La Generalitat de Catalunya subvenciona amb centenars de milers d’euros els diaris d’Andorra

El Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya ha fet públiques les subvencions atorgades aquest any 2022 als mitjans impresos i digitals en llengua catalana i aranesa. En la relació de beneficiaris per aquestes ajudes hi figuren cinc diaris del Principat d’Andorra.

Sobta, d’entrada, que en un país com Andorra, on els mitjans de comunicació estan controlats amb “mà de ferro” pel poder polític i financer, el Govern de Xavier Espot accepti, sense dir ni piu, la ingerència d’un govern estranger en el finançament d’un sector tan estratègic com és el mediàtic. Realment, les autoritats andorranes –com ja es va demostrar amb el cas BPA- no entenen el concepte de “sobirania nacional” ni saben defensar-lo.

A més, en comparació amb anys anteriors, els imports que han rebut els mitjans de comunicació andorrans de Presidència de la Generalitat s’han multiplicat per quatre i enguany sumen, en total, més de 300.000 euros. Cal assenyalar que el repartiment d’aquestes ajudes –que s’estructuren en tres blocs: premsa impresa, premsa digital i nous projectes- el decideix la Secretaria de Mitjans de Comunicació de Presidència, controlada per Esquerra Republicana (ERC).

EL DIARI D’ANDORRA SUCA DE VALENT

El mitjà de comunicació andorrà més beneficiat per les subvencions del Govern de Pere Aragonès és el Diari d’Andorra, amb un total de 119.588 euros. Aquestes ajudes corresponen a l’edició en paper del diari (79.875 euros), a l’edició digital (29.715 euros) i a un projecte per a “la transformació i millora de l’entorn digital” (10.000 euros més). L’empresa editora del Diari d’Andorra, Premsa Andorrana SA, compta entre els seus principals accionistes amb la família Ribas Reig (Andbank), Marc Vila (actual Raonador del Ciutadà) i el lleidatà Robert Serentill (editor del diari Segre). També hi tenen participacions Maria Reig (Reig Capital Group/Crèdit Andorrà), Francesc Pallàs (Viladomat) i Pere Roquet (exconseller delegat de Crèdit Andorrà, vinculat a l’Opus Dei).

El segon mitjà més beneficiat per les ajudes de la Generalitat és El Periòdic d’Andorra, propietat de l’empresari i conseller comunal d’Ordino, Enric Dolsa. En concret, el departament de Presidència li ha atorgat 98.369 euros: 66.604 euros per la seva edició impresa i 31.765 euros per la digital.

EL SUBMARÍ DE JxCAT A ANDORRA

En nombre total de subvencions, el grup mediàtic andorrà més beneficiat pel Govern català és l’empresa Agència de Notícies i Informació SA, que edita l’Agència de Notícies Andorrana (ANA) i la versió andorrana del diari català Ara. Aquesta empresa té com a màxim referent l’assessor en comunicació i màrqueting polític Àlex Terés, que passa per ser el “cervell estratègic” del partit governamental Demòcrates per Andorra (DA). 

La seva directora executiva és Anna Vives, extinent d’alcalde de la Seu d’Urgell pel partit JxCat. Entre les persones vinculades a l’empresa també hi ha el conseller de DA Carles Enseñat (fill de Maria Reig), Piluca Díez (dona de Manuel Cerqueda, president d’Andbank) i Montse Cardelús (Molines Patrimonis).

En total, aquest grup mediàtic, on hi conflueixen els interessos polítics de JxCat  i DA, ha rebut quatre subvencions del Govern català, per un import de 54.205 euros: una pel diari digital Ara.ad (14.503 euros), una altra per ANA (13.234 euros) i dues més per dues filials d’aquesta, Anagaming (13.234 euros) i Anaesports (13.234 euros).  

Finalment, el diari Altaveu, vinculat a la família Cierco (Indústries Montanya SA), ha obtingut una subvenció de 10.000 euros pel projecte “Veïns separats per una frontera” i una altra de 23.473 euros en suport a l’edició del digital.

“FALTA DE PLURALITAT I INGERÈNCIES CONSTANTS”

La insòlita ingerència de la Generalitat de Catalunya, via subvencions, en el funcionament dels mitjans de comunicació d’Andorra no és l’únic problema que passa aquest sector al Principat. L’últim informe de la prestigiosa ONG Reporters sense Fronteres (RSF) retrata amb precisió les febleses i mancances de la llibertat d’informació al Principat. 

“Andorra pateix els obstacles que els països petits imposen al lliure exercici del periodisme: falta de pluralitat i ingerències constants del poder polític i econòmic -especialment entrellaçats al país- en uns mitjans majoritàriament en mans d’empresaris amb interessos”, afirma l’informe d’RSF.

I afegeix: “Els petits límits d’Andorra i la concentració d’importants interessos econòmics, redueixen a la mínima expressió no només el nombre de mitjans, sinó la seva fortalesa i independència. Al costat de l’ens públic RTVA (Ràdio i Televisió d’Andorra), sota influència del Govern de torn, subsisteix un petit ecosistema de diaris, liderat per Diari d’Andorra i algunes altres publicacions en mans de banquers i empresaris amb fortíssims interessos al Principat. L’única agència de notícies funciona més com una agència de comunicació”.

UN MODEL OPAC I AUTOCENSURA

Continua l’informe de l’ONG periodística: “La relativament recent tradició democràtica del Principat (la Constitució d’Andorra no ha complert encara 30 anys) i la influència de les elits econòmiques en totes les institucions del país configuren un model opac, en el qual els poders de l’Estat estan mal diferenciats i en el qual els pocs periodistes independents no poden exercir adequadament com a contrapoder”.

“La censura oficial no existeix, però amb uns mitjans públics proclius al Govern i uns mitjans privats controlats per empresaris o banquers, no es necessita silenciar un paisatge mediàtic dòcil en el relat de la quotidianitat del Principat, poc donat a la investigació dels escàndols financers del país i procliu a l’autocensura”, rebla RSF.

“La influència de la banca és omnipresent al país i condiciona dràsticament les inversions en publicitat i, en conseqüència, la línia editorial de les publicacions, mancant mecanismes de protecció de la independència dels mitjans”, continua assenyalant l’informe.

I conclou: “La tradició conservadora d’un país marcat per l’Església catòlica, poc inclinat a debats socials plurals, pot condicionar la independència dels mitjans. A Andorra, per exemple, els periodistes no tenen accés -per a entrevistes o com a fonts d’informació- a jutges, magistrats o altres membres d’un sistema judicial arcaic”.