La pandèmia ha desmotivat i desmobilitzat el sector favorable a la independència de Catalunya. Així ho conclou l’informe Quan el procés es trobà amb la pandèmia, realitzat per l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) de la Universitat Autònoma de Barcelona i que analitza els efectes d’aquesta crisi sanitària i social en l’evolució del procés independentista. “Aquests efectes han consistit bàsicament en una pèrdua de la centralitat del procés pel canvi en les prioritats socials, i en una desmobilització i desmotivació polítiques en que es barregen les limitacions derivades de la pandèmia, però també certa fatiga processista”, segons les autores de l’informe: Lucía Medina Lindo i Maria Freixanet Mateo.
L’informe, que estudia les dades obtingudes en el Sondeig d’Opinió de Catalunya de l’ICPs fet la tardor de 2020, afirma que la pandèmia és la principal responsable del canvi en les prioritats socials i polítiques dels catalans. Aquest “impacte pandèmic” es constata en la importància atribuïda a la independència, que passa del 74,4% el 2019 al 69% el 2020, o la que es dona a aquesta qüestió a l’hora de decidir quin partit es votarà en unes eleccions al Parlament, que baixa del 41,5% al 2019 al 30,6% al 2020.
La pèrdua de centralitat del procés com a conseqüència de la pandèmia afecta més els independentistes que els no independentistes. D’altra banda, segons l’informe, els no independentistes partien d’un sostre de mobilització molt més baix. “Del 2019 al 2020, l’interès per la política entre els independentistes decau 11,5 punts percentuals; l’interès per la politica catalana, 9,5 punts; la freqüència de discussió política fora de la família, 11,4 punts; i la participació en iniciatives com ara anar a manifestacions, portar insígnies, fer donacions o signar peticions, 9,1 punts. Totes aquestes disminucions són superiors a aquelles que experimenten els no independentistes”, es llegeix en aquest estudi.
Aquesta evolució comporta que el suport a l’independentisme s’afebleixi. Així, el 2019, els no independentistes representaven el 48,2% de la ciutadania i els independentistes, el 43,6%. El sondeig de l’ICPS de l’octubre de l’any passat va detectar que el percentatge dels no independentistes s’havia enfilat fins el 51,3% mentre que el d’independistes havia caigut al 41,5%. Pràcticament hi havia una diferència de deu punts entre uns i altres. Aquesta primacia dels partidaris que Catalunya continuï formant part d’Espanya es dona en totes les franges d’edat. El 52,4% dels joves entre 18 i 24 anys són contraris a la independència. Aquest percentatge és del 49,6% pel que fa a les persones entre 25 i 34 anys, del 52,8% en el grup de 50 a 64 anys i del 55,4% en el grup de més de 65 anys. Només en el grup de catalans entre 35 i 49 es produeix un empat entre els partidaris i els contraris a la independència.
Alguns independentistes han fet circular la idea que la independència caurà com una fruita madura perquè el jovent n’és partidari. El sondeig de l’ICPS desmunta aquesta tesi, la qual cosa no vol dir que en un referèndum pugui guanyar el Sí si bona part dels contraris a la separació no hi participen. Una altra dada interessant que recull aquest informe és que augmenta el nombre d’independentistes que no creuen que la independència s’acabi assolint: Només ho creu el 9,1% d’ells.
