La pandèmia de la Covid-19 ha accelerat la pèrdua de religiositat de la societat espanyola. Els ciutadans no creients representen ara un 37,1% d’aquesta societat, quasi deu punts més que el 2019, l’any anterior a l’esclat de la pandèmia, quan en representaven un 27,5%. Un 61,2% dels espanyols i espanyoles creuen en alguna religió mentre que un 1,6% prefereix no definir-se. Així ho recull l’informe anual “Laïcitat en xifres” que realitza la Fundació Ferrer i Guàrdia, en la seva edició corresponent al 2021.
Els joves són cada cop menys creients. Per primera vegada en el registre històric, la majoria de joves menors de 34 anys són ateus o agnòstics. Un 56,2% ho són. Aquest percentatge encara és més alt si només s’analitza la franja d’edat entre els 18 i els 24 anys. En aquesta franja, el 63,5% dels joves no creuen en cap fe religiosa. La franja on els no creients tenen una presència menor és la que va dels 65 anys endavant, on representen un 21,2% del total.
L’informe de la Fundació Ferrer i Guàrdia també detecta que el nombre de persones que practiquen els ritus religiosos ha disminuït aquests anys de pandèmia. Només un de cada cinc ciutadans es considera practicant d’alguna religió. Altres dades incloses en aquest estudi són que, amb les últimes dades de què es disposen, corresponents a l’any 2018, només 3 de cada 10 contribuents financen l’Església catòlica amb la seva assignació de l’IRPF, i que el curs 2018-2019 el percentatge d’estudiants de Primària que van cursar assignatures alternatives a la Religió va augmentar fins el 36,1%. Aquest percentatge va ser a Catalunya del 58,4%, només per sota del País Basc, on va ser 59,7%.
La Fundació Ferrer i Guàrdia també ha analitzat l’evolució dels matrimonis civils i religiosos. El 2020, els matrimonis religiosos van assolir el seu mínim històric. Només 1 de cada 10 espanyols i espanyoles es van casar per l’Església. A partir del 2008, a Espanya hi ha més casaments civils que religiosos. En els darrers 30 anys, els matrimonis civils han passat del 20.6% al 89,5%.
