L’advocadessa Aina Díaz, en representació del partit Podemos, que exerceix l’acusació popular en el sumari del cas Pujol, ha presentat davant el jutjat n. 5 de l’Audiència Nacional l’escrit d’acusació contra l’expresident de la Generalitat, la seva família i els seus cómplices en la trama de corrupció i evasió fiscal. Es tracta d’un extens i exhaustiu informe, que ocupa 700 pàgines, on es detallen totes les transaccions i tots els presumptes delictes de blanqueig de diners, falsedat de documentació mercantil, frau a Hisenda… comesos durant 23 anys per aquesta “organització criminal”.
En el seu escrit, al qual ha tingut accés LA VALIRA, Aina Díaz demana centenars d’anys de presó pels 27 imputats en el sumari i sancions multimilionàries per tots ells i les 11 empreses implicades en aquesta trama. Concretament, per l’expresident de la Generalitat reclama penes que sumen 20 anys de presó; 17 per a la seva dona, Marta Ferrusola, i 54 pel fill primogènit, Jordi Pujol Ferrusola.
Andorra ocupa un lloc preeminent en l’escrit d’acusació de la representant legal de Podemos, ja que els membres de la família Pujol i els seus còmplices van utilitzar intensament el sistema bancari del Principat per amagar els diners que obtenien de les seves activitats il·lícites.
NOMÉS 3,4 MILIONS DE 123,6 MILIONS D’EUROS
L’advocadessa Aina Díaz quantifica en 123,6 milions d’euros el total de les operacions de blanqueig de capitals realitzades pel clan Pujol a través d’una densa xarxa de paradisos fiscals (Andorra, Suïssa, les illes del Canal, Liechtenstein, Panamà, Belize, les illes Verges Britàniques…), dels quals 70 milions d’euros van passar per l’Andbank i només 3,4 milions d’euros per la Banca Privada d’Andorra (BPA). També Crèdit Andorrà, Banca Mora i Banc Sabadell d’Andorra van ser utilitzats per diversos membres d’aquesta “organització criminal” (Carles Vilarrubí, Francesc Robert, Antoni Zorzano…), en connexió directa amb Jordi Pujol Ferrusola, el fill primogènit.
MANUEL CERQUEDA I ÒSCAR RIBAS, CITATS A DECLARAR
De la lectura del dens i detallat escrit d’acusació de la lletrada de Podemos es dedueix que l’Andbank va tenir un paper central en l’operativa del clan Pujol. No endebades, els nou membres de la família hi van tenir comptes operatius entre els anys 1991 i 2010, fins que van ser comminats a abandonar l’entitat. És per això que, en el seu informe, l’advocadessa Aina Díaz demana la compareixença com a testimonis en el judici oral de Manuel Cerqueda, president d’Andbank, i d’Òscar Ribas Reig, president honorari del banc i excap de Govern (foto).
En canvi, a la BPA ni l’expresident de la Generalitat ni el seu fill Oriol –que es dedicava a la política- hi van tenir mai un compte obert.
FUNDACIONS AL PANAMÀ I BELIZE
Contrasten també els milers d’apunts comptables dels membres de la família Pujol que consten en la voluminosa documentació lliurada per l’Andbank a l’Audiència Nacional, amb l’escassa operativa que van fer a la BPA, on hi van entrar com a clients a finals de l’any 2010. Els set membres del clan que hi tenien compte van adoptar una estratègia molt defensiva i van amagar els diners darrere de fundacions opaques, domiciliades al Panamà i a Belize (Kopeland Foundation, Clipperland Foundation, Doral International Foundation, Doneran Foundation i Fundación Paty), que gairebé no van moure.
És a dir, el gruix de les operacions presumptament delictives fetes pels membres del clan Pujol les van fer a l’Andbank, però els màxims directius d’aquesta entitat financera les van encobrir durant anys i, en esclatar l’escàndol, l’any 2014, les van comunicar, detalladament, a les autoritats judicials espanyoles.
