Search
Close this search box.

La humiliació permanent

La Farga de Moles és una tortura per a tots els automobilistes que surten del Coprincipat. La Guàrdia Civil ha enviat una dotació suplementària de reforç a la duana, amb una trentena de “rambos” que intimiden amb la seva presència i que converteixen cada ciutadà en sospitós de ser un contrabandista i un delinqüent.

Aquest desmesurat zel policial està  fonamentat en la sospita que molts catalans i espanyols estarien aprofitant els últims dies que queden fins a l’entrada en vigor de l’intercanvi automàtic d’informació fiscal per buidar els seus comptes bancaris a Andorra i repatriar els diners d’estranquis. Òbviament, prenen a tothom per imbècil i no és el cas.

Els qui de debò tenen importants quantitats de diners amagats a Andorra empren altres sistemes més sofisticats –i n’hi ha un munt!- per escaquejar-los, si volen, de la voracitat de la Hisenda espanyola. Si algú té necessitat de repatriar diners en efectiu, sap que no té perquè passar per la ratera de la Farga de Moles: hi ha l’itinerari alternatiu de la frontera del Pas de la Casa, on els duaners francesos estan alerta amb el tabac que porten els seus compatriotes, més que no amb els cotxes dels “turistes” amb matrícula espanyola.

El resultat d’aquest desmesurat operatiu de la Guàrdia Civil a la Farga de Moles és, a efectes pràctics, ridícul. Però provoca la sensació que el Coprincipat és un país en “estat d’excepció”. Hom diria que les valls de la Valira  s’han convertit en una base operativa de  jihadistes que constitueixen una “amenaça terrorista” per a la seguretat l’Estat espanyol.

No hi ha cap altre indret a Europa on la duana sigui, com en el cas d’Andorra, un “punt calent” subjecte a alta vigilància policial. Només s’hi assemblen les fronteres dels països  per on els migrants, que fugen de la misèria o de la guerra, intenten accedir a un espai on trobar refugi i provar de començar una nova vida. Però els catalans i espanyols que tornen a casa per la Farga de Moles no són, precisament, ni sirians, ni afganesos, ni eritreus.

De què serveix tot aquest espectacular desplegament de la Guàrdia Civil? Si hem de fer cas de les estadístiques que publiciten el ministeri de l’Interior i de l’Agència Tributària, de ben poca cosa. L’any passat, a la duana de la Farga de Moles es van decomissar 2,8 milions d’euros i 215.335 paquets de tabac. Una quantitat misèrrima en comparació amb el frau fiscal que hi ha a l’Estat espanyol, quantificat en 26.000 milions d’euros, i amb el volum del contraban que es mou. Justifica això l’“estat de guerra” que es viu a la Farga de Moles?

No. És una pressió i una humiliació gratuïta. Si Andorra tingués un govern com cal i amb un bri de dignitat patriòtica, protestaria de manera enèrgica davant Madrid per aquest setge totalment desproporcionat i arbitrari de la Guàrdia Civil que, de manera objectiva, perjudica la imatge del país i afecta una de les seves principals fonts de riquesa, el turisme, que queda traumatitzat per la contundència indiscriminada dels escorcolls.

Però Toni Martí és feble i es comporta com un poruc vassall de Mariano Rajoy, incapaç d’aixecar la seva veueta davant d’aquest atemptat contra els principis democràtics europeus. Andorra és rica i té futur i no té perquè acceptar amb el cap cot l’actitud prepotent de l’estat veí.

Si, realment, l’Agència Tributària Espanyola vol interceptar els defraudadors que volen endur-se els diners que tenen amagats a Andorra, tots sabem que hi ha mètodes molt més intel·ligents, selectius i eficaços per “caçar-los”, que no instal·lar un brutal i inútil teló d’acer a la Farga de Moles.

Loading

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies