Les recents incorporacions de Patrick Kluivert i de Víctor Valdés a l’organigrama del futbol base del Barça han esgotat la paciència d’alguns sectors de club i de l’entorn més pròxim a la directiva. Les dues contractacions han seguit un mateix patró, trucant primer a la porta del club per exigir un lloc de treball després d’haver passat pel despatx del precandidat Víctor Font.
L’equip de l’empresari de Granollers està oferint als futbolistes amb un perfil similar als de Kluivert i Valdés entrar a la carrera electoral i començar a disparar des d’ara contra l’actual directiva. A canvi, se’ls promet un càrrec generosament pagat quan Font guanyi les eleccions el 2021 encara que els suggereixen que, de moment, li demanin una feina a Bartomeu. L’argúcia persegueix un doble objectiu: allistar per a la causa exfutbolistes molestos amb Bartomeu si no els fa un lloc en el club i, si no és el cas, infiltrar uns dels seus en les files de l’enemic. Saben que, si tenen un comportament correcte, és a dir de col·laboració des de dintre amb la nova candidatura, podran seguir mantenint-se en immillorables condicions econòmiques, encara que canviï la presidència.
Es tracta, doncs, d’operacions a les quals la junta de Bartomeu, sobretot directius com Jordi Cardoner o Xavier Vilajoana, amb aspiracions continuistes, ha donat llum verda no es pot dir que estrictament sota amenaces, però sí per tapar boques presumptament crítiques, evitar focs nous i seguir mantenint controlat aquest entorn contrari i més futboler.
Aquest silenci té un cost i suposa una sobrecàrrega de l’estructura en un futbol formatiu que cada vegada sembla més confús i ingovernable. Després de la dimissió de Jordi Mestre, aquests fitxatges s’han tancat d’esquena a Pep Segura, l’adeu del qual s’ha precipitat amb aquesta última maniobra, i contra el poder de José Mari Bakero, que ja veurem com s’ho pren.
Precisament Bakero va ser el primer a utilitzar la por de la junta al seu favor per entrar en nòmina com a cap del futbol base. Ho va aconseguir fa un parell d’anys després que Josep Maria Bartomeu, que finalment va triar Robert Fernández com a màxim responsable del futbol després haver temptejat Bakero, el descartés. La seva reacció en els mitjans, enfurismada, li va obrir les portes del planter.