MUNTANYES DE DOCUMENTACIÓ
L’estreta amistat entre l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i el president d’Andbank, Manuel Cerqueda, és la clau de volta d’una rocambolesca operació, ordida a partir de l’any 2012, per tal de focalitzar tota l’atenció judicial i mediàtica del cas Pujol en la BPA, obviant que les dades més rellevants i transcendentals sobre les activitats il·legals de la família de l’expresident de la Generalitat les tenia i les va lliurar l’Andbank. El preu d’aquesta maniobra d’ocultació i desviament de responsabilitats va ser molt alt i molt greu: la destrucció deliberada de la BPA i de la seva filial, Banco de Madrid.
Va ser després de la confessió de l’expresident de la Generalitat, el 25 de juliol del 2014, i tot l’enorme rebombori que va provocar, que l’Andbank, de manera sigil·losa i obedient, va començar a atendre totes les comissions rogatòries enviades per l’Audiència Nacional a Andorra i va lliurar a Madrid muntanyes de documentació amb els comptes de la família Pujol entre els anys 1991 i 2010. I és l’anàlisi aprofundida d’aquesta documentació la que vertebra bona part de l’aute de processament formalitzat pel jutge José de la Mata del 16 de juliol passat i també l’escrit d’acusació que ara ha presentat l’advocadessa Aina Díaz.
ELS CÒMPLICES ANDORRANS
És a dir, per protegir l’Andbank –i, per extensió, Crèdit Andorrà, Banca Mora i Banc Sabadell d’Andorra- es va “rebentar” la BPA, on només s’hi amagava una petita part de la fortuna acumulada durant anys pels Pujol al Principat. La família Cierco, principal accionista de la BPA, va pagar els “pecats” del conjunt del sistema financer andorrà.
Aquesta bruta operació, ordida per Jorge Fernández Díaz i Manuel Cerqueda, i beneïda per Mariano Rajoy, va comptar amb destacats còmplices necessaris en l’estructura institucional d’Andorra: l’excap de Govern, Toni Martí; l’aleshores ministre de Finances, Jordi Cinca; l’exministre de Justícia i Interior i actual cap de Govern, Xavier Espot; l’exdirectora de l’INAF, Maria Cosán; el fiscal general, Alfons Alberca; la batlle Canòlic Mingorance; i el director de la UIFAnd, Carles Fiñana, van ser els principals cooperadors.
NO VA SERVIR ABSOLUTAMENT PER A RES
El guió estava escrit: calia “criminalitzar” la BPA, atribuint als seus directius tota mena de malvestats per justificar la seva intervenció i, d’aquesta manera, aconseguir la documentació sobre els comptes de la família Pujol i tapar l’enorme responsabilitat de l’Andbank. Però el castell de cartes es va enfonsar quan, tot seguit de la intervenció, el 10 de març de l’any 2015, es va constatar que Jordi Pujol Soley no tenia cap compte a la BPA i que els set membres de la família que sí que en tenien no hi guardaven cap gran fortuna.
Aquesta és la gran paradoxa d’aquesta sòrdida operació, en la qual fins i tot es va arribar a embolicar el departament del Tresor dels Estats Units, a través del FinCEN. “Rebentar” la BPA no va servir absolutament per a res. En tot cas, només per desviar l’atenció i permetre que l’Andbank facilités la informació que guardava sobre els Pujol a l’Audiència Nacional sense fer escarafalls.
“COMO PEDRO POR SU CASA”
Per tapar aquest immens fracàs, el fiscal general, Alfons Alberca, i la batlle Canòlic Mingorance s’han vist obligats a sobreactuar, obrint una macrocausa contra els directius i alguns treballadors de la BPA que està farcida d’incongruències. Entre d’altres motius perquè tots els delictes que els imputen es podrien aplicar –amb la documentació ja existent- a molts directius i empleats de Crèdit Andorrà o l’Andbank, que feien exactament el mateix. Però és obvi que Alfons Alberca i Carles Fiñana, el director de la UIFAnd, només veuen el que volen veure.
