La direcció de la cooperativa Cadí està duent a terme una política de pressió i desgast contra els seus propis treballadors, en “un intent groller i poc ètic de reduir massa salarial eliminant aquells empleats amb més antiguitat i millors condicions laborals”.
A través d’un comunicat els empleats expliquen que “aquesta estratègia que no només erosiona els drets laborals, sinó que també fa malbé profundament la imatge de la marca de la lletera, que tants anys ha costat construir”.
Una denúncia que escenifiquen coincidint en les darreres setmanes amb nous acomiadaments disciplinaris, entre ells, un treballador amb una antiguitat de prop de 30 anys, que prop de la celebració del judici, i d’acord amb les proves i testimonis aportats pel denunciant, es va arribar a un acord abans d’entrar a judici per una xifra al voltant dels 100.000 euros.
La pressió com a eina d’expulsió
En lloc d’afrontar els canvis amb transparència i diàleg, la lletera del Cadí, segons el manifest, “ha optat per tàctiques encobertes: sobrecàrrega de tasques, aïllament, retirada de funcions i ofertes d’indemnitzacions irrisòries a canvi d’una dimissió ‘voluntària‘”. Quan aquestes tàctiques no aconsegueixen el seu objectiu, es recorre a “l’acomiadament buscant qualsevol excusa, amb l’esperança que el treballador, desgastat emocionalment, no s’atreveixi a litigar per defensar els drets“.
Aquest mètode d'”acomiadament silenciós” es basa a “deteriorar l’entorn laboral fins a tornar-lo insuportable, en lloc de reconèixer honestament que l’empresa ja no té el treballador. No és només una manca de respecte, sinó un atemptat directe contra els principis cooperatius que Cadí diu defensar”.
L’ultraliberalisme i la destrucció de la classe treballadora
Aquest fenomen no és aïllat i respon a “una tendència ultraliberal on la maximització del benefici a curt termini s‟anteposa a qualsevol consideració humana o social. Amb aquest prisma, treballadors amb drets consolidats i sous dignes es converteixen en problemes” a eliminar, substituïts per mà d’obra més barata i precària.
Aquesta estratègia, lluny de generar eficiència o modernització, “només afavoreix la inestabilitat, la pèrdua de coneixement intern i el deteriorament de la qualitat”. És “el desmantellament de la classe treballadora a favor d’una minoria que concentra poder i riquesa“.
El mal a la cooperativa i als seus socis
Cadí, com a marca, s’ha llaurat durant dècades una reputació de qualitat, confiança i compromís amb el territori. Tot i això, aquestes pràctiques empresarials suposen “una taca greu per a la seva imatge pública“.
En el comunicat els treballadors es pregunten com pot una cooperativa que es publicita com a defensora de l’entorn rural i de l’economia social “justifica polítiques laborals pròpies d’una multinacional sense escrúpols i més greu encara és el mal que aquesta política causa als mateixos socis cooperativistes. La pèrdua d’empleats experimentats no sols posa en risc la qualitat del producte, sinó que també hipoteca el futur de la cooperativa”.
Una reflexió necessària
Cadí, assenyalen, “hauria de recordar que la seva força rau en la seva gent: treballadors i socis que durant anys han mantingut viva la cooperativa davant de totes les dificultats. Menysprear aquest capital humà no és modernitzar, és condemnar-se a una decadència segura basada en la precarització“.
Tanmateix, creuen que “la rendibilitat no es pot aconseguir a costa de la dignitat. I pressionar fins a l’expulsió mai no serà una estratègia sostenible per a una cooperativa que aspiri a un futur sòlid i legítim. Cadí encara té l’oportunitat de rectificar, apostant per la transparència i el veritable esperit cooperatiu”. En cas contrari, “el dany serà irreparable, no només per als treballadors afectats, sinó per a tota la comunitat que una vegada hi va confiar”.
23 comentaris a “La lletera del Cadí de la Seu: nous acomiadaments improcedents per rejovenir la plantilla amb salaris molt més baixos”
Ja sembla Andorra…
He deixat de comprar productes marca CADÍ. Hi ha altres opcions al mercat d’igual o més qualitat . No m’han agradat mai les empreses que fan moobing als seus treballadors.
Tornaré a comprar productes, quan facin fora a la direcció actual.
Estic totalment en contra de l’andorranitzacio de l’Alt Urgell.
Tres trets al peu, com qui no vol,
a Cadi la gestió fa ballar el poll.
Van fer fora a tres, “perquè sí, tu no em vals,”
i ara al jutjat, fan el ridícul als salts.
Amb el somriure d’”els tenim guanyats”,
però als testimonis se’ls van quedar clavats.
Quan parlà l’operari, l’encarregat i el del torn,
les directores van empassar-se tot el forn.
Cara de vinagre, mala llet a dojo,
veient que la causa es girava com un cotoix.
Els advocats fent mans i mànigues en va,
i els jutges pensant: “Això fa pudor de marranà.”
Els socis, amb cara de “què coi feu aquí?”,
pagant les brometes de tanta hipocresia.
Mentrestant la fàbrica, amb línies parades,
i els caps jugant a fer castells de salades.
Venen amb globus, projectes, promeses,
però dins tot són cul-de-sac i presses.
Fàbriques noves, vaques per fer veure,
mentre dins el formatge ja ni madura ni neix.
Si haguessin escoltat, si haguessin sabut,
potser el llegat no l’haurien perdut.
Però quan manen els que no saben ni on són,
acaben donant cops de cap al racó.
Tres acomiadats, tres sentències al cul,
i una direcció que fa més pena que un ruc.
Amb cada euro d’indemnis que el jutge els fa pagar,
els socis perden el que van trigar anys a guanyar.
I el nom de Cadi, que abans feia orgull,
ara és mot de burla en més d’un carreró.
Tot per voler manar amb mà de ferro i por,
i oblidar que la terra no dóna si no hi ha amor.
Maquinària nova per tapar incompetència
En lloc de solucionar els problemes de base, la direcció gasta milions en nova maquinària, argumentant que el cap de manteniment no és capaç de gestionar l’equip actual. Però, potser una màquina nova resoldrà la manca de lideratge? És com comprar un Ferrari per a un conductor que no sap manejar: el malbaratament està garantit.
Mentrestant, la cooperativa acumula pèrdues de 7,5 milions d’euros anuals, i en lloc de rectificar, la directora llança globus sonda (una nova fàbrica, una explotació ramadera) per distreure’n la pèssima gestió. De què serveix expandir-se si la casa cau des dels fonaments?
Fins quan?
Els socis de Cadi haurien de preguntar-se: realment volen una cooperativa que maltracta els seus treballadors, gasta sense control i destrueix el seu llegat? Si la nova identitat de marca es basa en l’autoritarisme, la incompetència i l’acomiadament lliure, aleshores no estan donant vida a la terra… sinó cavant la pròpia tomba.
És hora que els socis exigeixin transparència, responsabilitat i un canvi real. Perquè no serveix de res un eslògan bonic si, darrere, l’única cosa que floreix és la ruïna.
si volen baixar la massa de sous (i bons sous) poden començar per algun que altra incompetent que treballa a oficines
Fa molts anys que vaig decidir comprar només la mantega de Cadí perquè trobo que és la més saborosa. I també perquè em recorda la Cerdanya i un piló de bons moments viscuts allà. No obstant, no penso comprar-ne més perquè no vull fer negoci a una empresa que no respecta als seus treballadors ni als seus clients. Tampoc la recomanaré. Ja em va semblar estrany que treiessin al mercat un formatge fresc que no té cap gust i és mes un flam que no pas un formatge. Ara ho entenc i si pensen fer-ho tot igual, no m’interessa comprar-lis res. Estic tipa dels gestors que saben molt de números però molt poc del què volen gestionar. El treballadors i els clients ens mereixem molt més de les directives d’una empresa. Ho tenieu tot i ho esteu perdent de la manera més tonta, amb una falta absoluta de creativitat per superar les dificultats. Quina llàstima i quina ràbia!
suerte que algunos se fueron a tiempo, despues de hablar con varios trabajadores que sufrieron explitacion laboral (horas no pagadas, horas extras obligadas bajo amenazas de hablar con la directiva etc).
yo lo que no entiendo es como una empresa tan ratera como se esta volviendo cadi sigue en pie? contratando gente del extrangero para tenerlos engañados con sueldos precarios para seguir enbolsando dinero a coste de los demas asi es cadi un saco de mentiras decepciones y malos tratos a sus trabajadores si muchos de los que estan dentro y de los que ya se an ido otro gallo cantaria la mitad de la directiva seria obligada a irse como hizo la de RRHH en su dia en andorra verguenza de directiva.
La pena es que el dinero mueve montañas pero tambien cierra vocas cuantos an querido hablar pero por 50€ mas al mes se an callao como putas enfin esto no va a mejorar solo va a peor.
De moment deixo de comprar els seus productes
Es curiós que sempre tots els comentaris tinguin la mateixa orientació que el redactor de la nota de premsa. Llibertat d’expressió en diuen…. ho serà si publiquen el meu comentari!!
Aquí un altre que deixarà de comprar els seus productes.
LA VACA QUE SE’N RIU.
Tinc endoll etern,
i fe convergent,
i visc de la subvenció
com Déu omnipotent.
No em cal pasturar,
Ni posar-me a bramar
La pasta no em sobra,
Però tampoc vaig de manobra.
Em treuen a bailar
batlles i presidents,
i els rucs municipals
em citen reverents
I si no ballen com cal
Acomiadaments!
No faig oposicions,
Això són aberracions.
No em cal cap carrera
Treballo pel davant,
Treballo darrera,
Les ungles afilant
I no escolto la xarrera.
Tinc el cul ja ben pelat
Pels seients de reunió,
i un mòbil daurat
per simular bona gestió.
Si algú gosa preguntar
on van els dividends,
li faig un somriure pla
i li trenco les dents.
Tinc la mirada serena,
La banya enroscada,
La pota morena,
I la cua aculada.
