La direcció de la cooperativa Cadí està duent a terme una política de pressió i desgast contra els seus propis treballadors, en “un intent groller i poc ètic de reduir massa salarial eliminant aquells empleats amb més antiguitat i millors condicions laborals”.
A través d’un comunicat els empleats expliquen que “aquesta estratègia que no només erosiona els drets laborals, sinó que també fa malbé profundament la imatge de la marca de la lletera, que tants anys ha costat construir”.
Una denúncia que escenifiquen coincidint en les darreres setmanes amb nous acomiadaments disciplinaris, entre ells, un treballador amb una antiguitat de prop de 30 anys, que prop de la celebració del judici, i d’acord amb les proves i testimonis aportats pel denunciant, es va arribar a un acord abans d’entrar a judici per una xifra al voltant dels 100.000 euros.
La pressió com a eina d’expulsió
En lloc d’afrontar els canvis amb transparència i diàleg, la lletera del Cadí, segons el manifest, “ha optat per tàctiques encobertes: sobrecàrrega de tasques, aïllament, retirada de funcions i ofertes d’indemnitzacions irrisòries a canvi d’una dimissió ‘voluntària‘”. Quan aquestes tàctiques no aconsegueixen el seu objectiu, es recorre a “l’acomiadament buscant qualsevol excusa, amb l’esperança que el treballador, desgastat emocionalment, no s’atreveixi a litigar per defensar els drets“.
Aquest mètode d'”acomiadament silenciós” es basa a “deteriorar l’entorn laboral fins a tornar-lo insuportable, en lloc de reconèixer honestament que l’empresa ja no té el treballador. No és només una manca de respecte, sinó un atemptat directe contra els principis cooperatius que Cadí diu defensar”.
L’ultraliberalisme i la destrucció de la classe treballadora
Aquest fenomen no és aïllat i respon a “una tendència ultraliberal on la maximització del benefici a curt termini s‟anteposa a qualsevol consideració humana o social. Amb aquest prisma, treballadors amb drets consolidats i sous dignes es converteixen en problemes” a eliminar, substituïts per mà d’obra més barata i precària.
Aquesta estratègia, lluny de generar eficiència o modernització, “només afavoreix la inestabilitat, la pèrdua de coneixement intern i el deteriorament de la qualitat”. És “el desmantellament de la classe treballadora a favor d’una minoria que concentra poder i riquesa“.
El mal a la cooperativa i als seus socis
Cadí, com a marca, s’ha llaurat durant dècades una reputació de qualitat, confiança i compromís amb el territori. Tot i això, aquestes pràctiques empresarials suposen “una taca greu per a la seva imatge pública“.
En el comunicat els treballadors es pregunten com pot una cooperativa que es publicita com a defensora de l’entorn rural i de l’economia social “justifica polítiques laborals pròpies d’una multinacional sense escrúpols i més greu encara és el mal que aquesta política causa als mateixos socis cooperativistes. La pèrdua d’empleats experimentats no sols posa en risc la qualitat del producte, sinó que també hipoteca el futur de la cooperativa”.
Una reflexió necessària
Cadí, assenyalen, “hauria de recordar que la seva força rau en la seva gent: treballadors i socis que durant anys han mantingut viva la cooperativa davant de totes les dificultats. Menysprear aquest capital humà no és modernitzar, és condemnar-se a una decadència segura basada en la precarització“.
Tanmateix, creuen que “la rendibilitat no es pot aconseguir a costa de la dignitat. I pressionar fins a l’expulsió mai no serà una estratègia sostenible per a una cooperativa que aspiri a un futur sòlid i legítim. Cadí encara té l’oportunitat de rectificar, apostant per la transparència i el veritable esperit cooperatiu”. En cas contrari, “el dany serà irreparable, no només per als treballadors afectats, sinó per a tota la comunitat que una vegada hi va confiar”.
