El recent canvi d’imatge de la Cooperativa Cadi de la Seu d’Urgell ha inclòs l’entusiasta eslògan “Donem vida a la terra”, com a manifestació del compromís amb la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient. Malgrat això, la realitat interna de la cooperativa assenyala una situació ben diferent després d’aquest discurs basat en valors ètics i ecològics.
Segons una nota emesa pels treballadors, l’aparent renovació que es mostra a l’exterior oculta una estratègia empresarial que, lluny de revifar, està deteriorant tot allò que antigament distingia aquesta organització. Durant aquesta mateixa setmana, la direcció de Cadi va tornar a revelar “la seva vertadera essència amb la conclusió del contracte d’un empleat que feia trenta anys que treballava a l’empresa, sense raó justificada i sense la indemnització legal que li corresponia”. Aquesta decisió no és un cas aïllat: s’emmarca en una sèrie d’actuacions que demostren “una estratègia de neteja interna”.
Als tribunals laborals, els dos acomiadaments anteriors van acabar, amb altres indemnitzacions per als empleats, una clara demostració que “la gestió actual no només es distingeix per la seva duresa, sinó també per la seva manca de respecte a la legalitat. I, el més preocupant, és que són els socis de la cooperativa els que en pateixen les conseqüències, tant en termes econòmics com de reputació”.
La gestió de la lletera ha introduït un sistema que “persegueix, fustiga i castiga aquells empleats que es permetin qüestionar les noves formes de direcció. En comptes d’un diàleg obert i transparent, el que es prioritza és la por, la constant amenaça d’acomiadaments i una cultura corporativa que, en un sentit metafòric més profund, posa fi a l’esperit de col·laboració i respecte mutu que un dia va caracteritzar la cooperativa”. Dir adeu a treballadors amb molts anys d’experiència, “no és solament un cop humà per a aquells que han dedicat la seva vida a la companyia, sinó també una pèrdua de coneixement i compromís sense mesura”. Llançar globus sonda i anunciar grans projectes, amb l’objectiu de desviar l’atenció d’aquests seriosos problemes, és la tàctica emprada.
La construcció d’una nova fàbrica o l’adquisició d’una explotació ramadera són exemples d’aquesta estratègia. Aquests moviments, aparentment, serveixen per distraure els socis i el públic de les reals dificultats que afecten la cooperativa: “una gestió tècnica deficient que provoca constants aturades a les línies de producció per la manca de capacitació i lideratge en els càrrecs màxims”.
Supèrbia credibilitat i falsa il·lusió d’èxit
No només els treballadors han estat perjudicats per les accions de la direcció, sinó també la confiança dipositada pels socis a la cooperativa durant anys. La falta de transparència i les decisions equivocades “estan erosionant la credibilitat de Cadi, posant en perill la seva viabilitat a llarg termini”. En comptes d’abordar els problemes interns i buscar solucions reals, “la directiva sembla més interessada a mantenir una imatge d’èxit, mentre el deteriorament afecta els fonaments de l’organització. És urgent que els socis de la cooperativa es mobilitzin i exigiran un canvi de direcció”.
Finalment, en el comunicat dels empleats es conclou afirmant que “la cooperativa del Cadi no pot continuar dissimulant els seus problemes després d’una campanya de màrqueting verd i promeses sense contingut. En realitat, si volen “donar vida a la terra”, han de començar per respectar les persones que han alimentat la cooperativa durant molts anys. El llegat no es destrueix, sinó que s’honra i s’hi construeix, una qüestió que semblen haver oblidat els actuals gestors”.
11 comentaris a “La lletera del Cadí “dona vida a la terra” mentre continua acomiadant a empleats díscols amb la direcció”
Els moviments recents de la nova directora Ana Puigcercos semblen dissenyats per desviar l´atenció d´aquests problemes interns. L´anunci de la construcció d´una nova factoria o la compra d´ una explotació ramadera sona més a cortines de fum que a solucions reals per a una organització que enfronta greus problemes de gestió interna. Mentrestant, les línies de fabricació experimenten parades contínues, un símptoma d’una direcció tècnica, d´en Josep Balcells i del Zlatan Marcovik que, clarament, no té la capacitació necessària per dur a terme les operacions amb eficiència, lligat amb la mala gestió de personal de la senyoro D. Navines
Carta publica pels treballadors de la Coop. Cadi
Com es manifesta la persecució laboral?
Moobing
1. Canvis constants al lloc de treball
2. Modificacions injustificades dhoraris
3. Augment desproporcionat de les càrregues de treball
4. Cerca d’una reacció desmesurada
5. La renúncia forçada
Les conseqüències per al treballador
L’impacte d’aquesta persecució va molt més enllà del que és professional. El treballador afectat sol experimentar alts nivells d’estrès, ansietat i una pèrdua progressiva de confiança en si mateix i en la seva capacitat laboral. A més, la incertesa sobre el seu futur a l’empresa, sumada a la sensació constant d’estar sota vigilància, pot generar seriosos problemes de salut mental i física.
