La justícia andorrana arxiva la querella contra Cinca pel ‘cas Orfund’

El ministre de Finances i portaveu del Govern, Jordi Cinca, i l’empresari espanyol resident al Brasil, Manuel Terrén, no seran jutjats a Andorra, després que el Tribunal de Corts hagi decidit arxivar la querella criminal interposada per l’expresident d’Orfund Joan Samarra, el qual acusava els seus antics executius d’apropiació indeguda, administració deslleial i blanqueig de diners.

En la seva resolució, el Tribunal assegura que les acusacions havien estat “temeràries i absolutament infundades”, motiu pel qual imposa a la part querellant el pagament de les despeses processals causades. A més, en l’aute es destaca que “els arguments del querellant cauen pel seu propi pes” i se subratlla que no hi ha proves suficients que els puguin acreditar.

Segons el plet, presentat el juliol del 2016, Cinca i Terrén haurien creat un entramat a Costa de Marfil i Libèria a través de tres filials del grup Orfund, NACI, DiAndorra i Blue Stone. DiAndorra es dedicava a la compravenda de diamants i Blue Stones a l’extracció de diamants de les mines de Libèria. L’extracció de mineral era fictícia, ja que Blue Stone era una tapadora perquè, en l’àmbit internacional, es creiés que les pedres precioses procedien de Libèria.

Segons la versió de l’antic president d’Orfund, els diamants tenien el seu origen a Serra Lleona, que s’incloïen en el capítol dels crims de guerra denominats “Diamants de Sang”, país veí de Libèria on el dictador Charles Taylor ostentava importants interessos polítics, finançant una guerrilla sanguinària en el seu mateix país. L’expresident liberià va ser condemnat a 50 anys de presó per crims contra la humanitat.

La contrapartida era presumptament suculenta per Cinca, que tenia una participació accionarial del 10% del grup Orfund, ja que rebia una comissió d’un 3% per cada milió d’euros al mes. L’empresa andorrana es va crear el 1994 i es va dedicar a la fosa i tractament d’or i, col·lateralment, a les transaccions de diamants.

Entre els anys 1997 i 1999 van fer almenys tretze viatges a Barcelona fins a aconseguir desviar més de 90 lingots d’or en brut de 5 quilos des de la principal ciutat de Costa d’Ivori a l’aeroport del Prat, per un valor aproximat al mercat de més 6 milions d’euros. Una trentena de lingots paradoxalment van desaparèixer i mai van arribar al seu destí previst inicial, Andorra, però si, en canvi, a Cinca.

El testaferro, conegut com el Canadien, segons els documents que estan en poder dels jutjats, hauria aportat directament a Cinca i a Terrén un milió d’euros que van aparèixer blanquejats posteriorment en un banc andorrà. El Canadien hauria pagat al ministre andorrà un 3% per tota l’operació delictiva.

Jordi Cinca no només estava vinculat al Grup Orfund com a soci, sinó que també gestionava suposadament el dia a dia, inclosa l’operativa de les activitats a Libèria des que es van constituir les societats el 1999 i fins al 2002. El nom del ministre andorrà de Finances també va sortir en els Papers de Panamà, relacionat amb una filial que va ser constituïda pel Grup Orfund en aquest paradís fiscal, extrem últim que va reconèixer el mateix Cinca.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies