El passat dia 9 de juny a les 21h., els andorrans vam poder assistir a un gran disbarat democràtic.
Dins d’una sala de 50 persones per a un projecte que concerneix a tot un país i més enllà, a tots els Pirineus francès i espanyol, una sala plena de membres del Govern i ni un sol membre del Consell General de les Valls, amb el fals pretext que cap és d’Ordino, per a un projecte que se’ns presenta com d’interès públic, i “at last, but not least”, una reunió sense la possibilitat d’implicar els ciutadans del país i els connectats a Internet al debat.
Si hagués tingut lloc amb Zoom, aquesta reunió hauria tingut els avantatges de portar Andorra a una dimensió a la qual aspira tant: el món després de la covid!
I si el cap de Govern, Xavier Espot, acceptava les preguntes legítimes dels seus ciutadans com a representant, hauria de mostrar una mica més de predisposició a escoltar sense embuts certeses sobre un tema que no sembla dominar.
La crisi sanitària del 2020 ha posat el dit sobre els punts febles d’Andorra i és legítim que el Govern busqui motors de creixement i d’altres derivats de l’activitat tradicional.
Es tracta, per tant, de la instal·lació del laboratori BSL3 de Grifols a Ordino, al bell mig de la Reserva de la Biosfera. Amb el neguit que està causant a banda i banda dels Pirineus.
I sobre un tema tan delicat, el Govern afirma fer lleis a mida per facilitar l’establiment d’una empresa privada i es considera un país tan segur que els seus bombers no sabem si ni tan sols disposen d’equips per combatre el foc de les noves torres en construcció al bell mig d’Escaldes!
Tot i tenir una participació accionarial del 20% ( a través de l’empresa governamental Actua) en un laboratori amb seu a Barcelona, Andorra mai participarà en les decisions sobre la direcció de les activitats de Grifols, des de l’import de les participacions fins als beneficis, si n’hi hagués. Però cada andorrà es posarà la mà a la butxaca per pagar el desenvolupament del projecte i la formació de bombers (amb disponibilitat 24 hores els set dies de la setmana, formació del personal, així com personal de manteniment i seguretat, etc.).
No hi ha cap feina que sigui menystinguda, però no és el valor afegit del qual parla el cap de Govern.
A més, Grifols serà un centre de recerca, de manera que no hi haurà beneficis amb dividends a repartir. Però Andorra haurà de cobrir els deutes quan es creïn. Per tant, Andorra acull un centre que costarà diners, amb l’experimentació animal com a bonificació.
El dèficit pressupostari anunciat és el doble que el ministre de Finances, Eric Jover, portaveu del Govern, anuncia en el seu “Pla de Saldo Financer”, bastant raonable per privilegiar aquesta inversió en aquestes condicions.
Les despeses generades per l’extensió de l’ajut a les empreses, la sanitat i la despesa social van provocar una caiguda de 34 milions i sembla més prudent afavorir les empreses andorranes en lloc d’una inversió estrangera d’aquest ordre.
En qualsevol cas, en democràcia, res no s’ha d’ocultar, res no ha de ser secret i demanem que es faci públic el contracte que vincula l’Estat andorrà i per tant, als seus ciutadans a aquest laboratori.
El ministre de Salut, Joan Martinez Benazet, ens diu que ell ho farà, de desenvolupar una “vacuna andorrana”. Recordem que, segons el ministre de Salut “no hi haurà experimentació amb animals”, mentre que Grifols el va contradir posterior i públicament durant la mateixa reunió.
Seria desitjable que els ciutadans tinguessin un estudi independent sobre el Pla Empresarial del laboratori, perquè:
1.Andorra es compromet a pagar 200.000 euros/any a Grifols durant 25 anys. 5 milions d’euros, com si Grifols fos una ONG!
2.El Govern o el Comú d’Ordino transformen un edifici per al personal a costa del contribuent per un import de 5 milions.
Ens qüestionem:
-D’on sortiran aquests diners i per què no els dediquem a activitats per i per a andorrans?
-Per què afavorir un laboratori que per la seva pròpia naturalesa pot generar més problemes que solucions?
Una cosa és certa: res no és clar en aquest tema i el pla de màrqueting no va donar una resposta satisfactòria a les preguntes formulades.
– Recuperem els terrenys cedits a Grifols al cap de 25 anys: recuperem un laboratori de P3 per descontaminar o un camp de patates, quan els actuals decisors ja no en seran els responsables.
-Despleguem la catifa vermella a Ordino per a l’habitatge dels empleats, que no hem fet per als instructors d’esquí que participen activament en el desenvolupament del país. Hem vist els problemes que això genera.