Com actuar davant d’aquesta situació?
És fonamental que el treballador documenti cadascun dels canvis i les accions que consideri part d’aquest assetjament encobert. Els correus electrònics, les ordres verbals registrades i qualsevol comunicació escrita que reflecteixi aquests canvis són vitals per construir un cas de defensa davant de les instàncies legals pertinents.
També és recomanable cercar el suport de companys de treball que puguin testificar sobre l’ambient laboral i les tàctiques de pressió. Si la situació es torna insostenible, acudir a un advocat especialitzat en dret laboral és crucial per assessorar-se sobre els passos que cal seguir i les possibilitats de denúncia.
Conclusió
La persecució laboral és una forma solapada de violència a l’entorn de treball, que busca desgastar emocionalment i psicològicament el treballador fins a portar-lo al límit de la seva paciència oa la renúncia. És fonamental visibilitzar aquestes pràctiques, denunciar-les i exigir un entorn laboral just, on el respecte i la dignitat del treballador siguin prioritaris. Tot i que enfrontar aquestes situacions és difícil, comptar amb el suport legal i el suport de proves documentals pot ser la clau per aturar aquest tipus d’abús.
Aquest tipus d’assetjament no ha de ser tolerat, i és responsabilitat tant dels companys com de les organitzacions sindicals i les institucions laborals assegurar que cap treballador no sigui sotmès a aquestes pràctiques inhumanes. Aquesta reacció seria utilitzada com a justificació per a un acomiadament “procedent”, quan en realitat és una resposta natural a un entorn tòxic.
Els burros de socis pagaran una bona pastera da d’aquest despido, aneu munyint vaques us farà falta
El serial Cadí continua cada dia que passe, ja veiem que remenen als nous terrenys de on anira la Cadí nova, despido de gent, aixó no més es que la nova planta sira tota robotitzada, pressindin dels treballadors, a que no sigui que passi com al nou i clamoros Hospital, que encara ara no sabem on son les famoses i tristoses subvencions del convid-19, igual al Fabrega i els seus compinxes, les han desviat cap a la nova Cadí, recordem que la nova Cadí valdra molts millons d´ euros, feu comptes i suposicions…
Quin es el treballador que han fet fora?
Cada dia que passa, cada noticia que surt, cada persona que em pregunta, més content estic de no treballar a Cadí, la vergonya que senten els que encara i treballen al dir que: treballo a Cadí, es caure molt baix, tothom sap que només la púrria acaba allà treballant, fa 60 anys era el contrari, bona feina de direcció
Ep, avui festiu, a pencar esclaus per 65€ bruts hahaha
Ja era hora que aquest “treballador” el fotesin fora. Era un trepa conegut per tots els treballadors de la Cadí. A poc a poc es va foten fora als que els toca. Tic tac tic tac
Veient la que està caient i que ja fa temps que s’ensuma i es parla, s’hem fa estranya l’actitut dels socis del que entenc, encara es una cooperativa i on per tant, tenen veu i vot a dir – hi la seva per totes aquestes situacions anòmales ( almenys de cara al püblic ) que estan passant.
Ens estem quedant sense gairebé cap industria alimenraria catalana, apart oer sort d’algunes excepcions.No ens podem permetre pel be del teixit social, productiu i del sector agroramader professional que fixa la gent al territori, que una mala gestió de Cadí ho envii tot a norris, els socis haurien d’exigir responsabilitats i explicacions a la Direcció de tot aquest sainet que està passant, qui calla otorga i si la suposada mala gestió continua, ni la nova fabrica salvarà a Cadí d’acabar o fent susoensió de pagaments o en mans d’un grup alimentari forani.Temps al temps, socis moveu-vos ja !
Cuideu- vos d’Andorra que proute feina teniu
Esperem que els pròxims siguin, Balcells, zlatan i Dolors navines
Al rellotger que no sap quina hora és.
De vegades tendim a defensar o atacar persones, quan en realitat el que hauríem d’estar qüestionant són actituds, comportaments o decisions. Les persones canvien, i les circumstàncies també. Les actituds que condemnem avui podrien ser les que, en altres circumstàncies, ens veiem temptats a adoptar demà.
Quan diem que no es tracta de “defensar persones”, estem reconeixent que ningú és perfecte o immune a equivocar-se, incloent-nos. Tots som susceptibles de prendre males decisions en funció de les nostres experiències, emocions o context en un moment donat. És on entra l’empatia. Comprendre l’altre no vol dir justificar-ho, sinó reconèixer que qualsevol de nosaltres podria estar en aquesta posició, fins i tot si ara pensem que estem en el “costat correcte” de les coses.
El temps, la vida o les circumstàncies ens poden fer canviar de perspectiva i, en algun moment, podríem trobar-nos al costat que abans criticàvem. Aleshores, entendre i empatitzar amb els altres és fonamental. És ser conscient que les situacions no són blanques o negres, tots estem en un procés d’aprenentatge i que les actituds, més que les persones, han de ser el focus de reflexió.