Tinc al darrere de l’esquena
un pla molt necessari:
pujar sense fer soroll,
amb un càrrec heretat,
i fer veure que tot va bé
mentre el poble no hi és convidat.
desde sempre a casa s’habia comprat mantega del Cadí ( la millor) però desde que va començar tota aquesta vergonyosa polèmica tan dolenta amb els seus treballadors hem deixat de comprar-hi .
Sembla que no pugui ser que gent de la terra és pugui comportar així amb els mateixos que han fet posible que la empresa sigues exitosa, vergonya que sempre sigui ” Sr. diners ” qui guany territori
desde sempre a casa s’habia comprat mantega del Cadí ( la millor) però desde que va començar tota aquesta vergonyosa polèmica tan dolenta amb els seus treballadors hem deixat de comprar-hi .
Sembla que no pugui ser que gent de la terra és pugui comportar així amb els mateixos que han fet posible que la empresa sigues exitosa, vergonya que sempre sigui ” Sr. diners ” qui guany territori
Fins i tot el Jaume marxa de la Cadí, el nazi passarà seu lloc, un dels més falsos de Cadí, us a venut a tots des de fa anys, i l’altre personatge, el pitreres, pit de gall a dia d’avui, tot va de galls aquí, més fals i dolent que els urgelia podrits que ia al Segre, kikiriki
I amb aquest panorama volen fer la Cadí nova….???, ara que igual per sota ma, volen robotitzar la Cadí, i clar la gent sobra, substituida per robots, igual que ha passat a moltes vaqueries de la comarca, totes industrialitzades i totes amb robots munyidors.
I al company que camina a grans passos; ultimament pels carrers de la Seu, ell és el següent, que vigili i aprengui dels altres sentenciats, ja busquen substitut per tots els llocs, de res li servirà haver fet lobby per defenestrar companys, potser és el que vol.
P.D. durant l’apagada de dilluns, és molt trist i preocupant que la fàbrica no pogués operar amb una certa normalitat per la manca de capacitat de la gestió en el manteniment en no poder operar els grups electrogens dels quals disposem, amb una potència suficient per un funcionament de minims i estar a les fosques.
Comprador habitual de productes Cadí, però veient com respecten a els treballadors i com apugen els preus dels productes, ja he deixat de comprar fins que no canviïn les coses.
Aquesta directora de Cadí no s’entera de res jaja
Mentre segueixi la tanqueta i el gall, la cosa va pel camí de l’enfondrament
un tema aixi ja el govern hauria de intervenir, una coperativa amb aquests problemes, ja judicis demostrats, on esta inspeccio de treball?on esta el ministre de treball? repartint carteres per sota taula, ajudes per els estrangers, i girant la cara els d’aqui. fent visites absurdes per fer la foto per noves empreses… i les que ja hi son que posen en risc llocs de treball amb aquestes males praxis… no les poden investigar com a grup criminal? aneu votant la mateixa casta de sempre que el final per les cadires ens substituiran a tots. tampoc comprem res del cadi de fa temps.
Jo he deixat de comprar llet i mantega fa temps, ara la llet ni del dia és, cada cop en venen menys, ara dia si dia no, tot va caient pel seu propi peu.
Hi vaig treballar del 2003 al 2020 més o menys,de forma indirecta portant el trailer que va a Barcelona. Per a mi era motiu de satisfacció plena contrbuïr a la vida de La Seu, i l’Alt Urgell.Estant traïnt el el sentit ,significat i pensament d’en Zuloeta. La Cooperativa va neixer per enriquir la comarca sent capdavantera amb productes estrella com la mantega. o la llet fresca, donant vida digna a socis i empleats. Aixo que estant fent la directiva, es un error catastrofic.
els ACOMIADAMENTS IMPROCEDENTS són molt habituals en aquestes empreses. el mateix està succeint al supermercat esclat, sóc una treballadora(o) i potser propera(o) a ser acomiadat per la mala gestió del gerent de botiga, ens té als treballadors put3ats amb el pretext de la polivalència. en un mes se n’han anat 4 treballadors, per excedència i per acomiadament improcedent, els acomiadaments s’han realitzat a 2 persones que tornaven de baixa mèdica greu. hi ha molta càrrega laboral i no es plantegen posar personal per cobrir llocs. el gerent té molt favoritisme a certes persones i és molt clar, no pararem fins que facin el gerent de botiga. si preguntaran al personal com se senten a la botiga els diran que bé pel temor que el gerent faci acomiadaments. no més abús laboral.
Anónimos: Esclat ,Cadí i més son germans , fills parentela de Junts /Conveniencia naZionalistes de pro ,la burguesia interasada que venen país , pero país per ells i a la seva manera oblidan-se del treballadors de carrer, xarnegos , gent amb poques llums…., que molts els voten, ara mateix reforma laboral per baixar a 37.5 h setmanals, voten que no i insulten als sindicats, la Miriam la casi guapa, Puigdemont personatge sence estudis pero remene l´olla com si fos un burgués ( pero no)