-Grifols iniciarà les seves activitats amb el seu personal, de manera que caldrà obrir quotes d’immigració, mentre cada any els hostalers, entre altres sectors, es queixen de la lentitud dels serveis d’immigració. Per què, una vegada més, s’afavoreix aquest laboratori, en comptes de les empreses andorranes que han forjat aquest país a través del seu treball, la seva inversió i la seva determinació?
-Si Grifols contracta treballadors a Andorra, haurà de portar-los d’on calgui: la gran majoria d’ells dels hospitals, si aconsegueixen la qualificació requerida. És, com es diria col·loquialment, “despullar un sant per vestir-ne un altre”. No és una solució sabent que l’hospital té dificultats amb obtenir suficient personal.
-Quina garantia tenim que Grifols contracti andorrans? Seria tan fàcil per a ells dir que no existeix personal qualificat a Andorra que no podem confiar de cap manera en les bones intencions del senyors de Grifols.
-El ministre de Salut fa una comparació atzarosa entre la inversió de l’hospital, que és un bé públic essencial, amb la de Grifols, que no tenen el mateix nivell de risc.
-Un laboratori privat amb la reputació d’integritat que té Grifols i que aterri a un país que no disposa de cap llei de bioètica i sense cap preparació en cas de risc biològic o atac terrorista hauria de fer-se preguntes sobre els riscos potencials sobre la població, la seva imatge i les seves inversions, sabent que la companyia reasseguradora és propietat de l’empresa Grifols, Squadron.
Ara, aprenem del passat i comparem el “cas Grifols” amb el “cas BPA”: l’Estat mai no va voler admetre la seva desafortunada gestió i va buscar un culpable. En el cas de Grifols, serà l’Estat mateix, per tant, tots els ciutadans. En cas d’accident biològic a Andorra, el Govern privatitzaria Grifols amb qui? (l’AREB segur que no) i amb quins mitjans?
El Govern del precedent cap de Govern, Toni Martí, va escollir la BPA com a boc expiatori. S’ha de dir que l’ AREB no ha estat molt eficaç en la gestió post-BPA.
El centre bancari andorrà ha canviat molt des d’aquest desastrós 26 d’agost de 2014, quan FINCEN va donar l’ordre d’intervenir en un banc andorrà que no havia rebut resposta a la seva carta al Govern enviada 6 mesos abans.
Fins i tot el cap de Govern, Xavier Espot, durant la seva intervenció va admetre que “no hi ha risc zero”; de fet, sembla que d’un laboratori altament segur (Wuhan, a la Xina) es va “escapar” un virus molt petit, però potencialment molt perillós. Com serà el risc de Grifols, establert a la vora d’un riu que flueix directament als nostres veïns espanyols?
A què apostem per la vacunació massiva, amb tots els efectes col·laterals que això comporta?
Si bé el laboratori no és una central nuclear, el risc sí existeix.
Com a comentari important s’ha de fer notar que la FDA (Food and Drug Administration dels Estats Units) ha rebutjat definitivament l’aprovació del medicament “Pulmaquin” desenvolupat per una filial del grup Grifols i la justícia nord-americana investiga un possible frau als accionistes. Són aquests el tipus d’inversors que Andorra vol acollir?
Per tant, seria interessant conèixer tots els responsables de la presa de decisions sobre l’establiment de Grifols a Andorra, així com els possibles conflictes d’interessos.
Qualsevol empresa estrangera que desitja establir-se a Andorra suporta els enutjosos retards administratius, feixucs serveis bancaris i gran quantitat de documents a traduir, postil·lant posteriorment, tots per demostrar la integritat i solvència de cadascun dels seus accionistes. El tractament que es dona a Grifols és el mateix?
Segons sembla, Grifols a Andorra treballarà amb plasma, que és un producte contagiós, classificat com a nuclear entre els productes perillosos.
Entre els objectius del Govern andorrà, està l’anomenat “Horitzó 2023”. Hi ha el desig d’incloure tot el país en una “reserva de la biosfera”, que sens dubte seria un avantatge per a l’atractiu i la diversificació d’activitats turístiques, entre d’altres.
Tot i això, segons el propi cap de Govern, la UNESCO no va ser consultada per a la creació d’un laboratori BSL enmig d’una reserva de la biosfera. Vol dir això que la UNESCO aprovarà l’establiment d’altres empreses del mateix tipus a tot el país?
Aquest és el trist futur d’Andorra?
Fins ara sembla que la població no reacciona davant la gravetat de la decisió imposada pel nostre Govern i les conseqüències econòmiques i sanitàries actuals i futures que comporta.
Andorra no ha d’obrir mai la porta a aquest tipus d’activitats, en cas contrari haurà d’afrontar problemes que deixin al poble andorrà sense solució i sense base de reserva. Ja hem conegut les fronteres tancades i les seves conseqüències sòcio-econòmiques i sanitàries. Podria ser la nostra sentència de mort.
Pensem, actuem i formem-nos com a ciutadans informats i responsables.
