En el món que hem rebut com a llegat, els Estats Units -que representa menys del 5% de la humanitat- és la potència dominant indiscutible, gràcies a la seva supremacia tecnològica, econòmica i militar. A través de l’OTAN, estén la seva influència i control sobre Europa; a més, l’Exèrcit nord-americà té unes 800 bases repartides en 80 països d’Europa, Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia; i el dòlar és la divisa internacional hegemònica.
Per tant, les eleccions presidencials que se celebren cada quatre anys als Estats Units ens toquen molt de prop. Sigui qui sigui l’hoste de la Casa Blanca, les seves decisions tindran un impacte directe sobre la vida de tots nosaltres.
Per això, i no és retòrica, aquest dia 5 de novembre pròxim, el futur de la humanitat està, més que mai, en joc. Les enquestes no ofereixen un guanyador clar i la pugna entre la demòcrata Kamala Harris i el republicà Donald Trump estarà disputadíssima, fins al final de l’escrutini.
De la mateixa manera que Kamala Harris, partidària del soft power, és previsible, Donald Trump no ho és. I aquí rau el problema i el gran temor de la comunitat internacional. Què passarà si Donald Trump retorna a la Casa Blanca? Com enfocarà la seva política exterior? Com abordarà les dues guerres que, ara mateix, cremen a Ucraïna i a Palestina? Com utilitzarà l’enorme força bèl·lica que té a la seva disposició?
En paral·lel, al món s’està configurant i compactant un bloc de països -cada cop més nombrós i poderós- descontent i contestatari amb la manera que els Estats Units ha exercit la seva ambició imperial després de la II Guerra Mundial. Ho hem pogut constatar en l’última cimera dels BRICS+ a Kazan, en la qual el president xinès, Xi Jinping, s’ha erigit en el líder i referent d’aquesta alternativa geopolítica i geoeconòmica.
Si aquest 5-N guanya Kamala Harris, les relacions dels Estats Units amb la Xina s’aniran estovant. Si guanya Donald Trump, la tensió pujarà de to i el xoc comercial, polític (i armamentístic?) es farà inevitable. Arriba l’Apocalipsi?
Jo soc una d’entre els 8.000 milions de persones que habitem el planeta. I dic sí a la vida i no a l’obscura fatalitat que ens anticipa la possible victòria de Donald Trump. Em nego a ser un mer espectador passiu de la catàstrofe que ens caurà a sobre si guanya i per això faig l’esforç, dia a dia, d’editar mitjans de comunicació, com aquest que llegeixes, per poder expressar-me lliurement i donar veu a persones que tenen opinions importants que cal conèixer i ajudar a difondre.
Tots tenim al cap i al cor un món ideal i possible. Sense guerres, sense fam, sense racisme, sense domini de l’home sobre la dona, sense injustícies, sense necessitat de migrar a països llunyans per aconseguir una vida millor. Amb educació, amb cultura, amb respecte al medi ambient i a la biodiversitat, amb treball digne, amb habitatges per a tothom, amb salut pública, amb ajudes socials als discapacitats i amb pensions de jubilació.
Ens cal sempre tenir i no perdre la perspectiva històrica. Saber d’on venim per tenir clar el camí que hem de seguir. La humanitat, des del paleolític (fa uns 12.000 anys) fins avui, ha fet extraordinaris avenços: demogràfics, culturals, científics, tecnològics, polítics… Hi ha invents que han marcat determinades etapes de la nostra civilització (el foc, la roda, el teler, l’escriptura, els diners, la impremta, el vapor industrial, el motor de combustió amb derivats d’hidrocarburs, l’energia nuclear…).
Ara estem plenament immersos en la civilització digital i d’Internet. Això vol dir que, per primera vegada a la història, tots els humans estem comunicats i interconnectats. Aquesta és una innovació extraordinària, però que, com tot, és una arma de doble tall.
Internet ens permet la creació i consolidació d’una comunitat humana global, superant les fronteres polítiques i les barreres lingüístiques, gràcies als traductors i a la intel·ligència artificial. La humanitat té la força i els instruments per crear la consciència col·lectiva que ens ha de menar al món que la immensa majoria volem per a nosaltres i per als nostres fills.
Però Internet és també una poderosa eina per a l’enverinament de les relacions humanes i la difusió de l’odi. En comptes de socialitzar i promoure valors per compartir, veiem com Internet té un efecte contrari i devastador: l’aïllament de l’individu i, en conseqüència, l’autoreclusió i l’expansió de les malalties mentals que d’això se’n deriven.
La persona és, per naturalesa, un animal social. Hem evolucionat plegats i pel sistema de cooperació i de col·laboració. Quan anem i treballem units som més forts i tots en traiem més benefici: és llei de vida i la història ens ho ensenya i ratifica una vegada i una altra.
En el món d’avui es confronten dues maneres de fer i d’encarar l’avenir. La que propugna la llibertat il·limitada de l’individu, encara que això tingui greus efectes contraproduents pels altres. I la que considera la persona com un ésser integrat i subordinat a la vida en societat. Un exponent del primer pol és el president d’Argentina, Javier Milei, profeta de l’ultraliberalisme llibertari. En l’altre extrem, hi trobem dictadures socialistes, com les de Corea del Nord o Cuba.
Entremig, hi ha tota mena de matisos, producte de l’evolució i barreja del capitalisme i del socialisme. Tenim el capitalisme social, que és el que defineix la Unió Europea. O el socialisme capitalista, que és el que hi ha a la Xina. En els països on la religió té un fort pes en la vida pública -en especial, els musulmans- el capitalisme, en essència caníbal, està frenat i moderat per principis teològics i morals.
Cap a on ens menarà la civilització d’Internet? Aprofitant-se de la feblesa i l’aïllament de l’individu, tindrem unes societats cada cop més autoritàries, dirigides, controlades, manipulades i subjugades per les elits més riques? Qui regularà i moderarà els seus insaciables interessos de concentració i expansió territorial del seu poder?
Aquest és el futur que ens anticipa la possible victòria de Donald Trump i del seu aliat i ideòleg, Elon Musk, aquest 5-N. Els Estats Units és un país creat per migrants europeus que ha basat la seva puixança en la guerra i l’extermini, començant per la població indígena, de tots els que han plantat cara a la seva pulsió imperialista unipolar. (Israel és un calc, trasplantat a l’Orient Mitjà, d’aquesta estratègia d’invasió criminal).
Més que mai, cal reivindicar, defensar i lluitar per una nova manera d’entendre l’organització de la humanitat i les relacions internacionals. Les Nacions Unides, la Unió Europea i els BRICS+ han de treballar conjuntament per construir un nou paradigma de governança mundial.
