarques completament perjudicades com Osona o el Berguedà. Al Solsonès, per exemple, per tercer any consecutiu, s’ha aplicat un tractament per preservar una boixeda d’alt valor natural.
El boix és considerat un dels principals arbustos dels boscos catalans i té un paper molt important en l’ecosistema perquè és una espècie nativa que contribueix a la biodiversitat i a l’estabilitat del sòl. El cap de la secció de Sanitat Forestal i Adaptació al Medi del Departament d’Agricultura, Jorge Eras, ha explicat que des de fa anys, està greument amenaçat per la papallona del boix (Cydalima perspectalis), una espècie invasora procedent d’Àsia que s’alimenta exclusivament de les seves fulles i pot arribar a defoliar completament les plantes en molt poc temps. Les erugues, tot i que provoquen molèsties, no són urticants ni perilloses per a les persones.
Des de la seva primera detecció a Olot, l’any 2014, l’expansió de la papallona del boix ha sigut “imparable” en direcció oest, ha assenyalat Eras. En tots aquests anys s’ha anat estenent ràpidament i, segons dades del Departament, la papallona del boix ja és present a 208 municipis de 26 comarques. Les comarques amb major extensió i grau d’afectació continuen sent Osona, Berguedà, Ripollès, Garrotxa, Solsonès i Moianès.
Es calcula que només a Catalunya ja ha afectat unes 180.000 hectàrees, xifra que representa un 33% del total dels boixos. La previsió és que aquesta plaga arribi a totes les zones de Catalunya amb presència de boix i s’apunta a un escenari de pèrdua progressiva de les masses d’aquest arbust, tot i que s’està treballant per trobar mètodes de control biològic i minimitzar-ne els danys.
Incertesa sobre el futur dels boixos per les rebrotades
Una de les particularitats que Eras i els estudiosos estan veient aquest any és el fet que hi ha boixos que estan rebrotant. Si bé hi ha països europeus com França, on l’entrada de la papallona ha suposat la desaparició dels boixos, això de moment no s’està observant a Catalunya. “Hi ha molta incertesa encara per saber si resistiran o no resistiran”, ha explicat Eras.
Preservar boixedes i exemplars d’alt valor natural i patrimonial
Tenint en compte la gran extensió de superfície forestal amb presència de boix a Catalunya, el tractament a gran escala esdevé “inviable”, ha explicat Jorge Eras. Segons ha dit, només té sentit aplicar tractament en boixedes singulars i exemplars de boixos catalogats monumentals amb l’objectiu que no arribin a desaparèixer.
Durant el mes de juliol, els tècnics del Departament d’Agricultura han aplicat un tractament biològic d’emergència per controlar l’eruga del boix que s’alimenta principalment de les fulles de la Boixeda singular de Valielles a Montmajor, entre el Berguedà i el Solsonès.
A Montmajor, la invasió afecta tota la boixeda i s’hi observen erugues en els primers estadis del seu desenvolupament menjant les fulles. Aquest és el moment indicat per aplicar els tractaments i evitar la desaparició dels arbustos. Es preveu una segona aplicació durant el mes de setembre o octubre, coincidint amb una nova generació d’erugues invasores. Es tracta del tercer any consecutiu que s’aplica aquest correctiu i des del Departament es constata que està funcionant.
