El sistema de contractació pública en municipis petits de Catalunya, especialment com els de la comarca de l’Alt Urgell, té vulnerabilitats estructurals que faciliten pràctiques opaques, malversació o col·lisió entre actors polítics, administratius i privats.
L’obra pública a Catalunya, ha estat un element clau en el finançament irregular dels partits polítics, com ho demostren casos emblemàtics com el Palau de la Música, Boreas i Mercuri. Aquestes pràctiques han erosionat la confiança dels ciutadans en les institucions municipals.
En municipis menors de 5.000 habitants, (18.000 a l’Alt Urgell), l’externalització de competències a òrgans com el Consell Comarcal o la Diputació de Lleida dilueix la responsabilitat directa i dificulta el control ciutadà. Encara que legal, aquesta estructura pot generar xarxes de complicitat en concentrar fons de múltiples ajuntaments. La burocràcia existeix, però no garanteix transparència.
Riscos en la gestió de fons públics
• Acumulació de pressupostos comarcals: A l’Alt Urgell, només hi ha un municipi que excedeixi dels 5.000 habitants, la resta, 18 municipis, depenen a escala administrativa del Consell Comarcal. Unes senzilles multiplicacions indiquen quant diners públics suposen les obres públiques a l’Alt Urgell que depenen directament o indirectament d’aquesta corporació. Una xifra que, sens dubte, atreu interessos privats i polítics.
Esquemes de finançament irregular
• Avançaments d’empreses a canvi de drets (exemple: explotació d’àrids a Peramola). Encara que l’Ajuntament va exigir compensacions a l’interès públic per a la reparació de camins, aquestes actuacions van acabar sent sufragades amb el pressupost municipal.
Sobrepreus en obres: La complexitat administrativa obliga els municipis a recórrer a “enginyeria administrativa”, encarint projectes i facilitant l’adjudicació a empreses afins.
Casos emblemàtics i patrons de corrupció
• Model Palau de la Música/Boreas/Mercuri: Aquestes xarxes (finançament il·legal de partits mitjançant obres públiques) es repliquen en petita escala en comarques. Les adjudicacions a empreses “amigues”, el pagament de comissions o la facturació falsa són riscos reals quan, les meses de contractació no auditen rigorosament els criteris tècnics o els plens municipals aproven acords sense contrastar el seu benefici real.
• Projectes fallits com a símptoma: L’adjudicació d’obra pública, no sols és complexa sinó que requereix l’encaix de tota una sèrie d’engranatges, que a vegades no funcionen, com és el cas en 2024 de l’esperada rotonda de Montferrer, o la suposada llàgrima d’aigua estable que havia de banyar les costes d‘Oliana, Peramola i Bassella.
L’obra pública només sembla funcionar quan es tutelen tota una sèrie de ressorts que tendeixen a encarir els pressupostos de qualsevol petit municipi, obligat a una certa enginyeria administrativa per a vetllar per l’execució de les obres, la qual cosa revela la falta de planificació tècnica i la possible desviació de fons.
Mecanismes d’opacitat i complicitat
• Concentració de poder en el Consell Comarcal: En actuar com a intermediari entre 18 municipis, la Diputació, i fins i tot les institucions europees i els seus fons “Leader”, aquest òrgan pot convertir-se en un “nus” de decisions opaques, amb escassa rendició de comptes.
• Absència de control extern: Els tribunals de comptes o fiscals anticorrupció, rares vegades investiguen projectes petits, la qual cosa incentiva el risc.
• Cultura d’impunitat: En territoris amb baixa densitat poblacional i arrelament d’elits polítiques locals, la denúncia és menys freqüent per temor a represàlies.
Impacte en la confiança institucional
La percepció que les obres públiques serveixen per a enriquir a grups específics, en lloc de millorar serveis, genera desafecció ciutadana. Això s’agreuja quan: els projectes no responen a necessitats reals, els costos s’inflen sense justificació tècnica o no hi ha sancions visibles davant irregularitats.
El sistema actual, encara que formalment legal, presenta esquerdes que permeten el clientelisme i la corrupció en municipis petits, enfrontant nombrosos desafiaments, des de la falta de controls efectius fins a la burocràcia excessiva que encareix els pressupostos.
La necessitat d’una major transparència i fiscalització és crucial per garantir que els recursos públics s’utilitzin de manera eficient i en benefici de la comunitat.
Per mitigar-ho, es requereixen, auditories externes obligatòries per a projectes finançats per consorcis comarcals; plataformes de transparència en temps real (publicació de plecs, ofertes, actes de meses de contractació); protecció a denunciants i participació ciutadana en supervisions i sancions exemplars a empreses i càrrecs públics involucrats en esquemes irregulars.
