L’anunci aquesta setmana per part de Govern d’Andorra sobre que la CASS (Caixa Andorrana de la Seguretat Social) passa a finançar dins de la cartera de servei el canvi de sexe ha aixecat una onada d’indignació a la xarxa, tenint en compte la hipocresia d’un país on un dels seus coprínceps és el bisbe d’Urgell.
Mentre la Mitra fa els ulls grossos en aquest tema, al mateix temps el poder eclesial encara és un fre per tal de despenalitzar l’avortament i oferir la possibilitat a les dones a exercir aquest dret dins del territori andorrà amb el finançament del mateix estat.
La regulació del canvi de sexe, que entrarà en vigor el primer d’octubre, inclou l’avaluació, l’acompanyament i seguiment per part d’un equip multidisciplinari especialitzat, la teràpia hormonal i la cirurgia, però exclou els blocadors de la pubertat.
Requisits
Per tenir accés a les prestacions, la persona ha de presentar diversitat en la identitat de gènere “marcada i sostinguda” en el temps i tenir capacitat per a prendre una decisió informada i entendre que aquesta decisió té conseqüències, riscs i beneficis.
El govern ha dividit en tres trams d’edat la mena d’atenció que es donarà amb cobertura pública: per als menors de setze anys solament és prevista l’atenció especialitzada en diversitat en la identitat de gènere per a acompanyar tant el menor com la seva família. Els joves entre setze anys i divuit disposaran de finançament públic per a accedir a l’atenció especialitzada i també podran rebre teràpia hormonal sempre que sigui prescrita per un metge especialista.
Finalment, els majors de divuit anys, a més de les prestacions anteriors, també podran accedir a cirurgia amb cobertura pública, amb obligació de disposar d’una derivació del metge especialista responsable del seguiment i amb recomanació de sis mesos de tractament hormonal.
