La decisió de designar, de manera provisional, l’advocat Gonzalo Boye com a cap de llista a les eleccions europees de la coalició Junts per Catalunya (JxCat) és una greu contradicció amb l’esperit fundacional de Convergència i del seu partit successor, el PDECat. La precipitació amb la qual es va prendre aquesta decisió, forçada pel veto de la Junta Electoral Central (JEC) a Carles Puigdemont, Toni Comin i Clara Ponsatí, pot explicar aquest enorme error, que trenca amb la tradició del moviment catalanista organitzat sota la influència i el lideratge de Jordi Pujol.
I és que Gonzalo Boye, que de jove va estar vinculat al Movimiento de Izquierda Revolucionaria (MIR) xilè, té en la seva densa biografia un fet no gaire conegut: és el representant de la Federació Palestina de Futbol (PFA) davant la Federació Internacional de Futbol Associació (FIFA), que té la seva seu a Zuric (Suïssa). Tot i que l’Estat palestí només està reconegut com a observador per les Nacions Unides, la seva federació de futbol està plenament integrada a la FIFA des de l’any 1998.
La connotada simpatia per la causa palestina del cap de llista de JxCat a les eleccions europees del 26-M xoca amb els estrets vincles amb l’Estat d’Israel i la tendència sionista que sempre han tingut els dirigents convergents, començant per Jordi Pujol. Com a president de la Generalitat, Jordi Pujol va visitar oficialment Israel en tres ocasions (1987, 1994 i 2003). Per la seva banda, Artur Mas va anar-hi en viatge oficial l’any 2013.
Carles Puigdemont ha continuat aquesta tradició convergent i ha manifestat, sempre que ha vingut a tomb, la seva admiració pel moviment sionista, que va bastir l’Estat d’Israel. Des de Waterloo, i a través de twitter, va felicitar públicament el 70è aniversari de la creació de l’Estat d’Israel. En una entrevista concedida a finals del passat mes de febrer, l’expresident de la Generalitat també va establir la suposada existència d’un paral·lelisme explícit entre la lluita per la constitució d’una pàtria dels jueus i el procés independentista català.
L’elecció del propalestí Gonzalo Boye –que és advocat defensor de Carles Puigdemont, Toni Comin i Meritxell Serret– per representar l’opció neoconvergent trenca radicalment aquesta tradició. De ben segur que Pilar Rahola, dipositària de les essències de l’actual moviment independentista i fervent defensora de la causa sionista, està molt desconcertada i descontenta amb la designació d’aquest polèmic advocat.
