Els jutjats de la Seu han admès a tràmit la querella presentada pels veïns de Berén al municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell) contra l’alcaldessa Rosa Fàbrega (JuntsxCat) i el secretari, Antonio Marzo, per tal que aquesta els hi deixi de prendre aigua pels seus negocis particulars.
La denúncia es presenta contra la cosina germana del regidor de l’ajuntament urgellenc, Jordi Fàbrega, per trobar indicis de criminalitat amb relació als delictes de prevaricació i falsedat documental, segons ha pogut saber LA VALIRA.
L’alcaldessa, resident a Andorra, va iniciar un procés d’expropiació forçosa per aconseguir prendre’l la concessió de l’aigua, actualment en mans de les associacions veïnals -comunitats de regants. Malgrat que els afectats van presentar una demanda judicial davant el Tribunal contenciós administratiu, la batllessa va decidir tirar pel dret i, sense esperar el resultat del recurs, va començar les obres necessàries per obtenir els seus objectius.
Concretament en el projecte impulsat per part de l’Ajuntament per expropiar i canalitzar determinats cabals d’aigua del nucli de Berén fins a la població d’Argestues, nucli on justament la querellada, explota un conjunt de cases rurals mitjançant una societat juntament amb la seva família. Amb l’afegit que han volgut ampliar l’explotació econòmica projectant, per exemple, un llac natural annex al jardí d’aquests allotjaments rurals per tal de proveir als seus clients de majors serveis i generar majors beneficis.
Unes actuacions que assenyalen que tingui un interès particular i econòmic en dotar a aquest nucli d’un major cabal d’aigua (en detriment del cabal de Berén) en la mesura en què seria necessari per a l’explotació d’aquell negoci i per a futurs interessos vinculats al mateix, constituint així un evident conflicte d’interessos entre els particulars i els municipals.
Per a fer-ho possible, en la querella s’ha posat de manifest determinades actuacions per part de l’Ajuntament, i en especial per part de l’alcaldessa i el secretari de la corporació que es configuren indiciàriament com a actuacions penalment il·lícites.
Passar una casa d’Argestues de bé comunal a patrimonial
L’explotació d’un habitatge d’Argestues ha resultat històricament polèmic en la població perquè “es tenia la certesa que en el seu dia tant l’habitatge originari com la finca en la qual està ubicat eren béns comunals, és a dir, béns de titularitat pública del municipi i que, a diferència dels béns patrimonials, esdevenen per llei inalienables, inembargables i imprescriptibles”.
Com ho confirmava les sentències de Primera Instància i de Segona Instància, en les que totes dues declaraven l’habitatge com a bé comunal que havia de ser retornat a l’Ajuntament (governat ja en aquell moment per Fàbrega com a alcaldessa) i alhora condemnava al mateix Ajuntament a pagar una indemnització a Argestues, S.L. (societat de la mateixa alcaldessa).
Posteriorment, la batllessa va adoptar diferents decisions que avantposaven el benefici particular als interessos municipals, impulsant un conjunt de procediments administratius i judicials per tal de passar la finca i l’edificació de bé comunal que havia declarat la sentència a bé patrimonial, per tal de procedir posteriorment a la venda d’aquest bé amb la finalitat d’abonar la indemnització a Argestues, S.L.
Segons denuncien també els veïns, per a més inri, Fàbrega no ha pagat tampoc, fins al moment, pel consum de l’aigua.
