Search
Close this search box.

La inseguretat jurídica del Pirineu

Un estudi realitzat per Pau Castell Granados (Tremp, 1984), historiador català i professor del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona, revela que els procediments judicials contra persones acusades de bruixeria en la zona pirinenca eren de tipus civil.

Les acusades eren considerades foranes per una comunitat que va callar, davant l’abús practicat per alguns veïns contra uns altres de menor arrelament . La càrrega de la prova de la seva “bruixeria” eren tota una sèrie de “proves testificals” de veïns que arribaven a afirmar haver vist al diable, transformat en un boc, copular amb la desgraciada.

Queden traces d’aquesta lamentable inseguretat jurídica pirinenca en algunes demandes declaratives de domini. Encara avui, la via civil permet els testimonis de “referència”. És sorprenent que puguin arribar a ser la base d’una sentència que permeti a l’instructor prescindir del que consta en els Registres Públics sobre inscripció i pagament de taxes. Se substitueixen elements objectius, de racionalitat científica, per testimonis de referència vinculats amb un cert suport administratiu local, carregat de consanguinitat entre intervinents.

L’anterior facilita la presa de decisions a l’instructor. Segons aquest criteri, no és necessària la lectura activa del que s’instrueix i les proves pericials passen a un pla irrellevant. La segona instància es limita a ponderar el superior criteri de qui ha instruït, o no, per sobre de proves científiques. Les quanties de les demandes no permeten entrar en el fons de la qüestió a òrgans superiors. La forma, encara que injusta, pot arribar a ser correcta. Revisar-la davant el mateix òrgan instructor, poc amic del rigor documental, serà complicat.

Es ratifiquen sentències que van creant una perillosa jurisprudència. Això ens retrotreu a aquest passat fosc.

En els expedients de l’administració local o comarcal no és estrany trobar cosins i parents entre qui tramita i qui resol, seguint aquests el criteri “tècnic” de qui és  afavorit per la gràcia dels dos anteriors.

El “tècnic” no s’oposarà o formularà objeccions o objeccions a qualsevol iniciativa dels seus mentors. La suposada via del contenciós-administratiu, que acabaran pagant ciutadans que poc tenien a veure amb el marro, està atorgant vistes superant els 16 mesos, temps que permet al presumpte abusador del sistema de continuar fent-ho des de la seva posició de privilegi.

Si l’administració d’un territori neda en l’arbitrarietat o en un sistema pervers, s’incrementa el desafecte dels ciutadans davant unes institucions que perceben com adulterades. Vehicular fons públics a través d’institucions amb aquests defectes estructurals, llastra la nostra economia i la de les pròximes generacions. Forçosament, haurem de complir amb el deute generat per qui era plenament conscient del presumpte frau.

Loading

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies