L’any 1748, Antoni Fiter I Rossell va compilar un conjunt de normes, usos i costums de govern a Andorra sota el títol de Manual Digest. Aquest recull de bona governança encara seria aplicable, sense cap esmena, a bona part de la nostra ciutadania ja que les normes, màximes en va dir l’autor, rauen en la lògica i el sentit comú més evidents per tal de fer una convivència harmònica entre la gent, els andorrans en concret.
Però, com sempre passa, també, en moments on aquesta convivència harmònica és més necessària que mai, sempre apareix algú que, sigui com sigui, en vol treure profit personal de situacions pernicioses.
La puntualització derivada del Manual Digest serveix per encotillar la polèmica que s’ha aixecat a les Valls a causa de la utilització d’un símbol conegut com “el Conseller”.
En el món de la creació artística existeix un acord tàcit entre els creadors de no copiar-se idees ni plagiar el treball d’un altre. Però aquest acord “entre cavallers” sembla que a Andorra no s’aplica, se suposa que en virtut de la màxima inventada “d’allò del diable” de la què al final en parlarem.
En la foscor del gran neguit que causa l’epidèmia de Covid19, algú ha recuperat l’insigne “Conseller” per emetre missatges de motivació que ajudin a la ciutadania a afrontar aquesta situació tan greu. Ara bé, malgrat la bonhomia del motiu, entre “cavallers” les maneres s’han de respectar sempre i en tota ocasió, i sembla que això no ha estat així, una vegada més.
L’any 2012 el creatiu andorrà, en Josep Martínez, fotògraf i dissenyador, va crear un emblema per a l’associació Màxima 6 de participació ciutadana. Aquell emblema era, i és, el “Conseller de la màxima 6” (imatge 1) en una actitud imperativa, sobre la base de la famosa fotografia d’en Walter Botts, que va esdevenir el reconegut cartell de l’US (Uncle Sam) americà, creat per en James Montgomery Flagg, amb el qual demanava implicació als ciutadans americans en les dues guerres mundials.
El resultat de la creació de Josep Martínez va ser impactant per la seva directa vinculació històrica i sentimental, amb un important ressò entre la ciutadania, aleshores molt més implicada en els mecanismes de participació ciutadana que el dia d’avui. El missatge del Conseller era l’original: “Et vull a tu!”, acompanyat de la màxima 6 del Manual Digest que diu: “Escullir per totas empresas y empenyos los homens més integros, discrets y experimentats”.
Aquest és el “Conseller” contemporani genuí i original que en Josep Martínez va crear ara fa vuit anys, i basat, tot cal dir-ho, en la fotografia d’un altre insigne fotògraf andorrà, Valentí Claverol, que representa els membres del Consell General a la sortida d’un Consell, i entre ells, el reconegut conseller Bonell de Canillo, que també va ser utilitzat per l’empresa Magatzems Coma per promocionar el seu cafè. Una imatge que, avançant-nos a les crítiques, és de lliure utilització quan forma part d’una creació innovadora i no d’una simple reproducció, tal com estableix la Llei de Drets d’Autor vigent.
En aquests dies nefastos, el dissenyador andorrà Pere Moles ha començat a reutilitzar la imatge del “Conseller” per fer circular missatges entre els ciutadans sense respectar aquell acord tàcit esmentat que dona “al Cèsar el que és del Cèsar”.
Ja el 2017, en Moles es va apropiar de la idea genuïna del “Conseller-want-you” per autopromocionar-se, a més com a art i part, participant i comissari alhora, al Land Art d’aquell any. El seu plagi descarat va figurar en una façana d’Escaldes durant un temps. Inclús el missatge era el mateix, però en anglès (imatge 2).
Alguns, entre ells l’autor de la idea original, en Josep Martínez, ja li van fer avinent el seu desgrat sobre aquesta antiètica apropiació de la seva creació genuïna, però allò va quedar igual.
Avui, tres anys després, i en circumstàncies bastant més desgraciades per a tots, la història es repeteix. De bon inici de la crisi del coronavirus, en Josep Martínez va ser el primer a recuperar el seu Conseller original per llençar un missatge als ciutadans a través de les xarxes. El seu Conseller diu: “Et vull a casa! #quedatacasa” (imatge 3). Poc després en Moles s’apuntava al carro, un altre cop, amb el seu (imatge 4). Però, com que la dita “qui té padrins es bateja” és de quotidiana aplicació a les Valls, en aquesta ocasió, i una vegada més, els mitjans de primera fila li tornen a donar espai de promoció gratuïta sense cap mirament. I sembla que una trama similar s’està produint aquests dies amb les banderes i la col·laboració de Cuba a Andorra.
Malgrat que la “màxima del diable” no existeix, sí que n’hi ha una que, de sempre, s’ha fet servir per titllar algú de “fer l’andorrà”. Frontera avall la coneixen bé.
És la màxima 28 del Manual Digest que diu: “Tolerar alguna cosa i fer el desentès a fi d’evitar un gran dany o aconseguir algun profit”.
Sobre aquesta màxima 28, el diari Ara, el 13 d’abril del 2015, va fer una anàlisi tot dient: “Fer l’andorrà equival a fer l’orni o a fer-se el suec, descrivint el comportament que històricament han tingut els andorrans.”
Aquesta trama de drets intel·lectuals i autories sobre una creació genuïna ben bé podria, doncs, acollir-se al precepte de la màxima 28.
També podríem afegir a les 55 màximes del Manual Digest una altra, la 56, que digui: “Aprofitar-se en benefici propi, sense mirament ni vergonya, del patiment que el diable infligeix a la gent” I denominar-la “màxima del diable”.