I, el que és més greu. Durant els mesos previs i posteriors a la confiscació de la BPA, van pujar i actuar impunement a Andorra membres de la “policia patriòtica” de Jorge Fernández Díaz, igual que els fiscals espanyols José Grinda i Fernando Bermejo, que es van moure pel Principat com “Pedro por su casa”, sense cap mena de respecte pel principi de sobirania.
“ATEMPTAT CONTRA LA INDEPENDÈNCIA DEL PRINCIPAT”
Aquesta intromissió il·legítima de funcionaris policials i judicials estrangers va comptar amb el beneplàcit de les autoritats andorranes. Hi ha un article del Codi Penal vigent al Principat que castiga aquest comportament. Concretament, és l’article 368, que tipifica l’“atemptat contra la independència del Principat” i que resa: “El qui, mitjançant violència, intimidació, usurpació o abús de funcions, sotmeti tot o una part del territori del Principat a la sobirania d’un altre Estat ha de ser castigat amb pena de presó de deu a vint anys. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles”.
Ja saben a què s’enfronten Toni Martí, Jordi Cinca, Xavier Espot, Maria Cosán, Alfons Alberca, Canòlic Mingorance i Carles Fiñana, entre d’altres cooperadors necessaris d’aquesta operació menada per les “clavegueres” del ministeri de l’Interior espanyol per destruir la família Pujol i aturar el procés independentista, convertint-se en còmplices d’aquesta insòlita agressió estrangera contra la sobirania andorrana.
I és que, en els últims dies, la truita ha girat de cara. La recent imputació per l’Audiència Nacional de Jorge Fernández Díaz, de Francisco Martínez (exsecretari d’Estat de Seguretat, anomenat “Paco Bomba”) i de la plana major de la “policia patriòtica” per l’espionatge de l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, ha obert una important esquerda que pot ajudar a aclarir, d’una vegada per totes, la conspiració contra la BPA i jutjar els seus principals protagonistes, que són els mateixos.
“OPERACIÓ ANDORRA”
L’anomenada “Operació Catalunya” contra els líders independentistes és, en realitat, l’“Operació Andorra”, ja que el seu objectiu era trobar-los els comptes amagats que poguessin tenir al Principat. No només de la família Pujol, que ja se sabia que en tenien gràcies a les declaracions de Victoria Àlvarez, l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola. També d’Artur Mas, d’Oriol Junqueras i de les seves famílies.
El seu resultat, malgrat la contundència extrema dels mètodes emprats, va ser decebedor. Res de res. Això sí, van “rebentar” dos bancs solvents, es va expropiar els seus principals accionistes i es va acomiadar i, posteriorment, imputar un munt dels seus directius i empleats.
‘EL PAÍS’ RECULA
Fins i tot el diari El País, que aquests últims anys ha estat la punta de llança de les acusacions filtrades per les autoritats andorranes contra els antics gestors de la BPA, ha començat a girar cua. En un article publicat aquest diumenge passat sobre les malifetes de Jorge Fernández Díaz i de la seva “policia patriòtica” ja els hi adjudica, entre d’altres, l’autoria de la barrabassada perpetrada contra el banc andorrà i la seva filial Banco de Madrid per aconseguir els comptes de la família Pujol.
I és que El País, i també el fiscal general d’Andorra, Alfons Alberca, s’ho han de fer mirar. En la seva obcecació malaltissa contra els exdirectius de la BPA i per justificar la confiscació del banc han arribat a fer el joc al règim veneçolà de Nicolás Maduro, que és el principal interessat en perseguir l’exministre d’Energia i Petroli, Rafael Ramírez, que encapçala l’oposició des dels rengles del chavisme a l’actual president del país.
Com se n’assabenti Donald Trump, esborra Andorra del mapa.
